Tirant lo Blanch: Estratègia Militar i Victòria contra els Turcs

1. En fer-se de nit, Tirant es féu acompanyar per dos homes de la ciutat que coneixien molt bé el país. Caminaren fins que arribaren a una gran planícia plena de bèsties que hi havien dut per por als enemics. Tirant féu agafar totes les egües que hi trobà, i les va lligar les unes amb les altres, conduïdes per dos-cents homes. Els ordenà que es dirigissin cap a on es trobava el camp dels enemics, i que totes les egües que poguessin capturar les col·loquessin amb les altres.

Quan les egües arribaren a l’entrada del campament, tots els homes de peu entraren amb elles i en feren dues parts: l’una cap al Soldà i l’altra cap al Gran Turc. Aleshores els cavalls del campament sentiren les egües: els uns se soltaven, els altres trencaven els dogals o arrencaven les estaques. Allò va ser un gran desgavell: uns cavalls corrien cap ací, els altres cap allà, uns altres darrere les egües. En veure els cavallers del campament els seus rossins solts, corrent els uns amunt, els altres avall, tots eixien de les tendes, alguns en camisa, uns altres en gipons, però tots desarmats. Dormien amb tanta tranquil·litat que anaven desarmats com si estiguessin en el castell més fort del món.

Al cap d’una estona d’aquell disbarat, quan tot el campament estava avalotat pels cavalls, arribà Tirant i atacà un dels flancs amb la meitat de la gent, mentre el duc de Pera, amb la resta, atacava l’altre, invocant el gloriós cavaller sant Jordi. En poc temps les tendes anaren per terra i molts homes foren morts o ferits.

Aquell dia Tirant obtingué una gran victòria. Ell i els seus deien que aquella glòria l’havien aconseguida més per obra divina que no humana, però la veritat és que Tirant demostrà tenir un gran enginy.

2. Després de beure's la segona cervesa, que el va acabar marejant una mica, va pagar i va sortir al carrer. El trànsit havia minvat i aquella zona de la ciutat semblava més tranquil·la, amb les finestres dels pisos il·luminades i la poca gent que passava per les voreres. Va aturar un taxi i li va costar que el taxista comprengués on volia anar. Quan el vehicle va posar-se en marxa després d'un diàleg absurd, es va recolzar en el seient, va tancar els ulls i es va deixar gronxar pels sotracs del cotxe, el soroll del motor i la lleugera pudor de gas butà que impregnava la tapisseria del taxi. Va arribar a l’adreça demanada pocs minuts abans de les nou. No va tenir temps de mirar el grup escultòric de la plaça perquè una noia jove se li va acostar i, en anglès, li va dir: “Vine amb mi”.