Tit Livi i la Historiografia Romana: Vida, Obra i Llegat

La historiografia a l'antiga Roma

La historiografia, gènere al qual pertany l'obra de Tit Livi, és el gènere en prosa més important de la literatura llatina. Els seus orígens es troben en els documents que redactaven els magistrats i els pontífexs, on explicaven els fets més importants succeïts al llarg de l'any. Aquests documents eren coneguts com a Annals.

El primer historiador en llengua llatina va ser Marc Porci Cató (segle II aC), que va escriure una obra, avui perduda, titulada Orígens, on narrava la història de Roma i d'Itàlia des dels seus primers temps.

Cal destacar, però, Gai Juli Cèsar, que va escriure les seves obres històriques per justificar les seves pròpies accions. La guerra de les Gàl·lies explica la conquesta d'aquest territori per part de Cèsar, i La guerra civil narra l'enfrontament entre Cèsar i Pompeu. Ambdues obres tenen un marcat caràcter propagandístic.

Tit Livi: vida i obra

Biografia d'un historiador

Tit Livi va néixer a Pàdua, una ciutat del nord d'Itàlia, entre el 64 aC i el 59 aC. Va rebre estudis de retòrica i filosofia i, ben aviat, es va traslladar a Roma, on es va dedicar a escriure la seva gran història de la ciutat: Ab urbe condita ('Des de la fundació de la ciutat').

A Roma va entrar en contacte amb altres escriptors propers al cercle de Mecenes, com ara Horaci i Virgili, i va fer amistat amb la família d'August, fins al punt d'esdevenir el preceptor del futur emperador Claudi. Va morir a la seva ciutat natal l'any 12 o 17 dC.

L'obra magna: Ab urbe condita

Ab urbe condita, coneguda també com Els orígens de Roma, narra la història de la ciutat des de la seva fundació fins a l'època d'August, més concretament fins a la mort de Drus l'any 9 aC. L'obra comprèn, per tant, un període de més de 700 anys.

Estructura i llibres conservats

Dels 142 llibres que componien originalment l'obra, gran part s'ha perdut amb el pas del temps a causa de la publicació separada i la creació de resums. Només en conservem les parts següents:

• La primera dècada (llibres I-X), que abasta des dels orígens de Roma fins a la tercera guerra samnita.
• La tercera dècada (llibres XXI-XXX), que tracta de la segona guerra púnica.
• La quarta dècada (llibres XXXI-XL), que narra l'expansió per la Mediterrània oriental.
• La meitat de la cinquena dècada (llibres XLI-XLV), que explica la conquesta de Macedònia.

Mètode històric i objectius

Tit Livi basava la seva obra principalment en antigues cròniques i en els escrits de Polibi, un historiador grec. No obstant això, sovint ignorava altres fonts i no es preocupava excessivament per les imprecisions. La seva obra conté anacronismes, inexactituds geogràfiques i contradiccions en els fets històrics. L'objectiu de Livi, en línia amb les idees del cercle d'August, era engrandir la glòria de Roma i exaltar la pax augusta, promovent la virtut moral com a fonament de la grandesa del poble romà.

Llatinismes i expressions cèlebres

A continuació, es recullen algunes expressions llatines que han perdurat en la nostra cultura.

Frases històriques i proverbis

Ad Kalendas Graecas

Expressió atribuïda a August per referir-se a una data que mai no arribarà, usada sobretot amb els deutors morosos.

Alea iacta est

‘La sort n'està tirada’. Frase atribuïda a Juli Cèsar en creuar el riu Rubicó.

Audaces fortuna iuvat

‘La fortuna ajuda els audaços’.

De gustibus non est disputandum

‘Sobre gustos no s'ha de discutir’, ja que són subjectius.

Errare humanum est

‘Equivocar-se és humà’.

Mens sana in corpore sano

‘Una ment sana en un cos sa’. Expressa l'ideal d'equilibri entre el benestar físic i el mental.

Nihil novi sub sole

‘Res de nou sota el sol’. Expressa la idea que tot es repeteix o que un fet determinat no aporta res de nou.

Non plus ultra

‘No més enllà’. Indica que una cosa ha assolit la seva màxima perfecció.

Veni, vidi, vici

‘Vaig arribar, vaig veure i vaig vèncer’. Atribuïda a Juli Cèsar, descriu la rapidesa i facilitat d'una victòria.

Verba volant, scripta manent

‘Les paraules volen, els escrits romanen’. Destaca la fugacitat de les paraules enfront de la permanència del que està escrit.

Llatinismes d'ús comú

Et cetera (etc.)

‘I les altres coses’.

Idem (id.)

‘El mateix’.

In situ

‘En el lloc’.

Inter nos

‘Entre nosaltres’.

Per se

‘Per si mateix’.

Post scriptum (P.S.)

‘Escrit després’. Paraules afegides a un escrit que ja s'havia donat per acabat.

Sui generis

‘Del seu propi gènere’. S'utilitza per indicar el caràcter especial o únic d'una persona o cosa.

Viceversa

‘A la inversa’, ‘al contrari’.