El Torn Pacífic i la Crisi Colonial Espanyola: De Cánovas a la Guerra del 98

El Torn Pacífic i la Crisi Colonial Espanyola

Política i Alternança al Poder (La Restauració)

El torn pacífic va garantir l'estabilitat institucional. El desgast polític del partit al govern i la pèrdua de confiança a les Corts provocaven que el monarca cridés al cap de l'oposició a formar govern. Posteriorment, es convocaven eleccions per assolir la majoria al parlament. Els dos partits tenien un caràcter complementari: coincidència ideològica en qüestions fonamentals, però amb diferències en alguns aspectes. Ambdós partits de minories (notables, elits econòmiques i classe mitjana benestant), defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació d'un Estat liberal, unitari i centralista. L'actuació política es basava en acords sobre qüestions essencials, amb un acord tàcit de no promulgació de cap llei que pogués ser derogada per l'altre partit en l'alternança al poder.

Partit Conservador

• Líders: Cánovas, Silvela.
• Integrat per: Moderats, Antiga Unión Liberal i dissidents del carlisme.
• Base social: Grans propietaris rurals, alta burgesia i classes altes.
• Actuació política: immobilisme, sufragi censatari, defensa de l'Església i de l'ordre social.

Partit Liberal

• Líders: (a proposta de Cánovas) Sagasta, Montero Ríos, Moret.
• Integrat per: Unionistes d'esquerra, Amadeuistes, antics progressistes, demòcrates.
• Base social: Mitjans i petits propietaris rurals, classes mitjanes, burgesia urbana i professionals.

Falsejament Electoral i Caciquisme

El manteniment del sistema de torn pacífic (més de 20 anys) es va basar en dos factors:

Caciquisme

L'oligarquia de les classes dominants exercia la seva influència. El poder econòmic de determinats individus (cacics) sobre la resta de la societat es va donar a totes les regions d'Espanya, però va tenir més incidència a Andalusia, Galícia i Castella. Els cacics, persones notables, sobretot del medi rural, eren rics propietaris que donaven feina als jornalers i tenien una gran influència en la vida local, tant en l'aspecte social com polític. També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris de l'administració amb control dels ajuntaments. Això els permetia influir en informes, certificats personals, sorteig de quintes, repartiment de contribucions, i podien resoldre o complicar tràmits burocràtics o administratius. Amb la seva influència, orientaven el vot, agraïen amb favors la fidelitat electoral i discriminaven a qui no respectava els seus interessos.

Corrupció Electoral

Els cacics manipulaven les eleccions d'acord amb els governadors civils de províncies. El conjunt de trampes electorals que aconseguien l'adulteració sistemàtica dels resultats electorals es coneix com a tupinada. També es falsificava el cens (incloent persones mortes o impedint el vot de les vives), es manipulaven les actes electorals, es compraven vots, s'exercien coaccions a l'electorat i fins i tot s'emprava la violència per atemorir els contraris. L'adulteració del vot era una pràctica habitual a totes les eleccions, mitjançant el restabliment del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals (més manipulables) per sobre dels urbans, i les trampes electorals. El triomf electoral del partit que convocava eleccions estava convingut prèviament, i el resultat s'aconseguia falsejant els resultats i creant una àmplia majoria parlamentària.

La Guerra d'Independència de Cuba

El Pau de Zanjón va prometre reformes polítiques a Cuba que no es van complir: els mateixos drets de representació a les Corts, participació en el govern de l'illa, llibertat de comerç i abolició de l'esclavitud. La manca de compromís de l'administració colonial i l'oposició dels grans propietaris, negrers i comerciants peninsulars van impedir-ho. A l'illa hi havia dos partits polítics: el Partido Autonomista i la Unión Constitucional. Durant el govern de Sagasta, l'any 1888, es va abolir formalment l'esclavitud. Un projecte de reforma de l'estatut colonial va ser derrotat per la pressió de grups econòmics amb negocis a Cuba. La ineficàcia de l'administració per introduir reformes va augmentar l'opció independentista. El 1893 es va crear el Partido Revolucionario Cubano, liderat per José Martí, amb l'objectiu d'aconseguir la independència. Els EUA van reconèixer aquest partit. La situació comercial entre Cuba i els EUA era important, ja que els EUA eren el principal client de productes cubans (sucre, tabac). El 1894, l'augment de les tarifes aranzelàries i el monopoli d'Espanya sobre les importacions a Cuba van provocar una guerra comercial i l'amenaça del president McKinley.

La Gran Insurrecció

El 1895, el Grito de Baire va iniciar una insurrecció generalitzada. El president Cánovas va enviar el general Martínez Campos per a la pacificació, combinant una forta acció bèl·lica amb una política de conciliació. Aquest intent va fracassar, i Martínez Campos va ser substituït pel general Weyler, qui va implementar una fèrria repressió: la concentració dels camperols en poblacions tancades i aïllades per evitar el contacte amb els combatents, la divisió de l'illa en trochas per evitar la connexió dels revoltats, i una guerra de guerrilles a la selva (manigua), amb dures condicions pels soldats espanyols. El 1897, l'assassinat de Cánovas i el fracàs de la via repressiva de Weyler van portar a la seva substitució i a un canvi de política, amb una estratègia de conciliació i un decret d'autonomia per a Cuba. Els independentistes, amb el suport dels EUA, no van acceptar les reformes. El 1896 va començar una insurrecció a Filipines, amb menor presència d'immigració espanyola i interessos menors. José Rizal (Lliga Filipina) i el Katipunan (organització clandestina) van liderar la revolta. La condemna a mort de Rizal va aconseguir una pacificació momentània de l'arxipèlag.

La Guerra Hispanoamericana

La política expansionista dels EUA cap al Carib i el Pacífic (Hawaii i Japó) va portar a una oferta de compra de Cuba, que Espanya va rebutjar. El compromís de McKinley amb la insurrecció cubana i l'incident del Maine al port de l'Havana (explosió i mort de mariners) van ser el pretext per a l'inici de la declaració de guerra. La flota espanyola va ser derrotada a la batalla naval de Santiago, i a Filipines, a la batalla de Cavite. El novembre de 1898, es va signar la Pau de París, en què Espanya es comprometia a abandonar Cuba, Puerto Rico i Filipines, que es van convertir en protectorat nord-americà. Espanya va perdre la resta del seu antic imperi colonial.