Tipus de Text Instructiu: Característiques i Gèneres

6.1. El tipus de text instructiu o directiu: un tipus de text expositiu. Els textos instructius informen sobre el procediment que cal seguir per a assolir un objectiu desitjat. Pressuposen l'existència d'un emissor expert i un receptor llec en la matèria.

6.2. Els gèneres instructius:

• Llei o ordenança: norma jurídica dictada pel legislador, en què s'ordena o prohibeix alguna acció; l'incompliment comporta una sanció.
• Manual d'instruccions: publicació de l'àmbit professional que explica com muntar o usar un determinat aparell.
• Prospecte de medicament: fullet en què s'expliquen totes les característiques d'un fàrmac i com s'administra. La part de posologia és la pròpiament instructiva.
• Anunci publicitari: text breu que sol contenir un eslògan, amb una ordre clara perquè l'interlocutor compri un producte.
• Recepta de cuina: text breu que explica com elaborar un determinat plat, incloent-hi els ingredients i les frases del procés.
• Tutorial: manual, generalment en Internet, que explica com fer un procés per a aconseguir un objectiu, com ara fer funcionar un aparell.

6.3.1. Característiques vinculades a l'adequació:

• El registre propi d'aquests textos depèn, com d'altres tipus, de l'àmbit d'ús. No obstant això, se sol optar pel registre estàndard.
• La presència o l'absència de marques díctiques personals depèn de l'àmbit d'ús i del tenor interpersonal del registre. En l'àmbit jurídic-administratiu i en l'acadèmic molt formal predominen les estructures impersonals.
• Quant a les marques de modalització, és molt freqüent l'ús de lèxic valoratiu; independentment de si l'emissor està present en el text, se solen observar adverbis de mode o expressions exclamatives.
• El predomini de la modalitat imperativa és una de les característiques més distintives, ja que els textos instructius proporcionen ordres, consells o recomanacions. La modalitat imperativa negativa s'expressa mitjançant el present de subjuntiu.

6.3.2. Característiques vinculades a la coherència:

• La màxima de quantitat s'ha de donar els passos justos perquè el receptor pugui repetir l'acció i obtenir el mateix resultat.
• La superestructura dels gèneres instructius sol constar de quatre parts:
  • Introducció: presentació i contextualització del procediment.
  • Enumeració dels elements necessaris: llista dels materials o ingredients que cal per a portar a terme la tasca.
  • Instruccions: relació ordenada de les diferents fases del procediment.
  • Cloenda: presentació de la informació complementària sobre el procediment i fórmula que invita a portar-lo a terme.
• La macroestructura, la informació s'agrupa en paràgrafs que s'identifiquen amb diferents passos o etapes del procés, però altres vegades la informació es presenta més esquemàtica, de manera que cada pas constitueix un paràgraf.

6.3.3. Característiques vinculades a la cohesió:

• Abundància de mecanismes gramaticals de referència.
• Freqüència elevada de relacions de cohesió lèxica per reiteració; és especialment significativa la presència de camps semàntics, amb molts cohipònims i hiperònims.
• Tendència a la sintaxi poc articulada, a l'estil segmentat, amb preferència per l'oració simple sobre la composta i per la coordinació enfront de la subordinació.
• Elements tipogràfics, que poden tenir una funció ordenadora o emfàtica.
• En els gèneres virtuals, és freqüent la multimodalitat, la barreja de codis diferents, com ara gràfics, símbols, imatges i música.