Tipus de Textos: Descripció, Narració, Conversa i Retòrica

Tipus de Textos

Descripció

Descriure és representar amb paraules les característiques d'un element per tal que sigui conegut pel receptor. Són textos eminentment descriptius les guies, els anuncis per trobar amics, etc. Una narració sol incloure seqüències descriptives.

Estructura de la Descripció:

• Tema: L'objecte o subjecte a descriure.
• Expansió: Enumeració i detall de les parts i de les propietats.
• Posada en escena: Detall de l'entorn i de les semblances amb altres elements coneguts.
• Progressió descriptiva: Des de subtemes o aspectes nous.

Tipus de Descripció:

1. Objectiva: Reproducció amb fidelitat de l'objecte.
2. Subjectiva: Provocar en el receptor sentiments o emocions semblants als experimentats per l'emissor.

Els recursos lingüístics emprats són: adjectius, comparacions, metàfores, expressions de situació en l'espai, verbs d'estat i d'aparença, i adverbis de manera i quantificadors.

Narració

Narrar és contar fets reals o ficticis protagonitzats per uns personatges dins un pla i un temps determinats. Són textos eminentment narratius les notícies de premsa, els relats de viatges, les biografies, etc. En la narració trobem:

Elements de la Narració:

• Narrador: Fa el paper d'emissor. Pot ser un dels personatges que hi intervenen o un personatge extern, o el mateix autor/a (memòries, dietari).
• Protagonista: Actor estable al llarg de tota la seqüència, afavoreix tota la unitat d'acció.
• Procés temporal: Amb una trama.
• Sentit global: Missatge (explícit o implícit), ensenyament moral.

Estructura de la Narració:

1. Plantejament
2. Nus
3. Desenllaç

Estructura de la Notícia:

1. Títol
2. Entradeta
3. Cos de la notícia (Què? Qui? Quan? On? Per què? Com?)

Els recursos lingüístics són: temps i causa, verbs d'acció i de circumstància.

Conversa

Conversar és parlar alternativament dues o més persones entre si; s'estableixen uns torns de paraula d'acord amb el desenvolupament del contingut i la situació comunicativa. Els textos conversacionals poden contenir seqüències argumentatives, descriptives, explicatives, etc. Són textos eminentment conversacionals les converses o diàlegs, discursos, entrevistes, interrogatoris, etc. La tertúlia: moltes persones dialoguen per passar el temps.

La conversa és un text col·laboratiu elaborat per dues o més persones que comparteixen una mateixa situació comunicativa: igual lloc i igual moment. Els interlocutors poden canviar de paper. La comunicació no verbal té un paper molt rellevant: actituds, expressions facials, reaccions corporals.

Estructura de la Conversa:

1. Obertura
2. Tema central
3. Conclusió
4. Comiat

Trets de la Llengua Oral (en la Conversa):

1. Progressió temàtica
2. Text improvisat
3. Fórmules de cortesia
4. Nexes conversacionals
5. El·lipsis i frases inacabades
6. Sintaxi col·loquial
7. Lèxic col·loquial
8. Expressions idiomàtiques
9. Ús indirecte del llenguatge

Text Retòric

És aquell en què la forma adquireix una rellevància especial perquè l'autor/a pretén donar-li una funció estètica, és a dir, cerca la bellesa literària. Són gèneres eminentment retòrics la poesia, la prosa poètica, el discurs solemne, els refranys, els textos artificiosos, etc. És l'art d'expressar-se de manera original i creativa amb l'objectiu d'estimular la sensibilitat del receptor.

Recursos Poètics:

1. Figures de caràcter semàntic
2. Figures de caràcter sintàctic
3. Figures de caràcter fonètic
4. Recursos mètrics

L'oratòria és l'art de parlar en públic, el discurs solemne es caracteritza per una prosòdia elegant, sintaxi i lèxic rics i imatges originals. La retòrica popular: el refrany, l'endevinalla i l'acudit constitueixen exemples de retòrica popular. Són textos amb enginy i carregats d'artifici amb llarga tradició.