Tòpics Literaris i Gèneres Teatrals: Comèdia, Tragèdia i Commedia dell'arte
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,83 KB
Tòpics Literaris Clàssics i Gèneres Teatrals
Els tòpics literaris són temes recurrents des dels clàssics llatins, el Renaixement, el Barroc i fins a l'actualitat.
Tòpics Literaris Recurrents
Locus Amoenus
La descripció d'un lloc agradable, compost per un prat verd amb floretes, un arbre que dóna ombra, una font o un rierol. És un espai idíl·lic.
Carpe Diem
Viu el dia. Exhortació a aprofitar el moment que el poeta fa a la dona.
Collige Virgo Rosas
Exhortació a la noia verge perquè es deixi anar en els braços de l'amor.
Ubi Sunt?
On són? Ningú sap què hi ha després de la mort, ni què s'ha de fer. Després de la mort, tothom és igual, tot s'iguala, siguis ric o pobre.
Vita Flumen
La vida és com un riu.
Vita Somnium
La vida és un somni.
Vita Theatrum
La vida és un teatre on cadascú té un paper.
La Comèdia: Característiques i Autors
La comèdia es caracteritza pels trets següents:
- El tema que tracta està molt relacionat amb la vida diària i es desenvolupa amb un to humorístic i satíric.
- Hi domina la crítica, la ridiculització i la moralització sobre les actituds i els costums dels personatges.
- Els personatges són tipus quotidians.
- El desenllaç sol ser just i feliç.
Aristòfanes i la Comèdia Grega
Aristòfanes (448 aC - 380 aC) fou un còmic i dramaturg grec. En la seva obra Lisístrata, el personatge principal té una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de dones gregues d'iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau. És una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L'obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista.
La Tragèdia: Essència i Grans Dramaturgs
Els trets més representatius de la tragèdia són els següents:
- Una acció seriosa. Els temes centrals de la tragèdia són les fortes passions que dominen els personatges (amor, venjança...).
- Els personatges són figures rellevants o mítiques (déus, reis, herois...) i el seu exemple ha d’estimular la bona conducta del poble.
- Els protagonistes viuen un conflicte que els encaminarà cap a la desgràcia final (la mort, en gairebé tots els casos).
- Un estil elevat. La majoria de tragèdies són escrites en vers i tant el llenguatge com els diàlegs són d’una gran bellesa.
Els autors més importants de la tragèdia són Sòfocles (amb obres com Antígona), Èsquil i Eurípides.
William Shakespeare: Mestre de la Tragèdia i la Comèdia
William Shakespeare (23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616)
Tragèdies: Romeu i Julieta, Antoni i Cleòpatra
Comèdies: La nit de Reis, Molt soroll per no res
La Commedia dell'arte: Orígens i Característiques
La Commedia dell'arte es va desenvolupar a Itàlia durant el Cinquecento i es va difondre més tard per tot Europa. Es distingia del teatre d'actors professionals d'aquell que es feia a les corts per part de literats i cortesans o dels espectacles sagrats de l'església. Les companyies professionals estaven compostes per artistes i acròbates ambulants. No interpretaven textos d'autor sinó que, a partir d'un argument esquemàtic, representaven esdeveniments inspirats en la realitat quotidiana, enriquits amb números acrobàtics, danses i cants. Les obres de la Commedia dell'arte es dividien en tres actes, tenien una trama definida i una sèrie de personatges arquetípics. Els actors improvisaven dins d'aquests límits. Les trames solien tractar d'embolics amorosos, de gelosies, etc.