Tòpics i realitats en l'aprenentatge de la lectoescriptura

1. El tòpic de la lectura i l'escriptura a primer

Explica quines idees hi ha darrere el tòpic que “quan els infants arriben a primer curs, ja han de saber llegir i escriure”, i resumeix els arguments que es donen a l’article per desmuntar-lo.

• Els mestres volen que tots els infants llegeixin els llibres de text (per això pateixen si no en saben llegir); és a dir, si no saben llegir i escriure, els alumnes no podran fer activitats perquè no podran seguir els llibres de text.
• La idea de "com més aviat millor".

Arguments per desmuntar-lo:

• El procés d’adquisició del codi alfabètic dels nens i nenes és un procés llarg que es desenvolupa en un període que va dels 4 als 7 anys.
• Podem fer activitats sense els llibres de text; a més a més, ni els llibres ni el currículum han de ser raons de pes perquè els infants hagin de saber llegir i escriure quan arriben a primer de Primària.
• Llegir i escriure és un aprenentatge llarg i necessita temps (és més important el com que no pas la rapidesa).

2. Descodificació versus comprensió

Explica quines idees hi ha darrere el tòpic que “primer s’ha d’ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió” i resumeix els arguments que es donen a l’article per desmuntar-lo.

Les idees que podem trobar darrere d’aquest tòpic parteixen de molts pensaments que tenen els adults, afirmant que la comprensió no forma part de l’estadi inicial, sinó que es deixa per a més endavant, com si, una vegada après el codi, la comprensió fos o bé automàtica, o bé s’hagués de treballar amb tècniques diferents.

Per desmuntar el que ens exposa aquest tòpic, l’autora ens explica que és important comprendre el que estem llegint, ja que no tothom qui domina el codi és capaç de comprendre el que llegeix i, encara més, tampoc és capaç de produir escrits comprensibles. Per aquest motiu, hem d’apostar per un ensenyament del desxiframent que parteixi de la recerca de sentit i que tingui com a prioritat la comprensió i l’expressió de textos sobre qualsevol altre aspecte.

3. La còpia de textos i l'autonomia

Explica quines idees hi ha darrere el tòpic que “per escriure bé, cal copiar textos ben escrits” i resumeix els arguments que es donen a l’article per desmuntar-lo.

Les idees que trobem darrere d’aquest tòpic es basen en la importància que es dona al fet que copiar és bo per practicar el traç i per evitar les faltes d’ortografia.

Per desmuntar el que exposa aquest tòpic, l’autora es basa en el fet que, fins que l’infant no és capaç de segmentar les paraules per sons i reconèixer el valor sonor de cada lletra per formar paraules, no podem posar l’accent en el traç de la lletra. És a dir, en comptes d’escriure sense adonar-se de res, és més important que aprengui a traçar les lletres i presti atenció a què representa escriure.

A més a més, el fet de fer que els infants copiïn per no equivocar-se fa que posteriorment siguin incapaços de fer les coses autònomament; sempre esperen les indicacions i depenen de la mestra, amb poca iniciativa. Els infants han de revisar els seus escrits com una part del procés d’escriure.

4. Definició de llegir segons Isabel Solé

Basant-te en els fragments finals de la Isabel Solé, defineix què és llegir i comenta quines conseqüències sorgeixen a partir d’aquesta definició.

Llegir no és només descodificar el text, sinó també comprendre’l i raonar. Llegir és un procés d’interacció entre el lector i el text, a través del qual el primer intenta satisfer els objectius que guien la lectura.

Pel que fa a les implicacions d’aquesta definició, en trobem diverses:

• La presència d’un lector actiu que processa i examina el text.
• Sempre ha d’existir com a mínim un objectiu o finalitat que guiï la lectura; és a dir, sempre es llegeix per algun motiu o necessitat.
• La interpretació que el lector fa de la lectura depèn de l’objectiu al qual es vol arribar; és a dir, el significat del text depèn del lector que l’interpreti.
• La conseqüència més important de totes és que llegir implica comprendre el text escrit.

5. El codi i la recerca de significat

Basant-te en els fragments de Solé o de Colomer i Camps, exposa arguments que donin suport a aquesta afirmació: “l’aprenentatge del codi ha d’anar acompanyat de la recerca de significat” i reflexiona sobre quines implicacions té aquesta idea per ensenyar a llegir a cicle inicial.

El fet de llegir comprèn un seguit de factors, per la qual cosa esdevé un procés molt complex. En aquest procés, cal destacar que la comprensió esdevé un dels punts més essencials, ja que entendre el significat dona pas a crear, modificar, elaborar i integrar nous coneixements.

Pel que fa a la descodificació, la qual, segons les idees tradicionals, s'identifica amb la capacitat lectora, realment només configura una part del que és la lectura.

Quant a l'aprenentatge de la lectura, s'han donat diversos models al llarg del temps. En especial, cal accentuar:

• El model tradicional (processament ascendent de nivells inferiors a superiors del text).
• El model descendent (processament descendent de la ment del lector al text).
• El model interactiu, defensat per Solé, Colomer i Camps, el qual treballa la descodificació i la comprensió en paral·lel.

En definitiva, l'aprenentatge del codi ha d'anar acompanyat de la recerca de significat, ja que l'acció de llegir requereix diverses habilitats i capacitats que van des de la descodificació fins a la interpretació (passant per deduir pel context, descodificar, predir i valorar, entre d'altres) per tal de comprendre el llenguatge entès en la seva globalitat.