Tipus de Volcans, Límits de Plaques i Orogènia

Relació de Conceptes Geotectònics

Tipus de Volcans

Volcans Hawaians:

Tenen erupcions amb un magma molt fluid.

Volcans Estrombolians:

Petites explosions. Expel·leixen laves i materials piroclàstics.

Volcans Vulcanians:

Grans explosions que alliberen materials sòlids a l’exterior.

Volcans Peleans:

El seu magma és molt viscós i se solidifica abans de sortir del cràter. Provoca acumulació de gas a l’interior del volcà.

Límits de Plaques i Punts Calents

Límits Constructius:

Dorsals centroceàniques, com els volcans d’Islàndia.

Límits Destructius:

Zones de subducció, com la serralada dels Andes.

Límits Neutres:

On es produeix desplaçament, com ara el Vesuvi i l’Etna.

Punts Calents:

Zona com ara l’arxipèlag de Hawaii, situat a la placa Pacífica.

Col·lisió de Plaques: Formació de l'Himàlaia

L’Índia era una placa mixta que es va anar apropant a la placa Eurasiàtica. La seva part oceànica subdueix i la litosfera oceànica es consumeix fins que només queda litosfera continental. Posteriorment, els dos continents col·lisionen fins que formen una cadena de muntanyes anomenada Himàlaia. Aquestes cadenes es formen als límits destructius.

Veritable o Fals sobre Tectònica i Sismologia

• V: Els Andes estan formats per serralades pericontinentals.
• V: L’Alpina és l'orogènia actual.
• V: El Croscat és un volcà de tipus central.
• F: Les zones superficials tenen un moviment en forma de contraccions.
• F: L’epicentre és el punt interior que origina la litosfera.
• V: En l’escala de Richter, el terratrèmol més gran mesurat va ser de 8,9.
• F: Els efectes produïts pels sismes es mesuren pel sismògraf.
• V: Les roques només formen falles, diàclasis i es poden plegar.

Orogènia i Formació de Serralades

El conjunt de processos geològics que condueix a la formació d’una cadena muntanyosa rep el nom d’orogènesi, i el temps en el qual es forma la serralada s’anomena orogènia. L’actual s’anomena Alpina.

Les serralades, anomenades també orògens, són un seguit de cadenes muntanyoses formades per roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques.

Hi ha dos tipus de cadenes muntanyoses: les pericontinentals, que es formen paral·leles a les fosses oceàniques on la placa oceànica subdueix per sota d’una de continental (com les Muntanyes Rocalloses o els Andes); i les intercontinentals, que es formen quan dues plaques continentals s’enfronten, ja que totes dues tenen la mateixa densitat. Així van sorgir els Alps i la serralada més alta de totes, els Himàlaies.

Definició de Termes Clau

Escala de Richter

Mesura la magnitud del sisme a partir del sismograma, perquè relaciona la magnitud amb l’energia alliberada a l’hipocentre. És una escala numèrica i logarítmica, és a dir, un sisme de magnitud 4 és 10 vegades més gran que un de magnitud 3.

Serralada

Són cadenes muntanyoses continentals, allargades i de dimensions quilomètriques, els cims de les quals són més alts que els de les dorsals oceàniques. Estan formades per roques magmàtiques, sedimentàries i metamòrfiques.

Volcans Hawaians

Són volcans que tenen erupcions tranquil·les en les quals un magma molt fluid forma colades que cobreixen una superfície molt extensa.