Tirant lo Blanch: Batalles, Amor i Cavalleria a la Novel·la

Tirant lo Blanch: Anàlisi de Batalles, Amor i Cavalleria

Tirant en la Batalla

Els episodis de la novel·la que parlen de batalles contribueixen a donar versemblança a la novel·la. Tot i no haver passat en la realitat, la història que ens relata Joanot Martorell podria haver succeït. D'una banda, les accions se situen en llocs reals que Joanot Martorell havia visitat al llarg de la seua vida, per tant, estan descrits amb molt de detall. Aquest fet afavoreix la fàcil identificació de les localitzacions per part dels lectors.

En relació al personatge de Tirant lo Blanch, constatem que es tracta d'un heroi humà. Tirant és un cavaller molt valent i que sol eixir vencedor de totes les gestes en què pren part, però al mateix temps és un personatge de carn i ossos i, per tant, també pateix, plora de dolor, és ferit pel contrincant i troba moltes dificultats, com a ésser humà que és. La resta de personatges també se'ns mostren imperfectes, plens de traumes, de frustracions i rics en matisos psicològics.

Tirant en l'Amor i l'Erotisme

En Tirant lo Blanch, l'amor esdevé tan important com els fets cavallerescos i militars. De fet, el mateix Tirant demana que a la seua tomba aparega una inscripció que certifica aquesta afirmació: «Ací jau Tirant lo Blanch, mort per molt amar». L'actitud de Tirant, tan valerosa en la batalla, contrasta amb les febleses que mostra en el terreny amorós. Tirant esdevé una persona insegura, plena de pors, que ni es decideix ni s'atreveix a portar la iniciativa en els jocs amorosos amb Carmesina, la princesa de qui està profundament enamorat.

Joanot Martorell ens presenta un heroi que se sent perdut en el pla amorós i arriba a esclatar en vives llàgrimes, sanglots i sospirs fins a resultar ridícul. Així, Tirant necessitarà de l'ajuda d'un tercer personatge, Plaerdemavida, per aconseguir triomfar també en l'amor.

La Cavalleria

La cavalleria fou una institució medieval de caire militar o paramilitar que arribà a constituir una autèntica casta privilegiada dins la societat feudal europea. L'ideal cavalleresc feia compatible la defensa del senyor feudal i la dels febles, a les quals més tard s'afegí la de la religió. A l'Imperi Carolingi, als cavallers se'ls atorgava compensacions territorials pels seus eficaços serveis, i ja en el segle XII, eren una classe jurídica i hereditària.

A la Corona d'Aragó, en canvi, la cavalleria no fou mai un cos hermètic, sinó que també incloïa ciutadans i homes lliures, que eren armats cavallers per un rei com a premi d'algun servei prestat a la corona. En el territori de la Confederació, els cavallers rebien el tracte de «magnífic mossèn» o de, simplement, «mossèn», i gaudien de privilegis jurídics i d'exempcions fiscals. La major part d'ells vivien en senyorius rurals propis.