Tipus de Textos: Funció Comunicativa i Característiques

Tipus de Textos: Funció Comunicativa i Característiques Gramaticals

Text descriptiu: Funció comunicativa: Informació sobre l’estat físic o psíquic de les persones, sobre els objectes, els paisatges o els fenòmens. Intenta seguir un ordre determinat en l’espai. Ex: Monòlegs, discursos, postals, notícies, cartes, llibres didàctics, etc.

Característiques gramaticals:

• Ús abundant de l’adjectivació.
• Ús de verbs en temps imperatius (Present i Pretèrit Imperfet).
• Abundància de frases atributives, complements del nom i adverbis de lloc.

Text narratiu: Funció comunicativa: Informa sobre accions seguint un ordre lògic dels esdeveniments, respectant les parts pròpies del fet narratiu (introducció, nus i desenllaç) i, en alguns casos, recreant els diferents punts de vista dels personatges.

Ex: En novel·les, contes, còmics, notícies, cròniques, reportatges, etc.

Característiques gramaticals:

• Ús de verbs en temps perfectius (Pretèrit Indefinit o Pretèrit Perfet).
• Abundància de frases predicatives amb verbs d’acció.
• Ús de moltes formes per expressar el temps.

Text instructiu: Funció comunicativa: Dirigeix, aconsella, exhorta, obliga a fer alguna cosa d’una determinada manera ordenant les accions de forma lògica, usant referències de l’espai o el temps si cal, i indicant allò que diu amb la màxima precisió i detall.

Text argumentatiu: Funció comunicativa: Defensa, acusa, recolza, critica, exposa o rebat opinions. Es basa en l’exposició d’una tesi i la relació d’aquesta amb una sèrie d’arguments que li donen força i l’avalen. Ex: És propi d’assaigs sobre diferents matèries, de l’oratòria judicial i política, en sermons, taules rodones, etc.

Característiques gramaticals:

• Ús d’oracions llargues/complexes: subordinades causals, consecutives i coordinades adversatives.
• Ús de verbs com: dir, creure, pensar, opinar.
• L’estructura textual diferencia entre: exposició de la tesi i utilització d’arguments. Sol acabar amb una conclusió.
• Utilització de molts adverbis de temps i perífrasis de probabilitat.
• Abundància d’oracions condicionals.

Text predictiu: Funció comunicativa: Informa sobre el futur marcant-ne la llunyania o la immediatesa i ordenant la informació per matèries. Ex: Propi de tot tipus de prediccions: meteorològiques, però també hi ha les de l’horòscop, el tarot, etc.

Característiques gramaticals:

• Ús de verbs en futur.
• Utilització de molts adverbis de temps i perífrasis de probabilitat.
• Abundància d’oracions condicionals.

Text explicatiu/expositiu: Funció comunicativa: Fer entendre alguna cosa a algú exposant les idees de forma didàctica, ordenant-les i utilitzant tots els recursos possibles que ajudin la comprensió (esquemes, imatges, visuals, exemples, etc.). Ex: L’utilitzen els professors per fer classe. És el text propi d’algunes conferències, apunts, llibres de text, proverbis i refranys, etc.

Característiques gramaticals: Ús abundant de les oracions subordinades causals, consecutives i finals.

Text conversacional o dialogat: Funció comunicativa: Establir un intercanvi viu d’informacions, d’opinions, de fets... Serveix per agrair, per qüestionar, per prometre, per compartir... i per a tot un seguit d’actes propis de les persones en què la paraula espontània té tota la seva força. Ex: Text sorgit d’una conversa. També és propi de les entrevistes, de les enquestes, etc.

Característiques gramaticals:

• Ús abundant de pronoms personals, febles i interrogatius.
• Abundància d’adverbis de negació i d’informació.
• Existència d’enllaços relacionats amb l’entonació.
• Riquesa de signes de puntuació per a la interrogació, l’admiració, etc.
• Ús de fórmules rituals de salutació i de comiat.
• Ús de verbs en imperatiu: escolta! Fixa’t! No siguis això!, etc.

Text retòric: Funció comunicativa: Pretén captar l’atenció del receptor o divertir-lo usant diferents recursos lingüístics. Per poesia, eslògans publicitaris, embarbussaments, dites, etc.

Característiques gramaticals: Ús de figures retòriques: fonètiques (al·literació), morfosintàctiques (asíndeton) i lèxiques (metàfora).