Tomàs d'Aquino: Essència, Existència i les Cinc Vies de Déu

La Filosofia de Tomàs d'Aquino: Essència, Existència i Déu

Segons Tomàs d'Aquino, en tots els éssers que observem al nostre voltant, podem distingir-hi l'essència i l'existència. L'essència, que és allò que defineix cada cosa, està associada a la potència de ser, ja que no tot allò que té essència es troba realment present al món. Perquè alguna cosa existeixi de debò, cal que la seva essència s'actualitzi i es transformi en un acte d'existència. Per això, l'existència és l'acte de ser, la manera com l'essència es plasma en una cosa que veritablement està present en la realitat.

Tomàs d'Aquino pensava que totes les essències són presents a la ment divina. En l'acte de la creació, Déu va decidir portar a l'existència algunes d'aquestes essències. Déu va crear tota la realitat mitjançant la composició de l'essència amb l'existència. Però aquest raonament no es pot aplicar a Déu. Déu no és un ésser compost, perquè l'essència divina consisteix a existir. En Déu, l'essència i l'existència coincideixen, de manera que Déu és un ésser simple, l'únic ésser que ha d'existir per si mateix. Per això es diu que Déu és un ésser necessari, mentre que totes les seves criatures són éssers contingents.

Jerarquia dels Éssers en la Filosofia Tomista

Tomàs d'Aquino estableix una jerarquia entre els diferents éssers existents. No totes les criatures són iguals. L'essència d'algunes criatures ens indica que estan compostes de matèria i forma, mentre que d'altres només estan compostes de forma. Aquestes criatures immaterials són els àngels. Entre les criatures materials, atribueix una posició especial als éssers humans, ja que són els únics que tenen una ànima immortal que aspira a la salvació eterna. Per sota dels éssers humans hi ha els animals, les plantes i, finalment, les coses inanimades.

Les Cinc Vies de Tomàs d'Aquino per Demostrar l'Existència de Déu

1. 1. Via del Moviment

   Tot allò que canvia o que es mou deu el seu moviment a un altre ésser. Segons la teoria d'Aristòtil, canviar consisteix a passar de la potència a l'acte. Això només pot passar si quelcom que estigui en acte provoca aquest canvi. Aquest ésser també ha hagut de ser impulsat per un altre ésser i així successivament. Com que la cadena no pot ser infinita, hi ha hagut d'haver un primer motor, que és Déu.

2. 2. Via de la Causalitat Eficient

   Tot allò que s'esdevé té una causa. El món que observem al nostre voltant és ple d'esdeveniments que han estat provocats per altres esdeveniments anteriors. Com que no hi pot haver una cadena infinita, la primera causa va ser Déu.

3. 3. Via de la Contingència i la Necessitat

   Tots els éssers són contingents perquè existeixen però podrien no existir. Les coses existents van començar a existir en un moment determinat, ja que no són eternes. Deuen la seva existència a altres éssers contingents, i aquests éssers també. Com que no pot haver-hi una cadena infinita, hi ha d'haver un primer ésser necessari que donés existència a altres éssers. Aquest ésser necessari és Déu.

4. 4. Via dels Graus de Perfecció

   Els éssers humans podem comparar diferents éssers dient qui d'aquests és més bell o perfecte. Si sabem que alguns éssers són més perfectes que altres, és perquè hi ha un primer ésser perfecte que tenim com a model. Aquest ésser perfecte és Déu.

5. 5. Via Teleològica o del Govern del Món

   Tot allò que existeix té un propòsit. Totes les coses, fins i tot aquelles que no tenen capacitat racional, com les plantes o les pedres, mostren una finalitat. Com és possible que tinguin un propòsit si no raonen? Això passa perquè un ésser totpoderós ha establert aquests propòsits. Aquest ésser és Déu.