Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa de l'Obra Mestra de Martorell

Joanot Martorell i l'Orígen de Tirant lo Blanc

L’autor d’aquesta novel·la cavalleresca, Joanot Martorell, va nàixer a València a començaments del segle XV en una família noble. Fou un cavaller aficionat als conflictes cavallerescos. Comença a escriure Tirant lo Blanc el 1460, però el 1468 mor i va ser Martí Joan de Galba qui va acabar d’enllestir la novel·la i la va fer imprimir el 1490.

La Trama de Tirant lo Blanc: Un Cavaller Exemplar

L’obra conta les proeses de Tirant lo Blanc, un cavaller que amb el seu valor arriba a ser capità general, vèncer els turcs i casar-se amb la princesa filla de l’emperador de Constantinoble. Està escrita en tercera persona i s’estructura en cinc parts.

Estil i Llenguatge a la Novel·la

Quant a l’estil, aquesta novel·la presenta, per una banda, un estil culte i retòric, molt acostat a l’anomenada “Valenciana prosa” i, per una altra, un estil més directe, col·loquial, ple d’exclamacions, jocs de paraules i refranys.

Temes Centrals i Aspectes de l'Obra

A l’obra de Martorell apareixen diversos aspectes fonamentals:

• Aspecte cavalleresc i militar: Abunden els tornejos, els fets d’armes i les accions militars.
• Aspecte històric: Apareixen personatges i fets històrics reals, encara que modificats.
• Aspecte real: Descripció dels costums i la realitat quotidiana del segle XV, tot això descrit amb gran realisme.

Els fils conductors de la novel·la són l'amor (seguint els paràmetres de l'amor cortès) i la batalla. Per a Tirant, l'amor, com la batalla, és una forma de conquerir, i per a conquerir es requereix temps, estratègia, lluita i valentia.

Escenes Destacades i Ideals Burgesos

Són importants les escenes de batalles, però també les de festes cortesanes i les de la vida diària. Destaca també el sensualisme de les escenes eròtiques i la presència dels ideals burgesos (plaer, raó, humor) propis del Renaixement. Els fets s'expliquen d'una manera simple, immediata i racional, reflectint l'humanisme de l'època.

Espais Narratius i Personatges Creïbles

Es distingeixen dos espais en la novel·la:

• L'espai real, amb versemblança, a l'exterior, al camp de batalla.
• L'espai de la vida cortesana, a l'interior, la vida al costat de Carmesina.

Aquests espais tenen una funció narrativa, perquè ajuden a determinar l'estructura de l'obra. Els protagonistes es mostren tal com són realment, despullats de tot artifici, i evolucionen psicològicament al llarg de l’acció (són personatges rodons). Són de carn i ossos, tenen una complexitat psicològica que els fa creïbles i pròxims. En els seus fets hi ha realitat i versemblança (Tirant resulta vencedor per la seva força, valentia i astúcia, i no per tenir qualitats sobrehumanes).

Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total i Moderna

Mario Vargas Llosa l’ha qualificada de novel·la total: és una novel·la cavalleresca, militar, històrica, costumista, eròtica i psicològica. Es tracta ja d’una novel·la que es pot qualificar de moderna perquè deixa enrere els ideals medievals (religió i cavalleria).