Tirant lo blanc
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,22 KB
tirant a anglatrra:en aksta primra part, tirant s passa 29 capítols parlant amb l’ermità.tirant, juntamnt amb al3 gntil oms d brtanya, s’ a dsplaçat a anglatrra pr assistir a ls fsts dl casamnt dl ri amb la finalitat d rbr l’ordr d cavayeria. enl camí, a causa dl cansamnt, s kda endarrrit prquè s'adorm damunt dl cavay. s’aparta dl camí i s'endinsa enl bosc fins k arriba a 1 prat on i a l'ermità, k casualmnt sta yegintl tractat d l’ordr d cavayeria dl sgl xv. l’ermità amaga la sva idntitat i li rgalal yibr en acomiadar-s’n.-6-runit ambls sus companys, va a londrs. i d rtorn a brtanya, passa pr on stà l'ermita ambl propòsit d'explicar-li ls fsts d la cort, tal com li avia promès en anar-s’n. dins d la primra part d l’obra podm trobar també 1a scna molt més divrtida k és quanl ri institueix la fratrnitat d l’ord dls cavayers i d la garrotra arran d’un ft ridícul com és la caiguda d la yigacama d’una donzya mntr dansava.
tirant a sicília i a l’iya d rods:quan tirant ambls sus companys arribn a nants s’assabntn -pr 1 missatgr- kl soldà dl cair, amb l’ajuda d’ 1s gnovsos, avien armat 1 stol i volien apodrar-s d rods. arribats a sicília, s’stan alguns dis a la cort. flip i la infanta dl rgn, ricomana (princsa d sicília) , s’enamorn. tirant mira d propiciarl casamnt prò ricomana no confia molt en flip, encara k, amb l’ajuda d tirant smblarà 1 om bo i cuidadós. al final partirn cap a rods i aconsguirn guanyarls enmics. tirant acompanyat d flip aixecàl stg. ricomana dcidix sposar-s amb flip quan torna a sicília
tirant a constantinobl:aksta part, s podria dir k és la més yarga pl k fa al tma amorós. en aksta trcra part, tirant s’enamora d carmsina -fiya d l’emprador-. dscobrim a 1 tirant bn difrnciat d ls al3 parts, pl k fa al su comxtamnt. s mostra romàntic, vrgonyós, tímid... no té rs a vur ambl su prfil d cavayer.al tma militar, l’emprador bizanci li dmana ajut pr tal d yuitar contral gran turc.
tirant al nord d’Àfrica:tirant és rcoyit pl cabdiy dls cabdiys -imxtant nobl dl rgn trmissèn i l’envia al su casty. ayà,l fiy,l tracta com a captiu il carrga d cadns. mn3tant,l ri -7-scariano, atacal rgn i posa stg al ri.l cabdiy, fugint d la bataya, arriba al casty dl su fiy. akst tru d la prsó a tirant i li dmana ajuda, convnçut d k és 1 cavayer valnt i bon conixedor dls fts d’arms. tirant s posa a la sva disposició i comnça a combatr. tirant ayibra d la captivitat a 1s quants oms k avien naufragat amby. continua yuitant i 1 dia s torna a trobar amb plaerdmavida i tornn a l’impri grc prquè carmsina stava en priy. d’una altra part, plaerdmavida s casa ambl snyor d’agramunt i sn nomnats ris d fs.
tirant torna a l’impri grc:És l’últim capítol d l’obra. tirant informa k anirà a constantinobl i la viuda rposada, assabntada d l'arribada d tirant i tmorosa d la sva vnjança, s mata. guanya als turcs i torna a constantinobl pr informar d la rndició, prò principalmnt pr vur a carmsina. s casa ambya, és nomnat césar d l’impri prò abans d'arribar a constantinobl emmalaltix grumnt, dsprés d fr tstamnt i scriur a carmsina, mor. carmsina no pot suxtarl dolor d la mort d tirant iya mor també d dolor. 1 altr prsnatg k mor també és l’emprador. a la fi, ipòlit -l' eru d tirant- i l'empradriu -l' erva d la sva fiya carmsina- fan lgal la sva rlació i, ambl matrimoni, ipòlit sdvé emprador i fa sotrrar dignamnt tirant i carmsina a brtanya. en conclusió, 1 tràgic final pr 1a gran istòria.
tirant: és 1 prsnatg psicològicamnt ric, i la sva novl•la és, d ft la sva biografia. tirant és valnt, és àbil en l’ús d ls arms i avsat al crimonial cavayersc. invncibl, prò a difrència dls erois d brtanya és frit enl combat, s cansa, etc. És virtuós, és admirabl, prò viu en 1 món bn ral i actua smpr enl marc dl k és possibl. abans d sr cavayer, és instruït en l’ordr d cavayeria pr guiyem d varoic i dsprés nomnat cavayer prl ri d’anglatrra. És 1 gran stratga, studia la situació d la bataya, ls forcs dl contrari i aplica ls tècniks miyor.té 1 gran sntit d l’ onor, rspctuós, fidl al ri, umil, snsibl, i sobrtot, és vrgonyós en la sva vida íntima.1 darrr aspct molt imxtant, és la sva cara més intima. amb la sva rlació amorosa amb la carmsina, s troba vacil•lant, vrgonyós, snsibl, tímid i fins a algun momnt arriba al ridícul. tirant, trmola d’amor, té x d’star prop d la princsa, arriba a plorar pr causs amoross.la sva rlació amorosa amb carmsina, és ingènua, 1 amor obrtamnt dclarat, yibrtat d costums i rlacions eròtiks, k, poc a poc, l’ayunya d l’amor cortès. carmsina no vol accdir al típic joc d plaerdmavida,ya s manté smpr en 1a actitud rcta.
