Tòpics i Mites de la Lectoescriptura Infantil: Guia per a Mestres

Tres Tòpics sobre l'Aprenentatge de la Lectoescriptura

Els tres tòpics que podem trobar en aquest text són:

1. La creença que els infants ja han de saber escriure

El primer tòpic és la creença que, quan els infants arriben a primer curs de primària, ja han de saber escriure. Pel que fa a aquest tòpic, cada infant és un món i no tots tenen el mateix ritme per aprendre a escriure i llegir.

Algunes escoles pensen que els infants han d’escriure i llegir en acabar el parvulari, però Ferreiro i Teberosky diuen que és un procés llarg que es desenvolupa en un període que va dels quatre anys als set anys. En principi, és a primària on els infants aprenen a llegir i escriure, i els mestres d’aquest nivell estan una mica estressats perquè han de seguir un currículum.

El paper de la família en la lectoescriptura

La família pot jugar un paper molt important, ja que des de l’escola els hi podem donar pautes perquè comencin o ajudin els seus fills, però sense fer pressió. Els pares poden donar un bon exemple als seus fills: si aquests veuen els seus pares llegir, els infants poden mostrar interès per la lectura o per les lletres en general, per veure com es pronuncien o quin so fa aquella lletra.

2. Ensenyar a descodificar abans de la comprensió

El segon tòpic és que cal ensenyar a descodificar i després ja vindrà la comprensió. Ensenyar a llegir i escriure s’ha associat a l’ensenyament directe dels sons i les lletres.

Per a una gran part dels adults, la comprensió no forma part de l’estadi inicial. Abans s'utilitzaven les cartilles per ensenyar a llegir i escriure, i encara avui alguns llibres només inclouen les lletres que s’han treballat, passant per alt el significat que pugui tenir per a l’infant.

Avui en dia tenim més coneixement sobre les activitats mentals que permeten llegir i escriure. Sabem que escriure i llegir són processos que comprenen tipus diferents d’activitats mentals. Per això, apostem per un ensenyament del desxiframent que parteixi de la recerca de sentit i que prioritzi la comprensió i l’expressió per sobre de qualsevol altre aspecte. L’aprenentatge de la descodificació va lligat a la comprensió.

3. La còpia com a millor mitjà per aprendre a escriure bé

El tercer tòpic és que la còpia de paraules i textos ben escrits és el millor mitjà per aprendre a escriure bé. La còpia és un exercici d’atenció, que podem utilitzar com a mitjà per tenir els infants ocupats. Podem trobar dos tipus de treball de còpia:

• La còpia com a pràctica del traç (Cal·ligrafia)
• La còpia per evitar les faltes i adquirir bons models

La còpia com a pràctica del traç (Cal·ligrafia)

En aquest punt parlem de la cal·ligrafia. Els infants acaben relacionant escriure amb fer les lletres essencialment. És evident que els infants han de desenvolupar una bona destresa manual, per això és important que els mestres realitzin activitats per desenvolupar el moviment de pinça. Però no només per fer bona lletra, sinó per realitzar moltes tasques diferents: retallar, cuinar, cosir i, també, per acariciar. A l’escola és important el desenvolupament de la psicomotricitat fina amb activitats diverses i variades, com modelar amb fang, retallar, pintar, cosir, remenar, etc.

Només al final d’aquest procés és quan serà interessant i productiu automatitzar el traç de les lletres. Els primers passos que fa l’infant són posar lletres sense valor sonor, posa lletres del seu nom però en ordre diferent. Per més que l’infant sàpiga el nom de les lletres, no els serveix per simbolitzar el so de la paraula. Per això, en aquesta etapa, els infants utilitzen les lletres majúscules, anomenades lletres de pal. Més endavant, quan els infants identifiquen cada síl·laba amb un símbol o una lletra, també utilitzen lletra de pal.

La còpia per evitar les faltes i adquirir bons models

Cal revisar la idea que tenim sobre les faltes d’ortografia d’un aprenent d’escriptor. Les errades i els encerts ens indiquen el grau d’adquisició del procés i sempre són motius per aprendre. Cal reflexionar, conjuntament amb els infants, sobre els escrits per anar descobrint progressivament les regles i aplicar-les. Cal revisar i canviar, afegir o suprimir el que calgui fins a aconseguir que el text agradi i estigui bé. Aquesta és la meravella del text escrit, que es pot refer tantes vegades com es vulgui. Si els infants només copien, no serà possible ensenyar a revisar, ni establir criteris per fer-ho.