Tipus de Textos i Formes de Comunicació: Guia Completa

Text Conversacional

El text conversacional suposa un intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors. Tenen un paper molt important els codis no verbals, sobretot el llenguatge gestual, que modula l'intercanvi d'informació.

Des del punt de vista gramatical, hi predominen:

• Certes modalitats oracionals (exclamació, interrogació, exhortació).
• L'ús de pronoms personals febles.
• Adverbis d'afirmació i negació.
• Construccions inacabades.

Text Descriptiu

El text descriptiu ofereix una explicació detallada i ordenada de les característiques d'un objecte, persona, lloc o ambient. El paràmetre clau del text descriptiu és l'espai.

Paràmetres del Text Descriptiu

• L'objecte descrit

  Els tres principals temes de descripció són les persones, els objectes, els llocs i els ambients.

• El punt de vista

  Des d'aquest punt de vista distingim entre descripció objectiva (presentació neutra de l'objecte descrit) i descripció subjectiva (amb incorporació de l'opinió personal de l'emissor).

• L'ordre intern del text

  Es donen dues estructures:

  • Del general al particular: de la presentació global de l'objecte descrit a l'exposició dels detalls.
  • Del particular al general: d'algun detall significatiu o atractiu a una visió general de l'objecte descrit.

Predominen noms per denominar les parts de l'objecte, adverbis i locucions per situar-les en el conjunt, adjectius abundants per concretar les característiques de tot tipus d'elements que formen la descripció, i comparacions per acabar de perfilar els trets característics.

Text Narratiu

El text narratiu presenta una successió de fets ordenats en el temps. Es caracteritza per quatre elements:

• La trama: seguit de fets i accions que constitueixen la història.
• El narrador: punt de vista des del qual es relaten els fets.
• Els personatges: entitats personals que protagonitzen la trama.
• El marc: espai i temps en què es desenvolupa l'acció.

S'expressen en passat, sobretot els perfectius, adverbis i locucions que expressen temps i connectors temporals.

Text Instructiu

El text instructiu és un text en què l'emissor indica les accions que s'han de fer per aconseguir un determinat objectiu. També s'anomenen directius, poden ser orals o escrits i demanen la implicació del receptor com a destinatari de les ordres i obligacions, i pretenen que actuï en un determinat sentit.

El contingut s'enumera de manera lògica: en primer lloc, es fa una presentació dels materials que s'utilitzaran; posteriorment, es fa una enumeració ordenada dels passos que cal fer. Solen anar acompanyats de dibuixos per distingir clarament els passos per fer el procediment.

Característiques del Text Instructiu

• Predomini de les modalitats oracionals exhortatives i imperatives.
• Ús de la segona persona gramatical o de formes impersonals equivalents.
• Ús del mode imperatiu i de perífrasis d'obligació.
• Ús de numerals per ordenar els passos a seguir.

Text Predictiu

El text predictiu expressa una previsió futura sobre un aspecte determinat. Poden ser orals o escrits. Normalment, fonamenta la predicció en dades i condicionants de la situació present i fa una referència constant a un temps futur, i valora la possibilitat i la probabilitat de fets futurs o hipotètics.

Característiques del Text Predictiu

• Ús dels temps verbals que expressen futur.
• Ús d'adverbis i locucions que expressen temps.
• Ús de perífrasis de probabilitat (deure + infinitiu).
• Abundància d'oracions condicionals.

En alguns casos es poden complementar amb els instructius.

Comunicació Oral

Comunicació Oral Autogestionada o Singular

Una sola persona elabora un text i en gestiona el tema, el to, la durada, etc., sense que el receptor tingui la possibilitat immediata de respondre.

Comunicació Oral Plurigestionada

Ja sigui dual o plural: dues o més persones produeixen i reben el text, d'acord amb una gestió convencional de torns de paraula.

Text Expositiu o Explicatiu

El text expositiu o explicatiu presenta un tema seguint un esquema estructurat. L'element central són les idees o conceptes que s'analitzen.

Estructura del Text Expositiu

L'estructura en què s'organitza el text es basa en un guió:

• Introducció

  Anunci del tema que es tractarà i altres aspectes, com ara els motius per desenvolupar aquest tema o l'ordre expositiu que se seguirà.

• Desenvolupament

  Exposició de les informacions seguint el guió proposat en la introducció.

• Conclusió

  Síntesi de les informacions més rellevants o extracció de la idea essencial del text, amb possibilitat de reinterpretar-les i situar-les en un context ampli.

Característiques del Text Expositiu

• Ús de verbs que indiquen estat, procés o relació entre conceptes (ser, estar, tenir).
• Ús d'oracions subordinades que expressen relacions lògiques entre les diferents idees.
• Ús de connectors amb funcions diverses.
• Desenvolupament de camps lèxics concrets en funció del tema tractat.
• Predomini de la modalitat oracional declarativa o enunciativa.

Classificació del Text Expositiu

Segons l'àmbit comunicatiu

• Textos quotidians: l'explicació inicial del pacient en una visita del metge (símptomes, antecedents).
• Textos acadèmics: les explicacions del professorat a l'aula. S'inclouen en aquest àmbit les definicions de diccionari i enciclopèdies.
• Textos dels mitjans de comunicació: documentals, programes de divulgació científica o social.

Segons el destinatari i la intenció concreta

• Textos divulgatius: conferències, articles, revistes, llibres i llenguatge assequible.
• Textos especialitzats: articles de publicacions especialitzades, ponències i comunicacions en congressos. Llenguatge d'especialitat corresponent.

Text Argumentatiu

El text argumentatiu planteja raonadament les idees de l'emissor sobre un tema. L'argumentació té una intenció persuasiva, pretén justificar sistemàticament les idees proposades perquè resultin convincents.

Estructura del Text Argumentatiu

Si la tesi és expressada al principi del text com a punt de partida i posteriorment es desenvolupa (estructura deductiva), o si es produeix una acumulació de raons que porten a l'enunciació final de la tesi (estructura inductiva).

Els arguments són les raons de l'autor i se solen presentar ordenats seguint un criteri d'evidència. La conclusió és l'explicitació de la tesi després del raonament.

Característiques del Text Argumentatiu

• Verbs que introdueixen opinions.
• Oracions subordinades que expressen relacions lògiques entre les diferents idees.
• Connectors amb funcions diverses.
• Fórmules d'implicació del receptor, com ara la segona persona gramatical, l'opció per un tractament indeterminat, la interpel·lació directa o l'ús de l'imperatiu.

Classificació del Text Argumentatiu

Segons l'àmbit comunicatiu

• Textos quotidians: les negociacions entre pares i fills a l'hora de decidir coses.
• Textos acadèmics: les respostes raonades i les redaccions d'opinió personal, presentació d'un treball, contenen una part expositiva i argumentativa.
• Textos dels mitjans de comunicació: algunes de les trucades de participació a la televisió o a la ràdio.

Segons la manera com es procura convèncer els receptors

• Textos argumentatius implícits

  Alguns textos aparentment expositius presenten les dades objectives organitzades de tal manera que indueixen el lector a arribar a una determinada conclusió. Exemple: informes sobre problemàtiques concretes elaborats per associacions.

• Textos argumentatius explícits

  Tot i tenir una part expositiva, no amaguen el fil argumental i la posició de l'emissor. Exemple: discurs d'investidura d'un candidat a govern.

• Textos argumentatius persuasius

  El pes de l'argumentació cedeix davant d'altres recursos com ara promeses. Exemple: publicitaris i propagandístics.