Tipus de tall i operacions de trepatge: conceptes i eines

Tipus de tall

Tall per arrencada d'escapçadures o serradura

En aquest tipus de tall s'elimina en forma d'escapçadures el material per on es vol dividir la peça.

Tall per cisallament

El tall per cisallament es basa en sotmetre a una gran pressió la zona la qual es vol dividir el material fins que es trenca.

Tall per abrasió

Mitjançant eines d'abrasió es pot sotmetre la peça a un gran desgast, fins a arribar a eliminar el material necessari per produir un tall.

Tall tèrmic

Es basa en escalfar el material fins a fondre'l, de manera que es torni líquid i es pugui desprendre, per tal de poder procedir al tall.

SERRADURA

La serradura és un mètode de tall per arrencada i desprendiment d'escapçadures, que s'elimina del material que separa les dues parts en que es vol dividir la peça.

• Manual: Amb una serra i per un operari
• Mecànic: Per aire comprimit o per altres màquines elèctriques

Serres automàtiques

• Serra de mà pneumàtica
• Serra de calar
• Serra circular

Operació de serradura manual

Els processos fonamentals en les operacions de serradura manual són:

• El traçament i la planificació dels talls que s'han de realitzar
• L'adequada preparació de l'arc de la serra

Tall per cisallament

El tall per cisallament té lloc quan se sotmet el material a gran pressió en una superfície molt petita, això provoca que el material es trenqui. S'utilitza en materials de poc gruix, principalment amb xapa.

Ús de tisores de carroseria i cisalles

Les tisores de carroseria i les cisalles s'utilitzen per practicar talls de xapes de gruix petit o mitjà.

Cisellada

La cisellada és una operació de tall que es realitza colpejant la part del carrer d'un cisell, una escarpa o un burí amb el martell.

TALL PER ABRASIÓ

Es produeix en sotmetre el material a un gran desgast mitjançant discs abrasius que giren a gran velocitat, s'utilitza en materials metàl·lics de gran duresa.

Radials o esmoladors

Tallen amb un disc abrasiu que gira a moltes revolucions per minut, s'utilitza en components de gran duresa en els quals el tall de serra trigarà molt més de temps. És un accionament elèctric i pneumàtic.

La llimada

La llimada és una operació de desgast mitjançant arrencada d'escapçadures que es duu a terme principalment amb una eina anomenada llima.

Funcions de la llimada

L'objectiu de la lliada és obtenir les mesures exactes, la plenitud o curvatura desitjada, el paral·lelisme i els angles prefixats entre les cares de la peça, la qualitat superficial i la forma desitjada de la peça.

LA LLIMA

La llima és l'eina principal en l'operació de llimada. Està fabricada amb acer trempat extradur aliada amb diferents metalls. Posseeix dents mecanitzades que en fregar amb superfícies metàl·liques, arranquen material metàl·lic en forma d'escapçadures metàl·liques.

Parts de la llima

• Cap
• Cos
• Cua
• Manec

Característiques de les limes

• Mida: La mida és la longitud del cos, s'expressa en polzades
• Forma: La forma és la figura geomètrica que descriu la llima
• Grau de tall: El grau de tall és el nombre de dents per centímetre quadrat que posseeix el cos
• Picament: El picament és la rugositat que presenta el cos de la llima. Hi ha 3 picaments: senzill, doble, especial

L'operació de llimada

És una de les tècniques de mecanització bàsiques que ha de dominar l'operari.

Operacions prèvies a la llimada

• Fixació de la peça
• Elecció de la llima
• Subjecció de la llima

Llimada de superfícies

Quan estiguem preparats, procedirem a la llimada de la superfície accionant la llima mitjançant un moviment vaivé.

Direcció de la llimada

La direcció de llimada variarà en funció de la forma de la superfície que es vulgui llimar.

El trepatge

Les operacions de trepatge són aquelles amb les quals s'obtenen orificis per arrencada d'escapçadures. Les eines fonamentals són la broca (element de tall) i el trepant (acciona la broca).

Tipus de trepants

• Cecs: si el trepant té entrada però no sortida
• Passants: si el trepant traspassa totalment la peça
• Fresats: si presenta un eixamplament en algun dels extrems, també pot ser cec o passant

Condicions del trepatge

• Diametre i la longitud del orifici
• El material de la peça que es vol perforar
• Les condicions tecnològiques de la mecanització
• La quantitat de forats que s'han de realitzar
• El material de la broca amb la qual es realitzarà la perforació

La broca

La broca és una eina amb forma cilíndrica encarregada de realitzar els talls en els processos de trepatge.

Tipus de broques

Per metall, per fusta, per formigons i parets, i per orificis de grans dimensions. La més comuna és l'helicoidal, que té forma per evacuar escapçadures.

Parts de la broca

• Manec: manec cilíndric, manec cònic
• Cos: Ranures, nucli, guia
• Punta

Material de fabricació de les broques

• Broques amb baix contingut en carboni: baixa resistència, fusta i plàstic
• Broques d'acer ràpid HSS: perforen acers i materials de duresa mitjana-alta
• Broques d'acer al cobalt: materials durs o molt durs

TREPADORES

Són màquines encarregades de fer girar les broques per tal que realitzin el tall que produeix el trepatge. Tenim dos tipus de trepadores: fixes i portàtils.

Trepadores fixes

Estan supeditades a posicions de treball fixes. Són capaces de perforar orificis de grans diàmetres i de treballar sobre materials d'extrema duresa i per això s'utilitzen en les operacions de trepatge industrial.

Trepadores portàtils

Se sostenen directament a la mà, de manera que s'hi pot treballar en multitud de situacions. Estan dissenyats per fer perforacions petites de com a màxim de 15 mm sobre materials de poca o mitjana duresa.

Operacions de trepatge

Veure detalls en el document original.

Proces d'acabament de trepatges

Veure detalls en el document original.

Tall tèrmic

Veure detalls en el document original.