plaerdmavida: és l’intrmdiària entrls enamorats, juga 1 papr dcisiu en ls scns amoross, ésya ki provoca la trobada entrls 2 amants.el comxtamnt amorós d plaerdmavida no és clar, s prsnta com 1a dona molt snsual, k vol participar en totsls afrs amorosos,l complimnt dl su dsig sxual passa més pr la imaginació o la participació com spctadora k no pas com protagonista; conix béls dsitjos dl cor i dl cos. És ingènuamnt ingniosa, és snsibl, entrmaliada i molt snsual. parla clar, diu ls coss pl su nom, és amant dl ri i pr això és tan atrvida.
carmsina: és 1a noia d’uns 14 anys k s’enamora d tirant a primra vista. entrys intrcanvien jocs amorosos sns arribar a “l’ act”, al k carmsina no vol accdir fins k siguin 1 matrimoni i mai convidà a tirant a la sva abitació, encara k li agradés molt, s mantnia firm a ls svs conviccions. rprsntals valors socials d joanot martory. al morir tirant d’una malaltia, carmsina mor amby a causa d la tristsa.
viuda rposada: és 1a dona jov, d’uns 23 o 24 anys k smpr stà al costat d la carmsina, l’ a educat.ya també stà enamorada d tirant, prò encara k a educat a carmsina, farà totl possibl prquè akst no prngui matrimoni amb carmsina. martory ridiculitza a akst prsnatg. morirà al sabr k tirant torna i k la pot matar pr impdirl su casamnt.
flip d frança: és 1 infant, stúpid, prò tirant l’ajuda i aconsgueix a
ricomana: princsa d sicília. s casarà amb flip d frança gràcis a tirant.
ipòlit: cavayer, cosí d tirant k l’ ajuda en ls batays i enls afrs amorosos. entr ipòlit i tirant i a 1a gran amistat.
guiyem d varoic: és 1 compt anglès d gran fama com cavayer. És fa ermità quan s va anar d prgrinació i tornà a anglatrra vivint d’almoins donads enl viatg d prgrinació.
empradriu: és la mar d la carmsina i dona d l’emprador. s casà amb ipòlit,l qual ja mantnien rlacions sxuals.
el snyor d'agramunt: cosí d tirant. srà casat amb plaerdmavida i srà ri d fs.
diafbus: és cosí d tirant. srà l’ om d’stfania -fiya dl vrtadr duc d macdònia
tirant a sicília i a l’iya d rods:quan tirant ambls sus companys arribn a nants s’assabntn -pr 1 missatgr- kl soldà dl cair, amb l’ajuda d’ 1s gnovsos, avien armat 1 stol i volien apodrar-s d rods. arribats a sicília, s’stan alguns dis a la cort. flip i la infanta dl rgn, ricomana (princsa d sicília) , s’enamorn. tirant mira d propiciarl casamnt prò ricomana no confia molt en flip, encara k, amb l’ajuda d tirant smblarà 1 om bo i cuidadós. al final partirn cap a rods i aconsguirn guanyarls enmics. tirant acompanyat d flip aixecàl stg. ricomana dcidix sposar-s amb flip quan torna a sicília
tirant a constantinobl:aksta part, s podria dir k és la més yarga pl k fa al tma amorós. en aksta trcra part, tirant s’enamora d carmsina -fiya d l’emprador-. dscobrim a 1 tirant bn difrnciat d ls al3 parts, pl k fa al su comxtamnt. s mostra romàntic, vrgonyós, tímid... no té rs a vur ambl su prfil d cavayer.al tma militar, l’emprador bizanci li dmana ajut pr tal d yuitar contral gran turc.
tirant al nord d’Àfrica:tirant és rcoyit pl cabdiy dls cabdiys -imxtant nobl dl rgn trmissèn i l’envia al su casty. ayà,l fiy,l tracta com a captiu il carrga d cadns. mn3tant,l ri -7-scariano, atacal rgn i posa stg al ri.l cabdiy, fugint d la bataya, arriba al casty dl su fiy. akst tru d la prsó a tirant i li dmana ajuda, convnçut d k és 1 cavayer valnt i bon conixedor dls fts d’arms. tirant s posa a la sva disposició i comnça a combatr. tirant ayibra d la captivitat a 1s quants oms k avien naufragat amby. continua yuitant i 1 dia s torna a trobar amb plaerdmavida i tornn a l’impri grc prquè carmsina stava en priy. d’una altra part, plaerdmavida s casa ambl snyor d’agramunt i sn nomnats ris d fs.
