Tipus de Vents: Locals i Generals a Mallorca

El Vent: Definició i Característiques

El vent és el moviment horitzontal de masses d'aire. Les masses d'aire que tenen diferent temperatura (T) també tindran diferent pressió (P). Aquest desequilibri tendeix a equilibrar-se: l'aire va de les zones de major P a les de menor P. Segons la diferència de P, l'aire es mourà amb més o menys velocitat.

Isobares

Les isobares són unes línies imaginàries que indiquen la pressió atmosfèrica. El vent discorre paral·lel a les isobares, girant al voltant d'un anticicló com les agulles d'un rellotge i en una depressió en sentit antihorari. El vent segueix la direcció de les isobares. Si les isobares estan molt juntes, vol dir que hi ha molt de vent, perquè hi ha una elevada diferència de pressió en un espai petit. Intensitat: m/s o km/h, Nusos (1 milla marina/h = 1,853 km/h) o Graus Beaufort (0-12).

Els vents es poden classificar com:

1. Vents Persistents

Es formen amb regularitat i sempre bufen en la mateixa direcció.

1.1. Vents Locals

Afecten zones reduïdes i es donen a les capes més baixes de l'atmosfera:

a) Brises de mar i terra

El diferent comportament tèrmic entre la terra i la mar determina que a la costa hi hagi diferències de T importants. Recordeu que la terra s'escalfa i es refreda més aviat que la mar!

• Dia: la T de la terra augmenta més que la T de la mar. L'aire de la terra s'escalfa i puja cap a capes més altes, deixant un buit que és omplert per l'aire de la mar (embat). La intensitat de l'embat és màxima cap al migdia, i pot entrar varis quilòmetres cap a l'interior.
• Nit: la mar està més calenta que la terra. L'aire que està en contacte amb la mar s'escalfa i puja. El buit que deixa és ocupat per aire més fred provinent de la terra.

b) Vents de muntanya i de vall

Circulacions tèrmiques derivades del diferent grau d'escalfament experimentat per cada una de les parts (muntanya i vall). El Sol escalfa els costats de la muntanya, mentre que la seva incidència a les valls és menor.

• Dia: els costats de la solana s'escalfen més que el fons de la vall. L'aire remunta la muntanya (vent anabàtic) i l'aire fred de la vall ocupa el seu lloc.
• Nit: les muntanyes es refreden més ràpid i l'aire baixa cap a les valls (vent catabàtic).

1.2. Vents Generals

Presenten una circulació completa i es fusionen amb vents associats a la circulació de gran escala. Vents generals a Mallorca:

• Tramuntana (N): Vent del nord, acanalat pels Pirineus i pels Alps. Vent fred, duu poques precipitacions. A l'hivern pot provocar nevades. Pot bufar amb molta intensitat. La Serra de Tramuntana actua d'escut protector.
• Gregal (NE): Molt fred i fort, bufa entre novembre i Nadal. Vent de Sibèria que travessa el continent europeu. Generalment és sec, ja que ha travessat el continent sense agafar humitat. Si agafa humitat del Mediterrani, duu pluja. A l'hivern, provoca nevades considerables.
• Llevant (E): Vent càlid. Vent molt humit, a causa del seu gran recorregut marítim. Aporta la major part de les precipitacions, sobretot si es troba amb una massa d'aire fred. Precipitacions abundants, generals i persistents a l'hivern. A finals d'estiu, porta tempestes i inundacions.
• Xaloc (SE): Ve del desert d'Egipte. Vent càlid, sec i de recorregut lent. Abans d'arribar es carrega d'aigua, i pot provocar precipitacions moderades.
• Migjorn (S): Arriba de les muntanyes de l'Atles del continent africà. Sol dur precipitacions en forma de terra roja. Arriba a la primavera i a principis d'estiu. Molt dolent per l'agricultura: poques pluges, embruta les fulles, aporta xafogor (afecta l'evapotranspiració), i és patològic (influeix en moltes malalties, sobretot les causades per fongs).