Tipus de Textos: Publicitari, Jurídic i Administratiu

El Text Publicitari

Estructura

Està format per:

• L'eslògan: frase breu i fàcil de recordar que identifica o mira de modificar una actitud ideològica, política, etc.
• El text: expressa breument les qualitats de l'objecte que es publicita.
• La imatge: simbolitza la idea essencial del missatge.
• El logotip: és el distintiu gràfic de l'entitat anunciadora.

Característiques Lingüístiques

Predomina la funció conativa. Els missatges s'han d'adequar als consumidors. Per aquest motiu, hi trobem diferents registres. El missatge ha de ser atractiu i ha de poder ser recordat fàcilment. Els recursos per aconseguir-ho són: la brevetat, la reiteració i la utilització de l'imperatiu. Altres elements que hi juguen un paper molt important són la polisèmia, la metàfora, la rima i els efectes fònics.

Tipus d'Anuncis

• Anuncis cantats: adapten una lletra repetitiva a una melodia enganxosa.
• Anuncis amb veu en off: solen ser textos que es combinen amb la imatge del producte objecte de l'anunci.
• Anuncis dramatitzats: reprodueixen escenes quotidianes o obres del món cultural, o plantegen un pretext qualsevol que origina un problema, el qual es podrà solucionar amb el producte anunciat.

El Text Jurídic

Característiques

• Terminologia i fraseologia pròpies.
• Predomini de cultismes acabats en -at i -ió.
• Ús d'un llenguatge no sexista.
• Ús del present d'indicatiu.
• Estructuració del text.
• Precisió semàntica.
• Llenguatge concís i referencial.
• Repeticions per a deixar clar el contingut.
• Neutralitat afectiva i to impersonal.
• Ordenació rigorosa del contingut.
• Locucions llatines i expressió culta.

El Text Administratiu

Alguns exemples són:

• El contracte: esmenta els drets i els deures a què queden vinculades les parts signants.
• La sol·licitud: és una demanda escrita que fa un particular a l'administració.
• El currículum: conté les dades personals i mèrits professionals o acadèmics que acompanyen una sol·licitud de lloc de treball.

Característiques

• Estil clar i concís.
• Llenguatge adequat i respectuós.
• Ús del present per a donar atemporalitat al text.
• Ús de tractaments protocol·laris.
• Rebuig del llenguatge sexista.

Lèxic

• Paraules tabú: termes que es consideren de mal gust (òrgans sexuals i relacions íntimes).
• Eufemismes: paraules o expressions que els substitueixen (parir --> infantar).
• Disfemismes: utilitzar expressions despectives o negatives amb la voluntat de ridiculitzar l'ús dels eufemismes (lavabo --> anar a veure el senyor Roca).
• Lèxic patrimonial: fruit de l'evolució del llatí (oculu --> ull).
• Cultismes: termes que presenten poca evolució (voluntate --> voluntat).
• Doblets: parells de mots relacionats semànticament pel fet de procedir d'un mateix ètim llatí i que han donat lloc a una paraula culta i una altra de patrimonial.
• Semicultismes: mots d'origen culte que han estat transformats només parcialment (miraculo (mirall) --> miracle).
• Pseudoderivats: paraules relacionades semànticament amb un mot patrimonial que han estat manllevades del llatí culte (linea --> lineal).
• Préstecs o manlleus: element lingüístic que passa d'una llengua a una altra i s'hi integra.
• Neologismes: mots nous que s'integren, però que no tenien cap equivalent a la llengua a la qual s'han incorporat.
• Estrangerismes: paraules integrades malgrat que n'hi hagués una d'equivalent.
• Locucions llatines: provinents del llatí i s'utilitzen en un nivell culte, però són enteses per molta gent (in extremis).
• Aforismes llatins: proposicions breus i enginyoses en llatí (mens sana in corpore sano).

Connectors Discursius

Parlaré en primer lloc de... / Per començar, podem dir que...

Remarquem que... / Així...

D'altra banda... / A més a més...

Reprenent el tema de...

En definitiva... / Així doncs...

En conclusió...