Tirant lo Blanc: Cavalleria, Amor i Decadència

Tirant lo Blanc: Entre la Ficció i la Realitat

Tirant lo Blanc és un cavaller bretó que s'enfronta als turcs i s'enamora de Carmesina, filla de l'emperadriu. Després d'assolir fama i poder, el protagonista mor, sorprenentment, d'un refredat. Aquest final inesperat té una intenció moralitzadora.

Des del principi, Tirant es presenta com un personatge ambiciós, que aspira al màxim. Quan finalment aconsegueix tots els béns de fortuna, mor. La interpretació de la novel·la no és clara; alguns estudiosos, fins i tot, han proposat que es tracta d'una novel·la *anti-cavalleresca*, ja que s'hi descriuen els pecats dels cavallers. És una obra realista (al contrari que *El Quixot*). Fou escrita per un cavaller, Joanot Martorell, i per això cal comparar la cavalleria fictícia (Tirant) amb la real (Martorell).

Context Històric: La Caiguda de Constantinoble

Sembla que l'obra data del 1460, després de la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453). A la novel·la, Tirant salva l'Imperi d'aquesta amenaça. La caiguda de l'Imperi Bizantí va causar un gran impacte. Els turcs utilitzaven bombardes, i la cavalleria, amb els seus rituals i valors, es mostrava poc efectiva al segle XV, en plena crisi. Martorell representa aquest perfil de decadència de la cavalleria, agreujada per la seva pròpia crisi econòmica, que el va obligar a vendre les seves terres a causa dels deutes.

Els cavallers en decadència s'aferraven a un passat gloriós. Es dedicaven a torneigs, festes i rituals, però les seves armadures ja no eren útils, com ho demostra la pèrdua de Constantinoble. Per això es busca el cavaller ideal: Tirant, un personatge molt humà.

Tirant: De Donzell a Cavaller

Els cavallers intentaven demostrar el seu honor i força mitjançant rituals. Segons l'església, els qui morien en enfrontaments anaven a l'infern. Al principi, Tirant, encara no cavaller, ha de passar per uns estadis. Com a donzell, ha de demostrar certs mèrits per ser nomenat cavaller, encara que alguns nobles compraven el títol. El jove Tirant viatja a Anglaterra per guanyar fama i, pel camí, es troba amb un ermità que llegeix un llibre copiat del *Llibre de l'ordre de cavalleria* de Ramon Llull. L'ermità li explica la cavalleria celestial: justícia, pau, església. Aquesta és la informació teòrica ideal de cavalleria que rep Tirant.

En tornar d'Anglaterra a Bretanya, Tirant explica a l'ermità tots els torneigs. *Bernat de Claravall* va escriure un tractat de lloança a la nova cavalleria, una cavalleria meitat cavaller, meitat monjo, que Llull recull al seu llibre. La contradicció rau en l'accentuació dels fets, i Martorell ho evidencia amb el personatge de Tirant.

L'Edició de l'Obra i les Lletres de Batalla

*Tirant lo Blanc* es va publicar el 1490, tot i que Martorell va morir abans. Va haver d'empenyorar el manuscrit. Alguns estudiosos han debatut si *Galba* va ser qui la va editar. Les lletres de batalla o els cartells de deseiximent (declarar-se enemic d'algú) són fonamentals per a Martorell. Al segle XV, la literatura substitueix la realitat, ja que és el moment d'esplendor d'aquestes novel·les, mentre que els cavallers viuen una època de decadència.

Coneixem l'actitud de Martorell gràcies a les seves lletres de batalla. Aquests documents tenen relació amb *Tirant lo Blanc*. Els cavallers del segle XV viuen de manera novel·lesca, imitant els seus herois. Econòmicament, estan empobrits, com el mateix Martorell. L'honor estava per damunt de tot.