Tipus de Textos: Narratiu, Descriptiu, Argumentatiu i Més

Tipus de Textos i Elements Clau

El text és el missatge enviat per l'emissor al receptor en un procés de comunicació.

Tipus de Text segons la Intenció Comunicativa

• Text dialogat o conversacional: Interlocutors volen mantenir un intercanvi d'informació o comunicar-se: una conversa telefònica (informal) o un debat televisiu (formal).
• Text narratiu: L'emissor vol relatar un seguit de fets: la narració d'una anècdota (informal) o una crònica periodística (formal).
• Text descriptiu: L'emissor vol presentar les característiques d'un objecte, d'una persona... com ara la descripció del lloc de les vacances (informal).
• Text explicatiu o expositiu: L'emissor vol explicar un tema, un fenomen, una situació... l'explicació d'un pacient al metge sobre com es troba (informal).
• Text argumentatiu: L'emissor pretén convèncer o persuadir el receptor: donar raons del perquè d'una decisió als pares (informal).
• Text instructiu o directiu: L'emissor vol donar instruccions, ordres, consells... indicacions d'un entrenador esportiu (informal) o les instruccions d'un aparell (formal).
• Text predictiu: L'emissor vol fer previsions sobre aspectes relacionats amb el futur: plans per a un cap de setmana (informal).

La Conversa

La conversa és un text produït entre dues o més persones, anomenades interlocutors, que intercanvien informació.

• Obertura: És el moment de contacte i salutació entre els interlocutors.
• Desenvolupament: S'hi aborda el tema central que dóna sentit a l'intercanvi comunicatiu.
• Tancament: És el moment final en què s'acaba el diàleg i els interlocutors s'acomiaden. Com l'obertura, sol ser breu.

Exemples i Vocabulari

Una allau, el pendent, la vall, el corrent, el torrent, el vessant. Gebre, monsó, plànol, carta, taulell, busseig. Congost-gorja-frau. Aiguavessant-flanc-vessant. Penyasegat-cingle-espadat. Serra-cadena-serralada. Tartera-pedregar-tarter. Rufa-rufada-torb.

Elements Gramaticals

• Atribut: És un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i semblar, indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma adjectival o nominal, es pot substituir pels pronoms febles el, la, els o les.
• Complement directe: El complement directe és un sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció expressada pel verb, substitueix per el, la, els, les, en, ho.
• Complement indirecte: És un sintagma preposicional que comença per a i designa el destinatari de l'acció expressada pel verb, substitueix per li, els.
• Complement circumstancial: És un complement optatiu que aporta informació addicional sobre les circumstàncies de l'acció (bàsicament temps, lloc, manera o quantitat), substitueix per hi.
• Complement predicatiu: Modifica el subjecte o el complement directe. Es troba amb verbs diferents de ser, estar o semblar, substitueix per hi.
• Pel (o pels): Quan volem utilitzar la preposició per amb el sentit de lloc, causa, mitjà, temps...
• Per al (o per als): Quan volem utilitzar la preposició per a amb el sentit de beneficiari o destinatari.

Context Literari

• Poesia lírica: La lírica trobadoresca va evolucionar lentament gràcies a poetes com Andreu Febrer, Gilabert de Próixita i Jordi de Sant Jordi, que van crear una estètica personal, sense incorporar, però, les innovacions estilístiques que estaven produint els poetes italians de l'època.
• Novel·la cavalleresca: Paisatges imaginaris o exòtics, sense referents temporals ni espacials, plens de personatges i elements fantàstics (dracs, gegants, mags, fades...), la novel·la cavalleresca té un plantejament realista.
• Joanot Martorell: Va néixer a Gandia entre 1413 i 1415, en el si d'una família de la noblesa mitjana valenciana. Era un gran coneixedor de la vida militar, cosa que va marcar la redacció del Tirant.