Tirant lo Blanc i Mar i Cel: Guia de Literatura Catalana

Escrito el 25 de Diciembre de 2025 en catalán con un tamaño de 6,36 KB

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

Joanot Martorell: Va néixer a Gandia. Joanot i Ausiàs March eren cunyats (Joanot era germà de la nòvia d’Ausiàs). Era un cavaller que provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. La seva obra és molt avançada per a l'època. Martorell no va arribar a veure publicada la seva novel·la, ja que la va publicar el seu amic Martí Joan de Galba després de la seva mort. Hi ha rumors que l’obra no estava acabada i que l’amic la va acabar. És la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món.

Novel·la total: És moltes novel·les en una (novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures…) i amb una trama argumental rica i complexa.
Realisme: Hi apareixen personatges psicològicament més complexos i s'utilitzen diferents registres de llengua segons qui parla i la situació en què es troba; no hi ha màgia.
Humor i erotisme: Utilització de la ironia i escenes amoroses.

Diafebus: Cavaller, cosí, amic i confident de Tirant.
Estefania: Jove noble que és dama de la cort, amiga, confident i serventa de Carmesina.
Carmesina: Infanta i princesa de l'Imperi grec.
Plaerdemavida: Donzella de Carmesina, ajuda a Carmesina i Tirant.
Hipòlit: Jove escuder de l'exèrcit de Tirant, ajudant.
Viuda Reposada: Antiga mainadera de Carmesina, farà tot el possible per distanciar i trencar la parella.

Àngel Guimerà: Va néixer a Santa Cruz de Tenerife. El seu pare era català i la seva mare canària. Decideix tornar a Catalunya i estudia a Barcelona, on va aprendre la tècnica de versificar en castellà. S’uneix al moviment de la Renaixença (el català com a llengua literària). El 1877 s’endú tots els premis dels Jocs Florals i és nomenat Mestre en Gai Saber. Primer fa poesia i després teatre. És la figura indiscutible sobre la qual gira tot el teatre català del segle XIX. Fou una persona innovadora pel fet de crear personatges que viuen immersos en una dimensió individual d’arrel passional i en una problemàtica col·lectiva.

Obres: 1. Mar i Cel, 2. Terra Baixa, 3. Maria Rosa, 4. La filla del mar.
1a etapa (Romàntica): Obres com Mar i Cel i El fill del rei.
2a etapa (Realisme): Aproximació al realisme amb Maria Rosa, Terra Baixa i La filla del mar.
3a etapa (Experimentació): Nous camins amb L’aranya i La Santa Espina.

Característiques del Romanticisme: Història passional, trencament amb les tradicions que ofeguen la llibertat, conflicte entre l'individu i la societat, figura de l’heroi èpic que lluita contra les injustícies i personatges víctimes que es redimeixen a través de l’amor.
Característiques del Realisme: Col·loquialisme del llenguatge, feines quotidianes i descripcions detallades.

Argument: Història d’amor situada al mar entre un pirata morisc (Saïd) i una dona cristiana (Blanca).
Tema: L’amor impossible per ser de dos universos oposats.
Conflictes dramàtics: Històric (segle XVII, expulsió dels moriscos) i religiós (cristians vs. musulmans).
Característiques: Lògica interna coherent, acotacions detallades de l'espai escènic, aparts (monòlegs) i conflicte amorós central.

Acte primer: Plantejament de l’obra (19 escenes). Manca d’acció, contacte forçat i presentació dels personatges.
Acte segon: Nus de l’obra (19 escenes). Més acció i tensions. Saïd i Blanca intenten entendre’s i s’adonen dels seus sentiments.
Acte tercer: Desenllaç (12 escenes). Lluita pel poder, tristesa per la impossibilitat d'harmonitzar els contraris i la mort com a superació de les contradiccions i perennitat de l’amor.

Lloc: L'espai d'acció és un vaixell. Espais semàntics: el Mar (Saïd) i el Cel (Blanca). La impossibilitat d'unir-los es materialitza en l’horitzó.
Temps: Històric (s. XVII), dinàmic (universalitza el mestissatge) i atmosfèric (del crepuscle a la nit).
Personatges principals: Saïd (capità morisc, delinqüent de mar) i Blanca (catòlica que descobreix la bondat de Saïd).
Personatges secundaris: Carles (pare de Blanca, odia els moriscos), Ferran (cosí enamorat de Blanca), Joanot (renegat convertit a l'islam), Hassen, Malek, Osman, Mahomet, Guillem i Roc.

Simbologia: Cambra (món subjectiu), Vaixell (dinamisme de la vida), Llum (coneixement), Foscor (ànima humana), Punyal (cristianisme fanàtic) i Blanca (puresa).
Influències: Victor Hugo (trencament d'unitats, realitat), Shakespeare (amor impossible com Romeu i Julieta, escenes còmiques) i Schiller (defensa de la identitat).
Llengua i estil: Llengua dinàmica, versos decasíl·labs sense rima, ús de l’hipèrbaton i registres adequats a l'estrat social.

Etiquetas: