Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa: Anàlisi de les Grans Novel·les Catalanes

Tirant lo Blanc: La Gran Novel·la Catalana

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. El seu prestigi s'explica per diferents raons:

• La categoria de novel·la total que té l'obra: és una novel·la cavalleresca, històrica, eròtica, d'aventures...
• La modernitat, deguda al realisme, i que comprèn aspectes encara avui tan sorprenents com, entre d'altres: la desmitificació, la ironia, l'erotisme o l'ús de diferents tipus de llenguatge segons els personatges i les situacions.

Autor, Argument i Estructura de Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Coneixia perfectament el món que retratava. Era d'una família de gran prestigi social i econòmic, però es va anar arruïnant i això el va portar a viatjar. Són conegudes les lletres de batalla que intercanvia amb cavallers diversos, sobretot amb el seu cosí Joan de Montpalau, pel fet que aquest havia tingut relacions amb una germana de Martorell, tot trencant després les promeses de matrimoni que li havia fet.

No va arribar a veure publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc. El Tirant pot dividir-se en diferents parts a partir de les estades del protagonista a indrets diferents. Els últims capítols ens parlen dels esdeveniments a l'Imperi Grec posteriors a la mort dels dos protagonistes, Tirant i Carmesina.

Curial i Güelfa: Argument i Estructura d'una Joia Anònima

La novel·la Curial i Güelfa és, però, una altra obra excepcional, tot i que una mica menys coneguda. D'autor anònim, sembla evident que era culte i bon coneixedor de les literatures francesa, italiana, llatina i castellana. Es caracteritza pel realisme i la versemblança, malgrat algun episodi al·legòric i mitològic. Es divideix en tres llibres:

Primer Llibre: L'Ascens de Curial i l'Amor de Güelfa

Curial, jove de família humil, és educat a la cort del marquès de Montferrat, a Itàlia. Güelfa, la germana del marquès i vídua jove, se n'enamora i decideix donar-li la protecció econòmica que necessita per convertir-se en un cavaller. Havent de fugir a Àustria per culpa de falsos rumors sobre ell i Güelfa, a Curial se li ofereix la mà de Laquesis (germana d'una duquessa que ell ha salvat) però hi renuncia. Això arriba a orelles de Güelfa, que se sent gelosa. Aquesta part s'acaba amb el retorn de Curial a Montferrat.

Segon Llibre: Torneigs, Maledicència i el Jurament de Güelfa

L'anada de Curial al torneig de Melun, a França, acompanyat de la donzella Festa en representació de Güelfa. Triomfador en els combats, retroba Laquesis i torna a ser víctima de la maledicència, tot perdent així el favor de Güelfa, que jura no perdonar-lo fins que tota la cort del Puig de Nostra Dona li demani mercè en nom d'ell.

Tercer Llibre: Captiveri, Redempció i Reconciliació Final

Narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia. Quan, de retorn, el seu vaixell naufraga a la costa africana, és fet presoner i passa sis anys de captiveri a Trípoli fins que, gràcies a l'amor d'unes dames mores, una de les quals arriba a suïcidar-se per ell, retorna a Montferrat. No podent reconquerir l'amor de Güelfa, se'n va a París, fins que obté nous èxits lluitant contra els turcs. Al llarg d'un torneig, la cort del Puig de Nostra Dona demana a Güelfa que el perdoni, tal com ella havia exigit, i la parella es reconcilia i acaba casant-se.

En l'obra es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa, que n'és l'eix vertebrador. Tot combinant personatges de ficció amb alguns d'històrics, l'obra té un aire més medieval que el Tirant; el llenguatge, fins i tot quan adopta un caire culte, s'aconsegueix semblar més natural.