Tomàs d'Aquino: 5 Vies de l'Existència de Déu

Les Cinc Vies de Tomàs d'Aquino per Demostrar l'Existència de Déu

1. Via del Moviment (Ex Motu)

Afirma que tot el que es mou és mogut per alguna altra cosa, però que el moviment ha de començar en algun moment. Per tant, ha d'haver-hi un primer motor immòbil, que és Déu. Aquest, en començar la creació, inicia l'evolució dels cossos i els esdeveniments i, en ser etern, transcendeix el temps, que es lliga a tot canvi.

2. Via de les Causes Eficients (Ex Causa)

Els fets són causats per alguna cosa, aquesta cosa és causada per una altra, i s'arriba finalment a allò que és causa de tota la resta. Existeix una primera causa que és Déu.

3. Via de la Contingència i del Ser Necessari (Ex Contingentia)

Totes les coses contingents en algun moment no són (moment previ a la seva existència). Com que totes les coses són causades per algun altre agent (via 2), no pot existir el no-res, ja que aleshores no hi hauria cap element que causés l'existència de tots els altres. Per tant, ha d'existir un ésser necessari, que és Déu.

4. Via dels Graus de Perfecció (Ex Gradu)

Totes les coses tenen una sèrie de qualitats que es mesuren comparant. Perquè tingui sentit la gradació, s'ha d'establir un màxim, que és Déu, que és perfecte.

5. Via Teleològica (Ex Fine)

Tot tendeix a un fi, fins i tot els cossos no intel·ligents, que no poden haver-se imposat cap finalitat. Per tant, el fi de tot ha de provenir d'un ésser intel·ligent que és Déu.

Agustinisme Polític

Corrent intel·lectual de l'Església cristiana medieval que deroga la distinció entre:

• Dret natural - justícia sobrenatural
• Temporal - espiritual
• Polític - eclesiàstic
• Conducta privada - deure públic

La ideologia és la d'una única comunitat cristiana situada sota el domini de dues autoritats, espirituals i temporals: els papes i els emperadors.

Feudalisme

Sistema polític, jurídic, econòmic i social que va predominar durant l'Edat Mitjana a Europa. Tenia l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semiindependents, en els quals el senyor proporcionava protecció a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església.

Teologia

Disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i temes relacionats amb la religió. El terme va sorgir per primer cop als escrits de Plató.

Religió

Conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones. Pot incloure tradicions culturals ancestrals, escriptures, història i mitologia, així com la fe personal i l'experiència mítica. També es pot definir com un sistema comunitari que envolta la creença en un pensament, un ésser, un objecte o una persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat o diví.