Tipus de Substantius i Adjectius en Català

Substantius

• Infinitiu
• Clompetiva (introduïda per la conjunció que)
• Interrogativa (introduïda per la conjunció si o què, quan, amb qui...)
• De relatiu

Adverbials:

• Mode (com, com si, tal com, segons que…)
• Comparativa (tant com, tan com, igual que, més que, millor que, com més, menys, més)
• Condicional (si, posat que, mentre, mentre que, en cas que, tret que, sols que, a menys que, a condició que…)
• Causal (ja que, com que, per tal com, car, atès que, vist que, a causa que, com sigui que, puix que…)
• Final (per tal que, a fi de, a fi que, per, per tal de…)
• Consecutiva (de manera que, així que, tant que, tan que, massa per, prou per, molt per, perquè)
• Concessiva (encara que, tot i que, malgrat que, ni que, baldament, mal que, si bé...)

Adjectius:

Els adjectius sempre van introduïts per un pronom relatiu i fan de complement nom (CN) anterior.

Semàntica:

Branca de la lingüística que s’ocupa del significat de les unitats de la llengua, d’allò que representen.

Denotació:

És el sentit propi o descriptiu d’un mot, el significat primer i bàsic, tal com ve recollit en els diccionaris.

Connotació:

És el sentit figurat o interpretatiu, el significat subjectiu i secundari que pren un mot perquè se l’associa amb altres idees.

Camp lèxic:

Conjunt de mots de la mateixa categoria gramatical que presenten un sema comú, comparteixen un mateix significat genèric.

Camp semàntic:

És l’àrea de significació que cobreixen un o diversos mots de categories gramaticals diverses; o, dit d’una altra manera, un camp semàntic acostuma a compondre’s de diversos camps lèxics.

Hiponímia:

Posa de manifest la jerarquia que regeix l’organització i classificació de la realitat. Aquesta relació s’estableix entre un element de significat general (hiperònim) i altres que tenen un significat més específic (hipònims).

Cohipònims:

Es troben en el mateix nivell jeràrquic i presenten una relació d’incompatibilitat.

Sinonímia:

És una relació d’igualtat de significat entre dues o més unitats. La sinonímia total: dos mots són sinònims totals si coincideixen en:

• Tots els significats
• Tots els contextos
• Tots els usos

La sinonímia parcial: dos mots són sinònims parcials si coincideixen només en part en significat, context i ús.

Coreferència:

És una equivalència de significat que es produeix en el discurs: dos elements són coreferents si representen un mateix referent.

Antonímia:

És una relació d’oposició entre els significats de dues paraules.

Monosèmia:

És la propietat per la qual un signe lingüístic té un únic significat.

Polisèmia:

És la propietat per la qual un signe lingüístic té diversos significats.

Metonímia:

Permet crear significats nous per la relació de contigüitat, de proximitat entre els dos conceptes.

Sinestèsia:

Consisteix a canviar la ubicació d’un mot d’un camp sensorial a un altre.

Eufemismes:

Són expressions que substitueixen mots considerats tabús per la comunitat, que resulten impropis de dir en públic.

El·lipsis:

Canvi de categoria gramatical genera nous significats; és l’omissió d’una part del sintagma (un cafè tallat à un tallat).

Homonímia:

Relació entre mots que s’esdevé de manera casual en les llengües; es produeix quan dues paraules que tenen orígens etimològics diferents arriben a coincidir en la forma i significat.

Català Occidental:

Nord-Occidental.

Morfosintàctiques:

• Article masculí arcaic lo/los (lo llibre)
• Primera persona del present d’indicatiu acaba en o (jo miro)
• Terminacions de subjuntiu amb e (que ell cante)

Lèxiques:

• Selló (càntir)
• Sangartalla (sargantana)
• Maçana (poma)
• Padrí (avi)
• Canella (aixeta)
• Trèvol (sostre)
• Muricec (ratpenat)
• Espill (mirall)
• Sarpa (grapat)
• Xut (mussol)
• Catxap (conillet)

Valencià.

Morfosintàctiques:

• Els noms de persona noduen article personal (ha vingut Maria).
• Meua, teua, seua.
• Primera persona singular present indicatiu acaba en e (jo deixe).
• Jo saltara, tu begueres...

Lèxiques:

• Creïlla (patata)
• Volantí (mirall)
• Poqueta nit (vespre)
• Bescoll (clatell)
• Farda (esquirol)
• Coent (cursi)
• Escurar (rentar plats)
• Rabera (ramat)
• Dacsa (blat de moro)
• Sitara (envà)
• Brullo (mató)

Català Oriental:

Rosellonès o septentrional.

Morfosintàctiques:

• Alguns plurals en ns perden la n (camís, camins).
• La fred, el sang.
• Jo canti, jo dormi.

Lèxiques:

• Oir (sentir)
• Morro (llavi)
• Verm (cuc)
• Llestar (triar)
• Estela (estel)
• Cornes (banyes)
• Juapar (lladrar)
• Rega (solc)
• Veire (got)
• Peirer (paleta)
• Domatge (greu)
• Gara (estació)
• Llapí (conill)
• Retratat (jubilat)
• Votura (cotxe)

Central.

Morfosintàctiques:

• (desapareix, redueix, panseix...)

Lèxiques:

• Interfències amb el castellà.
• Dinyar-la (morir)
• Pispar (robar)
• Calés (diners).

Balear.

Morfosintàctiques:

• (s’homo, ses dones)
• (na Maria n’Antoni n’Aina...)
• (jo estim, jo drom...)
• (noltros, voltros)
• (me diu, mos escrius, vos pregunta)

Lèxiques:

• Al·lot (noi)
• Doblers (diners)
• Calçons (pantalons)
• Llinatge (cognom)
• Horabaixa (tarda)
• Xot (be)
• Nin (nen)
• Idò (i doncs)
• Picapedrer (paleta)
• Renou (soroll)
• Ca (gos)
• Pus (més)

Alguerès.

Morfosintàctiques:

• (jo descans, jo pint)
• (jo só, tu sés)
• (lo pare, los arbres)
• Meu/mia, tou/tua, sou/sua, nostro/nostra
• (me diu, se fa)

Lèxiques:

• Forqueta (forquilla)
• Froment (blat)
• Gonella (faldilla)
• Mont (muntanya)
• Camba (cama)
• Tritxi (mullat)
• Molendo (ase)
• Raguina (arrel)
• Pipiolo (flabiol)
• Tiribriqui (llagosta)
• Assai (bastant)
• Ecco (vet ací)
• Lego (tot seguit)
• Pranzo (dinar)
• Alora (llavors)