Tirant lo Blanc i L'Espill: Anàlisi de Temes i Estil Literari
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,48 KB
Tirant lo Blanc: Anàlisi de Temes i Estructura
La trama de Tirant lo Blanc gira entorn d’una història central: la vida de Tirant des que entra en contacte amb el món de la cavalleria fins a la seva mort. L'obra combina dues temàtiques principals:
Temàtica Bèl·lica
- Instrucció en l’orde de cavalleria.
- Accions militars a l’illa de Rodes.
- Estratègies militars, tant terrestres com navals.
Temàtica Amorosa
- L'Ars amatoria (art de seducció) és deduïble sobretot del comportament femení, però respon a patrons bàsicament masculins, propis de l’època.
- L’amor en Tirant s’entén com un procés de seducció que vol desembocar en l’acte sexual, en què l’home pren per la força la dona que, després, malgrat les queixes, li agrairà la seva decisió.
- El tractament és desinhibit i eròtic.
- La consumació del casament clandestí és un punt clau.
Personatges Clau en la Temàtica Amorosa
- Plaerdemavida: Desvergonyida, graciosa, entremaliada i aficionada a l’alcavoteria.
- Estefania: Entenimentada i continguda, instrueix Tirant, groller i rude, en qüestions sentimentals.
Fonts i Influències Literàries (Intertextualitat)
L'obra incorpora episodis i personatges manllevats d’altres autors, aprofitant frases o fragments literaris dels textos que Joanot Martorell havia llegit, un fenomen conegut com a intertextualitat.
- Crònica de Ramon Muntaner: Expedició dels almogàvers a l’Orient, la vida de Roger de Flor (amb coincidències en Tirant) i estratagemes militars.
- Ramon Llull: El Llibre de l'Orde de Cavalleria.
- Versió francesa del Guy de Warwick: Romàs anglonormand del segle XIII (inspiració de Guillem de Varoic).
- Autors i obres medievals contemporànies: Ausiàs March, Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Dante, Petrarca, Boccaccio.
- Autors clàssics: Sèneca, Ovidi, Virgili, etc.
- Altres elements incorporats: Biografies, viatges, empreses militars, documents (lletres de batalla, testaments, salconduits) i costums socials vigents (bodes sordes).
L'Espill (o Llibre de les Dones): Realisme i Sàtira Misògina
El Realisme i la Metàfora de l'Espill
L'Espill té l'esperit d'una autèntica novel·la realista. El narrador protagonista situa els relats en els ambients més diversos i per les situacions més pintoresques. La narració esdevé així un veritable espill que va reflectint tots els racons de la vida popular de la València del segle XV.
En aquest sentit, la metàfora de l'espill, que dóna títol al llibre, s'ha d'entendre en el context de la tradició medieval dels llibres d'intenció moralitzant o instructiva, els quals presentaven exemples en què el lector, veient-s'hi reflectit, podia aprendre a evitar els mals i a corregir la seva vida.
La Misogínia i la Destresa Narrativa
La misogínia, en L'Espill, és cruel i s'expressa amb una gran destresa narrativa, una alta dosi de realisme o, si més no, de versemblança, i sobretot amb una sorprenent capacitat per a la sàtira més punyent, que arriba fins a la caricatura.