Tirant lo Blanc: Novel·la Cavalleresca Moderna Catalana

Tirant lo Blanc: La Novel·la Catalana Més Important

Considerada la novel·la catalana més important de tots els temps, Tirant lo Blanc s'acosta a les novel·les modernes.

És una de les més conegudes del món pels especialistes. Surt citada al Don Quixot, i Mario Vargas Llosa li dedicà l'estudi Carta de batalla por Tirant lo Blanc (1969).

L'obra és complexa i riquíssima en temes de cavalleria, guerra, amor, jocs d'humor, escenes cortesanes, erotisme, descripcions i parlaments retòrics.

El retrat dels ideals de la cavalleria està tenyit de sensualitat, ironia i esperit burgès.

Retrata el protagonista, les formes de vida i la ideologia de l'aristocràcia valenciana del segle XV, que enyoren l'antic heroisme però estimen els plaers de la vida.

Importància de l'Obra

L'obra és important per dos motius principals:

• Novel·la total: Combina elements de novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures i social.
• Novel·la moderna: Destaca pel seu realisme, desmitificació, ironia, erotisme i l'ús de diversos nivells de llenguatge.

L'Autor: Joanot Martorell

Joanot Martorell (ca. 1406/1411 – 1465), cunyat d'Ausiàs March (casat amb Isabel Martorell), era un cavaller que coneixia bé el món que retratarà. Pertanyia a una família prestigiosa socialment i econòmicament, però arruïnada. Era un home burgès amb problemes econòmics.

Va viatjar a Anglaterra, Portugal i Nàpols per intentar millorar la seva economia, però no ho aconseguí. Va enviar lletres de batalla a Joan de Montpalau, ja que, segons ell, Montpalau havia tingut relacions amb la seva germana Doniata i no s'hi volia casar.

Martorell no va veure publicada la seva novel·la, escrita entre 1460 i 1465. Finalment, es va publicar el 1490 gràcies a Martí Joan de Galba, qui l'havia acceptada com a penyora d'un deute.

Característiques de l'Obra (Publicada el 1490)

Versemblança

Tirant lo Blanc és una novel·la versemblant: no hi ha dracs, ni gegants, ni màgia; s'apropa a la vida real.

Cervantes, al Quixot, en destaca la versemblança i la diversió.

Reflecteix:

• Els nous gustos estètics del final de l'edat mitjana.
• Les necessitats de la cavalleria, que s'adapta als nous temps i assumeix un paper militar crucial per salvar l'Imperi Bizantí dels turcs.

Martorell fuig de la tradició idealitzada de la cavalleria.

Té alguns elements simbòlics.

Es projecta en cerimònies, justes, combats, lletres de batalla, cavallers, formats religiosos, etc.

Inclou episodis històrics contemporanis, com l'alliberament de Rodes, assetjada per moros i genovesos (1449).

Descripció detallada de la vida quotidiana: vestits, menjars, converses, festes, metges, perfums.

Espais geogràfics identificables: Anglaterra, França, Sicília, Rodes, Constantinoble, nord d'Àfrica.

Noms de molts cavallers reals o versemblants, cristians i moros: Duc de Lancaster, Gran Caramany, Príncep de Gal·les, Duc de Cantàbria.

Historisme

Personatges i fets històrics es barregen amb la ficció, sovint manipulats, fragmentats o fora de context. L'epopeia catalana de Tirant a l'Imperi Grec ajuda a arrelar la novel·la en la realitat.

Temàtica Militar

L'obra comença amb un enfocament cavalleresc i evoluciona cap a un enfocament militar, amb ambients de torneig, descripcions de vestits, armadures, etc., però també amb un autèntic discurs sobre la guerra, estratègies, armament, màquines bèl·liques...

Descripció de la Vida Quotidiana

Hi ha nombrosos fragments que detallen escenes de la vida aristocràtica: àpats, balls, cerimònies, visites.

Erotisme

L'amor hi apareix en tota la seva varietat, des de la cortesia més refinada fins a la sexualitat més directa i explícita.

Exemple: Tirant i Carmesina al llit, al capçal, parlant: «Plaerdemavida, perquè pugui acariciar-la...». L'emperadriu explica l'adulteri al seu marit com si fos un somni. Amor i humor de vegades van junts.

Humor

No és una novel·la primordialment humorística, però hi ha escenes en què l'humor és l'element central de l'acció.

• Tirant es trenca una cama després d'una aventura amorosa.
• Felip, davant dels dos llits, fa uns pensaments miserables.
• L'emperador, en camisa de dormir i amb l'espasa a la mà, busca una rata inexistent.

