Tipus de Transplantaments, Biomaterials i Medicina

Tipus de Transplantaments

Autotransplantament: donant i receptor són el mateix individu. No existeix el rebuig (transplantament de pell o medul·la).

Isotransplantament: donant i receptor són bessons idèntics; el risc de rebuig és nul.

Al·lotrasplantament: donant i receptor són persones diferents. Per a evitar el rebuig, cal un donant compatible, i el receptor necessitarà un tractament immunosupressor.

Xenotransplantament: donant i receptor són individus de diferents espècies. Hi ha molt de rebuig.

La Donació d'Òrgans

Els òrgans poden ser de vius i morts, però sovint són de persones que acaben de morir i ho han volgut fer. Aquests òrgans s'han d'extreure el més aviat possible i transportar-los fins on es troba el pacient. Tot aquest procés està controlat per l'ONT, que s'encarrega de buscar el receptor més adequat pels òrgans compatibles.

Els Biomaterials

Materials sense acció farmacològica que poden ser utilitzats en algun implant o pròtesi per a substituir o regenerar els teixits vius i les seves funcions. Una característica dels biomaterials és la biocompatibilitat.

Classificació dels Biomaterials

• Metalls: com l'acer i el titani. Són resistents, però poc compatibles, i es poden corroir en medis fisiològics.
• Polímers: com les silicones, el tefló, el niló i el dacró. Són elàstics i fàcils de fabricar, però són poc resistents i es degraden amb el temps. Tenen una àmplia varietat d'aplicacions perquè presenten propietats físiques, químiques i mecàniques similars a les dels teixits vius.
• Materials ceràmics: com els òxids d'alumini i de titani i la hidroxiapatita. Tenen bona biocompatibilitat i resistència a la corrosió, però són inelàstics, tenen una mala resistència als impactes i són difícils de produir.

Segons la resposta que provoquen en el teixit viu

• Bioinerts: són poc reactius perquè són poc solubles quan s'introdueixen en el cos. Són ben acceptats i resistents en el temps. Es fan servir per a implants permanents i en cirurgia maxil·lofacial i cranial. El titani n'és un exemple.
• Biodegradables: després de ser implantats, es van degradant amb el temps i donen lloc a productes no tòxics que són eliminats per l'organisme. Es fan servir en sutures o en reconstruccions òssies, com a material de farciment. Un exemple n'és la hidroxiapatita.

Les Medicines Alternatives

És tota aquella pràctica mèdica que no està basada en l'enfocament habitual utilitzat pels metges i professionals de la salut occidentals.

• Medicina tradicional xinesa: tècniques com l'acupuntura, la gimnàstica o l'ús de les plantes. Es basa en la idea del txi o energia vital que recorre el cos humà.
• Herboristeria: curació mitjançant l'administració de parts de plantes.
• Homeopatia: curar les malalties administrant molt diluïts alguns productes que, sense diluir, provocarien símptomes semblants als que presenta el pacient.

Són eficaces les medicines alternatives?

Segons les persones que la practiquen, diuen que sí, però els científics diuen que és ineficaç, que és un efecte placebo.

La Medicina als Països en Vies de Desenvolupament

Problemes Sanitaris

Desnutrició, falta d'aigua potable, malalties tropicals, guerres, desastres naturals, manca de personal sanitari i de recursos fan que l'esperança de vida sigui més baixa, perquè no tenen accés a la sanitat com haurien.