Tipus de violència i bases de la violència masclista

Els tres tipus de violència segons Johan Galtung

El sociòleg Johan Galtung (1990) fa referència a tres tipus de violència:

1. Violència simbòlica o cultural

Amaga les relacions de força i és altament tolerada socialment i acceptada culturalment. Es produeix quan es fa servir qualsevol aspecte de la cultura per legitimar la violència; posa les dones en un lloc de subordinació, essent invisible tant per a la persona que l'exerceix com per a la que la percep.

2. Violència estructural

Accions i/o omissions que es fan des de les institucions socials, culturals, polítiques o judicials, que generen situacions de desigualtat que alimenten la violència. Són situacions d’injustícia generades per institucions que mantenen un desequilibri de poder entre grups.

Perpetua l’status quo (l’estat de les coses) i la violència masclista. Posa les dones en una posició de desigualtat i dependència; per tant, facilita altres formes de violència, com la cultural o la directa.

3. Violència directa

És la primera idea que tenim quan pensem en violència. És la violència entre persones que mantenen un poder desigual. En general, les accions de la persona agressora són identificables. Inclou agressions físiques i morals (cops, insults, tortura).

Hi ha dos tipus de violència: activa i passiva.

Els insults i maltractaments sense marques físiques són violència invisibilitzada en l’àmbit privat. La violència cultural i estructural operen a nivell social, mentre que la violència directa es manifesta a nivell individual o en petits grups.

Àmbits i definicions de la violència

1. Violència familiar

Fenomen d’àmbit privat que pot ser física, sexual, psicològica o econòmica. Normalment és perpetrada per membres de la mateixa família i exercida en el marc de les relacions afectives o familiars. Es produeix en els contextos de relacions familiars i implica relacions d’abús que suposen un dany a algun dels membres de la família. S’explica per les relacions de poder basades en el gènere, l’edat i la generació.

2. Violència domèstica

El subjecte de la violència domèstica no sempre és la dona, sinó que pot ser qualsevol membre de la família o de la unitat convivencial. Per tant, el maltractament infantil o a la gent gran és també violència domèstica.

Es produeix en un context privat, entre persones que tenen o han tingut alguna relació de parentiu i entre les quals hi ha convivència. Passa a la llar.

Limitacions: Deixa fora situacions on la violència passa fora de la llar o prové de persones que no viuen a casa, però mantenen relacions familiars o afectives. La definició de violència domèstica contempla la violència com un fenomen que es dona en el si de la llar deslligat de l’estructura de la nostra societat. És precisament la definició de violència de gènere o de violència masclista la que permet comprendre que la violència en l’àmbit familiar i privat, en la majoria d’ocasions, està lligada a situacions de poder, domini i opressió de la nostra societat.

3. Violència contra les dones i violència de gènere

Violència contra les dones: Acte de violència per raó de sexe que té com a resultat uns danys físics, sexuals o psicològics per a les dones, incloent-hi les amenaces, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant a la vida pública com a la privada (ONU, 1995). Té causes estructurals i està relacionada amb les relacions asimètriques entre homes i dones dins la família i la societat.

Violència de gènere: Forma concreta de violència contra les dones, exercida pels homes sobre les dones dins d’una relació de poder desigual.

4. Violència masclista

Fenomen multifactorial que inclou totes les formes de maltractament físic, psicològic, econòmic i sexual que pateixen les dones en l’àmbit públic i privat. La causa principal és la desigualtat social que manté el domini dels homes sobre les dones.

Serveix per mantenir el patriarcat, un sistema de poder jeràrquic en què la masculinitat hegemònica i els homes que l’exemplifiquen tenen privilegi sobre les dones i sobre altres identitats de gènere o orientacions sexuals. El patriarcat genera dominació i violència, tant simbòlica com real, contra les dones i contra qui no encaixa en el model dominant.

Violència masclista en l’àmbit de la parella

Violència que s’exerceix en les relacions íntimes afectives. L’objectiu és exercir un control i aconseguir el poder sobre la companya sentimental a través de la por, la inseguretat, el dolor i el dany físic o psicològic. La violència és sempre intencionada, independentment que la persona sigui o no conscient que l’està exercint, i busca la submissió i el domini de la relació. Característiques: difícil d'erradicar, recurrent, repetitiva, crònica i lligada a les emocions.