Psicologisme

Els personatges tenen una certa vida interior i una personalitat rica i matisada que varia i es transforma al llarg de l'obra:

• Carmesina: Adolescent enamorada.
• Plaerdemavida: Divertida, maliciosa.
• Tirant: Animós, enorme; temorós amb les dones.

Estil i Llengua

Tirant lo Blanc presenta fonamentalment tres estils:

• Estil solemne: En llargs parlaments i lamentacions en boca d'alts personatges. Es caracteritza per una sintaxi llatinitzant i ornamentació retòrica.
• Diàleg (Estil dinàmic): Àgil i viu. Utilitza una llengua col·loquial plena de jocs de paraules, al·lusions, segones intencions, refranys, acudits i discursos directes.
• Estil precís: Ben construït, utilitzat en la narració dels fets i les descripcions.

Tirant lo Blanc no és cap paròdia; és una novel·la seriosa de cavallers, però té un caràcter divertit i atrevit.

Aquest aspecte, juntament amb la versemblança, són els dos elements que la fan més moderna i permanent, i el que explicaria el seu èxit, fins i tot entre el públic femení de l'època.

Interpretacions de l'Obra

Com s'ha d'interpretar l'escriptura del llibre? Per a què es va escriure?

Novel·la Plaent i Cortesana

Comença en un to cavalleresc tradicional.

Novel·la Humorística i Eròtica

Quan l'acció arriba a la Mediterrània, s'imposen les ganes de viure, l'humor i l'erotisme.

Novel·la Militar i (Anti)Cavalleresca?

Hi ha dues grans "mentides" o fracassos a l'obra, dos objectius que no s'aconsegueixen (o s'aconsegueixen per accident o de forma poc heroica):

• La cristianització del nord d'Àfrica.
• L'alliberament de Constantinoble (Tirant mor abans de consolidar la victòria).

Això podria interpretar-se com una demostració de la incapacitat de la cavalleria cristiana tradicional. Martorell, mentre defensa el món cavalleresc, potser en certifica la defunció, el seu final.

Les visions poc idealitzades que ofereix l'obra dels grans personatges ajuden a fer creïble aquesta interpretació:

• Príncep de França: Imbècil.
• Rei de Sicília: Bord.
• Emperador: Banyut consentidor.

Tirant mor d'una manera versemblant (malaltia) i inèdita en la literatura cavalleresca.

El final és molt poc cavalleresc: Hipòlit, que acaba sent emperador, es dedica als plaers amb l'emperadriu en lloc de ser al camp de batalla. És una forma poc cavalleresca d'aconseguir l'objectiu imperial.

Personatges Principals

Tirant lo Blanc

Tirant està emparentat amb la realitat per diverses raons:

• Participa en fets possibles i versemblants.
• Psicològicament és ric i complex.
• És un cavaller valent, hàbil en l'ús de les armes.
• És gairebé invencible, però només és un cavaller humà: s'ha d'esforçar per guanyar i sovint resulta ferit.
• Conserva dels seus avantpassats de Bretanya la valentia i el fet de ser admirable, però ell viu en un món real i actua en el marc del que és possible.
• Tirant és el resultat final de barrejar decisió, valor, coneixements de l'art de la guerra, educació cortesana i manca de manies en certs aspectes.
• En canvi, en l'amor, és vacil·lant i, de vegades, ridícul.

Totes aquestes característiques fan que Tirant sigui un personatge allunyat de la simplicitat dels herois cavallerescos tradicionals. Segurament, Martorell es va fixar en algun model real:

• Potser Geoffroy de Thoisy o el Cavaller de Vergonya, que participà en l'alliberament de Rodes.
• Potser János Hunyadi, cabdill hongarès que va aturar els turcs el 1448.

Altres Personatges

Altres personatges de la novel·la estan força individualitzats i es comporten d'acord amb el que és possible i versemblant:

• Emperador: Revestit de dignitat imperial, però insegur davant els fets militars. S'expressa col·loquialment en el marc familiar.
• Vídua Reposada: Dida de Carmesina, personatge complex i turmentat. Protagonitza l'escena en què es despulla i demana carícies al cavaller.
• Emperadriu: Lliurada a una passió juvenil (i adúltera) amb el jove Hipòlit.
• Plaerdemavida: Possiblement el personatge més simpàtic, dinàmic i entretingut de l'obra, còmplice i motor de la trama amorosa.
• Carmesina: Princesa idealitzada. Només coneixem la seva actitud davant del desig de Tirant, sovint mediatitzada per altres. Potser és el personatge menys complex psicològicament entre els principals.