Tomografia Computaritzada: Principis i Aplicacions

TC: permet obtenir seccions anatòmiques utilitzant radiació X al voltant del pacient, gràcies al posterior tractament matemàtic de les dades d’atenuació.

Avantatges:

• Imatge seccions en tres eixos de l’espai
• No superposició estructures
• Major resolució de contrast

Doble font: tubs mateixa pot (millora la qualitat imatge pac. obesos), tubs diferent pot (iode i calci diferent tonalitat grisos).

Multitall:

Sistema detecció vàries corones petits detectors giren acoblades amb el tub, adquireixen varies imatges/volta.

Gantry:

Sistema recollida dades: Tub Rx, detectors radiació; Panel comandaments: Angulació, centrat, introducció/sortida llitera, alçada llitera, elecció nivell inici.

Topograma:

adquisició amb baixa dosis per valorar la colimació/centratge/delimitar FOV/gruix tall/modular dosi òptima.

Seqüencial:

després de cada tall hi ha una pausa i avança taula det. per interval de tall. Pitch: contigu, no contigu, solapat.

Helicoidal:

talls a mesura que la taula avança. Pitch: continua, interval solapat. Volum dades es converteixen imatges reconstruïdes mitjançant un algoritme matemàtic. Estudis: 3d, apnea.

Funció:

respiració del pacient limitada, seleccionar tècnica rastreig saltejat.

Procés:

topograma, adquisició dades, processament matemàtic, visualització pantalla, postprocessat.

VÒXEL:

volum estudiat en tc, isotròpic per fer reconstruccions per no perdre resolució espacial.

Píxel:

representació vòxel en l'imatge. Cada píxel té assignat valor numèric corresponent a 1 unitat (UH) que li confereix una densitat òptica determinada.

Matriu:

nº pixels en l'imatge, forma de presentació bidimensional de imatge digital, formada per reixeta píxels ordenats files/columnes.

Càlcul d'atenuació:

RX monoenergètic travessa tros uniforme de material, atenuació que pateix s’expressa: It=Ioe-(exponent) m rara (coeficient atenuació)x. RX passa a través de materials diferents coeficients d'atenuació.

Cos format gran nombre d'elements de mateixa mida, de llarg w, cadascun té un coeficient d’atenuació constant. L’atenuació total d’un raig: proporcional a suma coeficients d’atenuació de tots elements que el raig travessa. Per det. l’atenuació cada element fer gran nombre de mesures en diferents direccions, genera sistema equacions múltiples, quan s’ha resolt, (utilitzant matemàtica avançada) donarà valors numèrics de la matriu del tall axial.

Valors HU:

resultat final de reconstrucció: matriu de nombres, la qual no es pot visualitzar en pantalla, llavors un processador s'encarrega de establir un to sw gris per a cada nº imatge en pantalla.

Finestres:

possibilitat de seleccionar petit rang de nº HU per representar-los en tota la escala de grisos. FINESTRA: funció permet diferenciar amb claredat estructures que tenen una petita diferencia de nº HU, ja que a l'assignar tota la escala de grisos a un estret rang de nº HU, aconsegueix un GRAN CONTRAST entre ells.

• Cervell 35 UH 80-100 UH
• Crani 350 UH 1500 UH
• Mediastí 50 UH 400 UH
• Pulmó -200 UH 1800 UH
• Parts toves 50 UH 350 UH
• Ossos 350 UH 1500 UH

EXPLORACIÓ I ADMINISTRACIÓ CONTRAST

1. Operació d’engegada l’equip TC: activació sistema elèctric, encés components TC, escalfament tub RX, calibratge
2. Material per prova: equip tc, mat. radioprot, mat. adm. contrast, mat. 1r auxilis, material confort.
3. Interpretació petició exploració: document que omple metge al haver fet valoració clínica pacient: nom, data, sexe, anys.. data sol., metge, estudi sol.
4. Recepció: Identificar, confirmar prova, preguntar embaràs, al·lèrgies, comprovar preparació prèvia ben feta, informar desenvolupament i consisteix prova, durada, signar el consentiment informat. Instruccions accions realitzar pacient (apnees), informar roba treure, metàl·lic.
5. Col·locació: Comprovar no portar metàl·lic. Informar posició en la taula i comprovar que està còmode.
6. Centratge pacient: en els tres plànols. Activar làser. Entrar la taula i centrar, angular.
7. Llançament exploració: selecció expl: Seleccionar pacient, dades pacient coincidir petició, selecció protocol, comprovar dades posicionament.
8. Topograma: planifiquen els calaixos de talls o FOV.
9. Estudi: revisar paràmetres de l’estudi.

Temps rotació: tub sistema-detector triga a completar rotació sencera voltant pacient.

Nombre de talls: en funció gruix del tall (gruix d'adquisició s’obté en direcció Z en imatges axials) i llargada del topograma. Gruix de tall gran aporta major informació a baix contrast a la imatge i artefacta més. Tall fins produeixen millor resolució espacial.

Pitch: indicador obtenir densitat dades adquisici.

FOV: diàmetre màxim del topograma.

Algoritme reconstrucció: procés matemàtic utilitzat per tractament imatge dels perfils d’atenuació i la reconstrucció d'imatge.

Ample de finestra: rang de nº HU convertits en nivell de grisos.

Nivell de finestra: valor central de la finestra utilitzada per representar la imatge reconstruïda.

Informe de dosi. Kernel: millorar imatge obtinuda on s’apliquen algoritmes que permeten ressaltar determinats elements de la imatge. Aplicar sobre raw data i no en dades de imatge reconstruïda.

Comiat pacient. Administració contrastos iodats: Preparació de la bomba: 1. Comprovar que la bomba desconnectada, 2. Canvi guia, 3. Col·locar flascó de NaCl, 4. Col·locar flascons contrast iodat, 5. Engegar la bomba, 6. Purgar el sistema. Programar bomba, punció endovenosa.

CONTRAST IODAT: sals de iode per distingir teixits amb densitats molt semblants.

Avantatges:

densitat de 4,94 gr/cm3, via endovenosa distribució no organoespecífica.

Inconvenients:

Nefrotoxicitat, Reaccions adverses, Descompensació funció cardíaca.

Estructura química:

Àcid triiodebenzoic. Els radicals orgànics R1 i R2: Solubilitat, Unió a proteïnes, Via d’excreció. Fixació de 3 àtoms iode en un monòmer: concentració mínima necessària per donar una adequada opacitat radiològica.

Segons la tendència iònica:

Iònics: Radical COOH. Major osmolaritat. Reaccions adverses. No iònics: Radical OH. Menor osmolaritat. Menys reaccions adverses.

Segons la seva osmolaritat:

Segons el ndº part. que generen en dissolució. Alta osmolaritat: 1200 a 2400 mOsm/kg H2O. Baixa osmolaritat: 290 a 860 mOsm/kg H2O

Segons la seva estructura molecular determinada per nuclis benzoics:

Monomèrics: 1 nucli benzoic. Major osmolaritat. Menys viscositat. Dimèrics: 2 nuclis benzoics. Menor osmolaritat. Més viscositat.