Manifestacions de la violència masclista

Els micromasclismes

Conductes quotidianes i sovint invisibles que atempten contra la dignitat, autonomia i drets de la dona. Serveixen per mantenir el domini masculí (patriarcat) i impedir que la dona augmenti el seu poder personal o interpersonal. Són de caràcter sexista i es divideixen en diversos àmbits:

1. Utilitaris: L'home fa servir els atributs de la dona per assignar-li les tasques de la llar i de cura.
2. Coercitius o directes: L’home pretén destruir la raó de la dona i aconseguir que la raó estigui de part d’ell.
3. Encoberts: Estratègies de domini que es presenten de forma subtil perquè l’home oculta el seu objectiu de domini.
4. De crisi: L’home es fa la víctima o es mostra excessivament controlador per por de perdre protagonisme, sovint disfressat de suport fals o retrets.

Tipologies de maltractament

Violència psicològica: L’agressor té com a objectiu sotmetre la dona a nivell emocional i verbal mitjançant paraules, actituds, gestos i el to de veu per negar la seva forma de ser, humiliar-la i ferir-la. La repetició i la durada converteixen aquestes actituds en maltractament. Conseqüències: reducció de l’autoestima, falta de desenvolupament personal, pèrdua d’autonomia i aïllament.

Violència física: Qualsevol acte de força contra el cos de la dona amb el resultat o el risc de produir-li una lesió física o un dany (empentes, bufetades, puntades de peu, estrangulacions, ús d'objectes o l'assassinat). També inclou privar la dona d’aliments, medicines o impedir-li sortir de casa. És la que incrementa més d’intensitat al llarg del temps.

Violència sexual: Qualsevol acte sexual imposat a una dona en contra de la seva voluntat mitjançant força, intimidació o coacció. Formes principals:

• Violació: Accés sexual no consentit per via vaginal, anal o bucal.
• Agressió sexual: Obligar a practicar actes sexuals, veure pornografia o utilitzar el sexe per humiliar.
• Assetjament sexual: Comentaris, bromes o conductes sexuals no desitjades que humilien la dona.

Violència econòmica: Privació intencionada dels recursos propis o compartits, generant dependència econòmica forçada. Inclou negar el control dels diners, supervisar moviments econòmics o prohibir treballar.

Dinàmiques i factors socials

L'escala cíclica de la violència

No hi ha un perfil fix de víctima o agressor. Es destaca que és més perillós el neomasclista, que aparenta ser acceptat socialment, que el masclista tradicional. Les escales inclouen:

• Control (ubicació, amistats, xarxes socials, mòbil).
• Aïllament (hobbies, família).
• Xantatge i culpabilització.
• Agressions sexuals sota fals consentiment.
• Desvaloritzacions, humiliacions i insults.
• Intimidació i amenaces.
• Agressions físiques i violència severa.

Factors socials i estructurals

Elements relacionats amb una cultura masclista i androcèntrica que augmenten la violència. Cal distingir entre sexe (fet biològic) i gènere (atribució social).

1. Pervivència del patriarcat

Concepte creat pel moviment feminista que divideix les tasques:

• Reproductives i de cures: Assignades a les dones, sense reconeixement social ni econòmic.
• Productives i públiques: Assignades als homes, reconegudes i remunerades.

2. Predominança del sistema sexe-gènere

Marca normes de comportament i defineix el que és normal o patològic. Considera els homes com a éssers racionals i les dones com a éssers moguts per les emocions.

3. Socialització primària i diferencial

La família i els agents socials transmeten valors i normes (joguines, roba, tracte). La socialització diferencial crea estereotips que limiten la identitat. Segons la filòsofa Judith Butler, la identitat de gènere és una imposició social que reforça el patriarcat.

4. Construcció de la masculinitat

La masculinitat es defineix per oposició a la feminitat. La masculinitat hegemònica (blanca, rica i heterosexual) és legitimada pel patriarcat. Els homes també pateixen violència sobre si mateixos al ser educats per no mostrar emocions. Les noves masculinitats busquen models igualitaris.

Cultura i mites

Cultura de la violació: Amenaça simbòlica que manté les dones amb por i les culpabilitza, reforçada per respostes penals masclistes.

Mites de l’amor romàntic: Creences que naturalitzen la violència de parella, transmeses des de la infància.

Mites sobre la violència masclista: Creences que justifiquen, oculten o minimitzen la violència basant-se en perfils falsos, estudis o cultures.