Tipus de textos: narració, descripció, exposició i argumentació

Narració

Narració s'usa per a explicar fets o accions en els que participen diferents personatges. La finalitat és informar o entretenir. Tenen una estructura interna dirigida en 3 parts: plantejament, nus i desenllaç.

Característiques de la narració

• Conectors: ja que, així que, després de.
• Verbs: verbs d'acció, sovint en passat (pretèrit o perfet simple).
• Diverses veus: 1a i 3a persona; estil directe i indirecte; narrador extern i intern.
• Elements deixis: relació de la narració amb l'enunciat i elements anafòrics (per exemple: "fa molts anys", "un bon dia").

Àmbits de la narració

• Acadèmic: textos d'història.
• Periodístic: reportatges i revistes; acostuma a narrar un passat recent.
• Literari: conte i llegendes.

Descripció

Descripció s'utilitza per a explicar com és alguna cosa o algú (un paisatge, una persona...). Els textos descriptius acostumen a formar part d'altres textos, com els narratius o els expositius, i l'estructura es divideix en denominació (es presenta el concepte) i expansió. La part descriptiva té un ordre lògic intern (de fora a dins, d'esquerra a dreta...).

Àmbits de la descripció

• Acadèmic: llibres de text, manuals.
• Literari: novel·les, acotacions teatrals.
• Quotidià: catàlegs, guies turístiques.
• Periodístic: informes, notícies i reportatges.

Classes de descripció

• Objectiva: funció referencial, textos argumentatius, lèxic denotatiu.
• Subjectiva: funció expressiva i poètica, textos expositius, lèxic connotatiu, ús de formes verbals en 3a persona.

Característiques de la descripció

• Adjectius qualificatius (acostumen a concordar amb el substantiu).
• Oracions atributives (és, són).
• Figures retòriques: comparació i metàfora.
• Expressions d'espai i de temps (per tota Europa, tot l'any).
• Ús de sinònims, antònims, hipònims i hiperònims.
• Connectors d'ordre: les primeres, en un principi, al final.

Exposició

Exposició explica temes amb una finalitat informativa o didàctica; s'ha de presentar de manera lògica i clara.

Mètodes expositius

• Analíticament (mètode deductiu): dels generals als particulars.
• Sintèticament (mètode inductiu): dels més particulars als més generals.

Els textos expositius se solen desenvolupar en 3 parts: introducció, cos i conclusió.

Àmbits i característiques

• Àmbit acadèmic: funció didàctica, objectivitat; oracions impersonals o tercera persona.
• Àmbit periodístic: poden aparèixer llicències literàries i marques de modificació de l'autor.

• Oracions atributives.
• Adjectius especificatius i classificatius.
• Connectors d'ordre i lògics (abans de començar, d'entrada, primer, segon, tercer, finalment, actualment, en definitiva, és per això que...).
• Exemplificació ("com a...", "és el cas de...").
• Recursos gràfics: diferents colors de tinta, títols, subtítols, majúscules, esquemes...
• El registre: estàndard; funció referencial.

Argumentació

Argumentació s'usa amb la finalitat de convèncer o persuadir el nostre interlocutor o auditori. Els textos es divideixen en 3 parts: introducció, desenvolupament i conclusió. Els texts argumentatius han de tenir una tesi, implícita o explícita.

Tipus d'estructura argumentativa

• Inductiva: la tesi està al final.
• Deductiva: la tesi està al principi.
• Circular: en la tesi s'exposen casos particulars que la complementen.
• Dialèctica: la tesi i l'antítesi apareixen en el desenvolupament.

Característiques de l'argumentació

• Elements modalitzadors: verbs de pensament com penso, opino.
• Hi ha diverses veus; es pot manifestar amb cometes, cursiva i citacions.
• Funcions lingüístiques: emotiva i referencial.
• Ús de connectors d'ordre, contrast, finalitat, causa i conseqüència.