Per què el títol de berenàveu a les fosques?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,82 KB
2. EXPLICA L’OBRA TEATRAL DE JOSEP María BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL.Josep Mª Benet i Jornet és conegut com a dramaturg i com a guionista de televisió. La seua producció teatral coincideix amb una època de gran impuls per al teatre, amb diversitat de propostes escèniques, entre les qual podem incloure Josep Mª Benet i Jornet en el teatre document o realista.
De ben menut ja estava fortament atret pels llibres i actuà en diferents funcions teatrals. Deixà els estudis a l’Escola Industrial i estudià Filosofia i Lletres, amb l’objectiu d’aprendre a escriure teatre. Intervingué en la renovació teatral a Barcelona a través de EADAG (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, creada en 1960). Sense militar en cap partit, participà en la lluita antifranquista.
Tota la seua obra teatral té un punt en comú: la reflexió sobre l’individu i la societat que l’envolta. Ara bé, les seues obres, de base realista, evolucionen cap a una dramatúrgia més personal, a través d’una experimentació permanent. Així, tenim:
Primera meitat dels anys 60: les seues obres presenten una realitat immediata,amb influències del teatre espanyol de Buero Vallejo i del teatre americà de Miller com en Una vella, coneguda olor (1963) o en Fantasia per a un auxiliar administratiu (1964).
Segona meitat dels anys 60: el seu teatre comença una evolució a través de l’experimentació formal, amb Març i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-69), on incorpora elements de diferents gèneres de consum (tebeos, cinema,..); en La nau (1968-69), recorre a un altre gènere de consum, la ciència-ficció, per mostrar els problemes de l’estandardització de la societat actual.
Anys 70: introdueix experiències personals,combinades amb l’experimentació formal, com en Berénàveu a les fosques (1970-71), on té com a objectiu passar comptes a la societat catalana de postguerra . També apareix un Realisme més simbòlic , en Revolta de bruixes (1971-75), on un grup de dones es revolten contra el vigilant de l’empresa per a la qual treballen, tot simbolitzant la lluita entre la raó i la irracionalitat. Anys 80 i 90: tot i que continua amb obres de base realista, la seua dramatúrgia és més personal i narrativa. Així, en Desig (1989) o Fugaç (1990-92) indaga sobre la condició humana, reflexiona sobre l’amor-passió, la felicitat absoluta inassolible, el sentit de l’existència...
La seua investigació teatral, també inclou propostes més imaginatives, en obres per a un públic infantil o juvenil
: Taller de fantasia (La nit de les joguines)(1970), Supertot (1973), El tresor del pirata negre (1983)...
: Taller de fantasia (La nit de les joguines)(1970), Supertot (1973), El tresor del pirata negre (1983)...
Quant a la seua faceta de guionista, és coneguda la seua vinculació a la televisió catalana (TV3 ), on ha creat arguments i guions de nombroses séries costumistes o dramàtiques. Poble Nou (1990-91), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-96), Nissaga de poder (1996-98), Laberint d’ombres (1998-2000), El cor de la ciutat (2000-209), Ventdelplà (2005-?), Amar en tiempos revueltos (2005-?)