Tirant lo Blanc: Anàlisi Completa, Estructura i Temes Clau

Tirant a Anglaterra: Inici i Cavalleria

Durant els 39 primers capítols, Tirant es troba amb Guillem de Varoic, qui l’alliçona sobre la cavalleria. Després se’n va a les festes de les noces del rei d’Anglaterra. En tornar a l’ermita, li explica les festes i els combats. Diafebus, l’amic de Tirant, explica les proeses de l’heroi.

Tirant a Sicília i Rodes: El Setge

Quan tornen cap a casa, a l’altura de Nantes, s’assabenten que el soldà del Caire, amb l’ajuda d’uns genovesos, ha armat un estol i vol apoderar-se de Rodes. Acompanyat del cinquè fill del rei de França, Felip, Tirant aixeca el setge. Felip, en tornar de Sicília, es casa amb Ricomana.

Tirant a l'Imperi Grec: Amor i Batalles

És la part més extensa. L’emperador de Bizanci demana ajut per tal de lluitar contra el soldà i el Gran Turc, que s’han apoderat d’una part del seu imperi. Tirant passa al seu servei i li és atorgada la capitania general de l’Imperi; coneix Carmesina, la filla de l’emperador, i se n’enamora perdudament.

Tirant al Nord d'Àfrica: Conversions

Tirant arriba, per accident, al Nord d’Àfrica, i després de lluitar contra els sarraïns, els converteix al cristianisme en massa. També casa Plaerdemavida amb el senyor d’Agramunt i els nomena reis de Fes.

Epíleg de Tirant lo Blanc: Mort i Llegat

Tirant i Carmesina es casen. Però Tirant, que ha estat nomenat cèsar de l’Imperi, se sent malalt; rep els sagraments, escriu a Carmesina, redacta el testament i mor. Carmesina no pot resistir la mort de l’heroi i, després de fer testament, confessa públicament els seus pecats i expira de dolor. L’Emperador també mor; Hipòlit, cavaller bizantí, i l’emperadriu es casen i esdevenen hereus de l’Imperi. Hipòlit, vidu al cap de tres anys, celebra segones noces amb la filla del rei d’Anglaterra i té una llarga descendència.

Anàlisi de l'Obra: Tirant lo Blanc

Influències Literàries

• Gui de Warwick (poema francès del segle XIII)
• Llibre de cavalleria - Ramon Llull
• Dante, Petrarca i Boccaccio
• Lo Somni - Bernat Metge

Totes aquestes influències s’unifiquen al voltant de la cavalleria, que és la base de la novel·la.

El Realisme de Tirant lo Blanc

El paper de l’heroi: és un cavaller perfecte, però al mateix temps té els trets d’un home normal (es trenca una cama, mor al llit...). Tirant està situat en unes coordenades històriques que els lectors de l’època podien reconèixer (salvar l’Imperi d’Orient). No hi ha elements fantàstics ni meravellosos. L’episodi de Rodes fou real (1444) i Martorell conegué alguns dels participants en el setge. La descripció dels bàndols correspon a persones contemporànies. També és real la descripció de la geografia del Nord d’Àfrica.

Elements Innovadors de Tirant lo Blanc

Humorisme

Inexistent en la resta de llibres de cavalleria. En el Tirant, l'humorisme augmenta a mesura que avancem en la lectura i és palès en el personatge de Felip i en els personatges femenins. També en la figura de l’Emperador, que perd la seva autoritat i és un home que persegueix les donzelles del palau i les espia pel forat del pany.

Sensualitat

Apareixen molts aspectes de l’amor, també barrejats amb l’humorisme, des de l’amor més pur fins al més pornogràfic.

L'Heroi: Caracterització de Tirant

Influències d'Herois Històrics

• Geofroy de Thoisy
• János Hunyadi
• Roger de Flor - múltiples punts de coincidència amb Tirant:
  • Defensor de Constantinoble
  • Lluita amb el Gran Caramany
  • Mort de Roger de Flor i Tirant a Constantinoble

El Llenguatge a Tirant lo Blanc

El llenguatge a Tirant lo Blanc és solemne, sotmès a la prosa del Renaixement. Sobretot es manifesta en les parts escrites per Martí Joan de Galba (els planys de Carmesina i de l’Emperador). També hi trobem un llenguatge planer i col·loquial en els diàlegs femenins i en el llenguatge de l’Emperador. Està ple de castellanismes, valencianismes i arabismes, propis del llenguatge col·loquial dels cavallers, així com frases fetes, refranys i diàlegs curts.