Tòpics i recursos literaris: lèxic clau i definicions

Tòpics literaris

Principals tòpics i breu explicació

• Vita flumen: és la idea d'entendre la vida com un riu que desemboca al mar, que és la mort.
• Homo viator: la vida vista com un viatge (la vida com a camí de purificació).
• Vita brevis: la vida és breu.
• Tempus fugit: el temps vola; tot és passatger.
• Ubi sunt?: retòrica que pregunta per persones o coses que ja no existeixen; només queda el record.
• Carpe diem: viu el present i aprofita'l.
• Aurea mediocritas: estat de qui viu satisfet amb el seu benestar relatiu, sense enveja ni cobdícia.
• Memento mori: recorda que has de morir; la certesa de la mort esdevé una reflexió i la mort iguala tothom.
• Vulnus amoris: 'ferida d'amor' que causa plaer i sofriment al mateix temps.
• Furor amoris: 'bogeria de l'amor'; passió amorosa vista com una malaltia mental i física que trasbalsa cos i ànima.
• Flamma amoris: 'foc de l'amor'; passió fugosa que crema per dins.
• Fin'amor: 'pacte d'amor' que vincula els amants amb un jurament de fidelitat.
• Donna angelicata: l'estimada es veu com un ésser superior, gairebé diví.
• Descriptio puellae: 'descripció de la noia' estimada amb imatges estereotipades; la descripció va de dalt a baix.
• Militia amoris: l'enamorat és un soldat que ha d'aplicar les arts de la guerra per conquerir l'estimada.
• Odi et amo (agredolç): sentiments oposats que suscita en l'amant la persona estimada.
• L'amor entra pels ulls: els ulls poden provocar l'amor i també 'matar', ser portadors de desgràcia i sofriment.
• Mestre d'amor: tòpic en què l'amant inicia l'estimada, jove i inexperta en les arts amatòries.
• Locus amoenus: lloc agradable.
• L'Arcàdia: representa una regió paradisíaca on la vida transcorre feliçment.
• Beatus ille: feliç aquell que… vivia a la ciutat i se'n va al camp, a la natura, lluny de la ciutat.
• Mite de la Terra Alta: vincle amb la natura que es trenca quan l'individu se'n va a la civilització.

Recursos literaris

Classificació i exemples

Fonètics

• Al·literació: repetició d'un o més sons.

Semàntics

• Comparació: establir una relació de semblança entre dos elements.
• Metàfora: identificar dos elements amb significats semblants o traslladats.
• Personificació: atorgar qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes.
• Hipèrbole: exagerar per intensificar una idea.
• Sinestèsia: barrejar sensacions provinents de diferents sentits.
• Antítesi: oposició de continguts o idees.

Morfològics i sintàctics

• Enumeració: llistat d'elements per intensificar o ampliar la imatge.
• Pregunta retòrica: qüestió que no busca resposta explícita, sinó efecte.
• Hiperbàton: alteració de l'ordre habitual de la frase.
• Paral·lelisme: repetició d'estructures o grups de paraules.
• Anadiplosi: repetició d'una paraula al final d'un vers i al principi del següent.
• Epanadiplosi: repetició de la mateixa paraula que obre i tanca un vers o frase.
• Asíndeton: supressió de nexes, sovint amb ús de comes per fer llistes més riques.
• Polisíndeton: ús reiterat i sovint innecessari de conjuncions, sobretot 'i'.

Nota: aquest recull presenta els tòpics i recursos més habituals en la literatura clàssica i medieval, així com en l'estil literari posterior. Conserva les formes latines i tradicionals per facilitar la identificació i la recerca bibliogràfica.