Titus Livi i Marc Tul·li Ciceró: dos grans escriptors romans

Titus Livi

Titus Livi (59 a. de C.-17 d. de C.) va néixer a la ciutat de Pàdua (Patavium). Procedia d'una família acomodada i burgesa, amant de les tradicions i de la pau. Va marxar a Roma l'any 30 a. de C., i va conèixer l'emperador August. La relació de tots dos va ser molt bona, perquè compartien la mateixa idea patriòtica de Roma i el desig de donar als romans un bon mirall on veure's reflectits. Totalment allunyat de la vida política, Titus Livi va consagrar quaranta anys de la seva vida a la composició de la seva història de Roma, que ell va titular Ab Urbe Condita ('Des de la fundació de la Ciutat').

Obra literària

Els 142 llibres de Ab Urbe Condita no tracten tots els períodes amb la mateixa amplitud; els primers segles de la història de Roma estan resumits en uns pocs llibres i la narració dels fets es va fent més extensa a mesura que avança en el temps i es va aproximant a l'època de l'autor. L'obra, a causa de la seva enorme extensió (unes 7.000 pàgines impreses actuals), es va començar a publicar en grups de deu llibres que es coneixen amb el nom de dècades. Desgraciadament s'ha perdut en la seva major part; només s'han conservat tres dècades i mitjana, és a dir, 35 llibres dels quals, a més, els últims estan incomplets. El seu projecte inicial era escriure 150 llibres, i només va arribar a escriure 142. No és d'estranyar que s'hagi perdut la major part d'aquesta obra, precisament per la seva enorme extensió, que feia impossible la seva circulació normal entre els estudiosos i els estudiants.

Concepte de la història. Les fonts

Titus Livi va escriure la seva obra d'una forma que avui en dia seria considerada poc històrica. Bàsicament, es pot dir que el seu mètode va en detriment de la veracitat històrica de la seva obra: • Al contrari que la majoria d'historiadors romans, Livi no havia fet carrera política i va viure a la seva ciutat natal. La seva inexperiència personal es reflecteix en una incomprensió del funcionament del govern de Roma. • Per aquesta mateixa raó no va poder accedir als documents oficials. Livi, doncs, no va acudir a les fonts originàries sinó que reelaborava els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. L'ús de diverses fonts el du sovint a repetir diverses versions sense preferir-ne cap o, al contrari, a escollir-ne una sense motius aparents. • No dóna una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els fets des de la psicologia dels personatges que els realitzen, generalment descrits a partir d'un pretès tret dominant del seu caràcter. Així per exemple Hannibal apareix com a model de deslleialtat. Pretén acostar la prosa històrica a la poesia tant per la manera de tractar el passat com pel seu estil. Per exemple té un cert gust pel patetisme, per descriure les emocions dels protagonistes dels esdeveniments.

Qüestions estilístiques

Fora de tot dubte està l'altíssima categoria de Titus Livi com a escriptor. Se situa en una època de transició: la prosa havia aconseguit el seu apogeu en la generació anterior amb Cèsar i Ciceró i començava ara a decaure, mentre que la poesia aconseguia la seva màxima esplendor. La poesia domina de tal forma aquest període que fins i tot va a impregnar a la prosa de les seves característiques: Titus Livi escriu una prosa imbuïda de connotacions poètiques.

L'oratòria

L'oratòria, és a dir, l'art de la paraula destinada a persuadir, agradar i emocionar, va ser un dels gèneres més conreats i arrelats a Roma. Amb la influència de Grècia, es pot dir que l'oratòria romana assolí, a més dels objectius pràctics, una categoria literària i artística.

Marc Tul·li Ciceró

Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpinum, el 106 aC, al sud del Laci, en el si d'una família d'ordre eqüestre. De jove va viure a Roma. L'any 80 aC, Ciceró va guanyar la primera causa, en defensa de Rosci'. Entre els anys 79 i 77 aC va fer estada a Atenes i a Rodes per evitar represàlies i completar la seva formació. En tornar a Roma, es va casar i, elegit qüestor, va ser enviat a Sicília, Allà destapà les malversacions d'un corrupte, Verres², l'any 75 aC. Els seus discursos contra aquest personatge li donaren la fama d'home íntegre.

Obres sobre la pràctica de l'oratòria

1.- Obres sobre la pràctica de l'oratòria, és a dir, els discursos, on trobem títols com les Verrines, les Catilinàries i les Filipiques. També va ser autor de tres tractats de retòrica: Brutus, L'orador i De l'orador. Els discursos no foren publicats tal com els havia pronunciat, sinó que després els tornava a redactar per ser llegits, donant-los un to més literari.

Obres de caràcter filosòfic

2.- Obres de caràcter filosòfic. Ciceró va introduir les doctrines filosòfiques dels grecs i va adoptar una postura eclèctica, tot i que es nota una admiració per Plató i un rebuig per Epicur. Podem distingir tres tipus d'obres: a) tractats politics com La república i Les lleis. b) tractats morals com Els deures, Les tusculanes, La vellesa i L'amistat. c) tractats de religió com La natura dels déus.

Obres personals

3.- Obres personals. Es conserven unes nou-centes cartes de Ciceró, les quals representen un document preciós des del punt de vista històric i lingüístic, perquè són testimoni d'uns moments en què anaven madurant grans canvis polítics i perquè estan escrites en un llenguatge planer que s'acosta al llatí col·loquial.