tirant torna a l’impri grc:És l’últim capítol d l’obra. tirant informa k anirà a constantinobl i la viuda rposada, assabntada d l'arribada d tirant i tmorosa d la sva vnjança, s mata. guanya als turcs i torna a constantinobl pr informar d la rndició, prò principalmnt pr vur a carmsina. s casa ambya, és nomnat césar d l’impri prò abans d'arribar a constantinobl emmalaltix grumnt, dsprés d fr tstamnt i scriur a carmsina, mor. carmsina no pot suxtarl dolor d la mort d tirant iya mor també d dolor. 1 altr prsnatg k mor també és l’emprador. a la fi, ipòlit -l' eru d tirant- i l'empradriu -l' erva d la sva fiya carmsina- fan lgal la sva rlació i, ambl matrimoni, ipòlit sdvé emprador i fa sotrrar dignamnt tirant i carmsina a brtanya. en conclusió, 1 tràgic final pr 1a gran istòria.
tirant: és 1 prsnatg psicològicamnt ric, i la sva novl•la és, d ft la sva biografia. tirant és valnt, és àbil en l’ús d ls arms i avsat al crimonial cavayersc. invncibl, prò a difrència dls erois d brtanya és frit enl combat, s cansa, etc. És virtuós, és admirabl, prò viu en 1 món bn ral i actua smpr enl marc dl k és possibl. abans d sr cavayer, és instruït en l’ordr d cavayeria pr guiyem d varoic i dsprés nomnat cavayer prl ri d’anglatrra. És 1 gran stratga, studia la situació d la bataya, ls forcs dl contrari i aplica ls tècniks miyor.té 1 gran sntit d l’ onor, rspctuós, fidl al ri, umil, snsibl, i sobrtot, és vrgonyós en la sva vida íntima.1 darrr aspct molt imxtant, és la sva cara més intima. amb la sva rlació amorosa amb la carmsina, s troba vacil•lant, vrgonyós, snsibl, tímid i fins a algun momnt arriba al ridícul. tirant, trmola d’amor, té x d’star prop d la princsa, arriba a plorar pr causs amoross.la sva rlació amorosa amb carmsina, és ingènua, 1 amor obrtamnt dclarat, yibrtat d costums i rlacions eròtiks, k, poc a poc, l’ayunya d l’amor cortès. carmsina no vol accdir al típic joc d plaerdmavida,ya s manté smpr en 1a actitud rcta.
plaerdmavida: és l’intrmdiària entrls enamorats, juga 1 papr dcisiu en ls scns amoross, ésya ki provoca la trobada entrls 2 amants.el comxtamnt amorós d plaerdmavida no és clar, s prsnta com 1a dona molt snsual, k vol participar en totsls afrs amorosos,l complimnt dl su dsig sxual passa més pr la imaginació o la participació com spctadora k no pas com protagonista; conix béls dsitjos dl cor i dl cos. És ingènuamnt ingniosa, és snsibl, entrmaliada i molt snsual. parla clar, diu ls coss pl su nom, és amant dl ri i pr això és tan atrvida.
carmsina: és 1a noia d’uns 14 anys k s’enamora d tirant a primra vista. entrys intrcanvien jocs amorosos sns arribar a “l’ act”, al k carmsina no vol accdir fins k siguin 1 matrimoni i mai convidà a tirant a la sva abitació, encara k li agradés molt, s mantnia firm a ls svs conviccions. rprsntals valors socials d joanot martory. al morir tirant d’una malaltia, carmsina mor amby a causa d la tristsa.
viuda rposada: és 1a dona jov, d’uns 23 o 24 anys k smpr stà al costat d la carmsina, l’ a educat.ya també stà enamorada d tirant, prò encara k a educat a carmsina, farà totl possibl prquè akst no prngui matrimoni amb carmsina. martory ridiculitza a akst prsnatg. morirà al sabr k tirant torna i k la pot matar pr impdirl su casamnt.
flip d frança: és 1 infant, stúpid, prò tirant l’ajuda i aconsgueix a
ricomana: princsa d sicília. s casarà amb flip d frança gràcis a tirant.
ipòlit: cavayer, cosí d tirant k l’ ajuda en ls batays i enls afrs amorosos. entr ipòlit i tirant i a 1a gran amistat.
guiyem d varoic: és 1 compt anglès d gran fama com cavayer. És fa ermità quan s va anar d prgrinació i tornà a anglatrra vivint d’almoins donads enl viatg d prgrinació.
empradriu: és la mar d la carmsina i dona d l’emprador. s casà amb ipòlit,l qual ja mantnien rlacions sxuals.
el snyor d'agramunt: cosí d tirant. srà casat amb plaerdmavida i srà ri d fs.
diafbus: és cosí d tirant. srà l’ om d’stfania -fiya dl vrtadr duc d macdònia