Tipus de roques, origen i característiques

Roques no detrítiques:

Roques formades a partir de ions minerals dissolts a l'aigua, o de restes procedents d'organismes.

Roques carbonàtiques:

Roques que estan formats principalment per carbonats. Poden ser en forma de dolomita o calcita. Les que en hi ha més són les calcàries formades per calcita.

Origen continent:

Es formen per precipitació química, sobretot d'aigües subterrànies i poden formar travertins (forma de làmines) o toves (molt poroses formades en estanys on el carbonat càlcic precipita envoltada de la vegetació aquàtica).

Origen marí:

Són les calcàries més abundants. Molts organismes marins fixen el carbonat al seu esquelet. Quan moren, s'acumulen al fons i es converteixen en fòssils. Aquestos esquelets passen uns processos de diagènesi i es converteixen en fang calcari.

La creta:

És un calcària blanca, toca, formades per closques de foraminífers. Les calcàries nummulítiques es formen per l'acumulació de nummulits. Les lumaquel·les són calcaries formades per closques de mol·lusc senceres.

El proces de dolomitització:

És el procés pel qual una roca que estava formada de carbonat càlcic es converteix total o parcialment en carbonat càlcic magnèsic. Es substitueix la calcita per la dolomita. Calcita (CaCO3) Dolomita (CaMg(CO3)2).

Roques evaporítiques:

Roques formades per precipitació de sals en mars interiors, llacs. Quan hi ha un clima àrid i una evaporació intensa es pot produir una concentració de diferents sals dissoltes en aigua. Les sals poc solubles precipiten abans que les molt solubles. Primer precipita la calcita, després el guix, la halita i la silvina.

Diapir:

Estructura que s'ha format perquè el material de seu nucli te una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen i per això provoca un ascens gravitatiu. El diapir està format per sal, guix, magma o fangs.

Les roques silícies:

Són roques d'origen orgànic i formades per l'acumulació de sílice. El sílex es compacte, dur i presenta una fractura que te arestes tallants, que eren les que feia servir l'home prehistòric per tallar eines. I el trípol és una farina fòssil

Roques carbonoses:

Són roques que contenen matèria orgànica. Ho son els carbons i el petroli.

Els carbons es formen en zones pantanoses, a partir de restes vegetals que s'han enriquit carboni, hi han eliminat l'oxigen, nitrogen i hidrogen, en el procés de carbonització.

La carbonització te dos fases la primera biològica en aquesta fase les vegetals es van acumulant al fons d'una zona pantanosa on hi ha aigües que no es belluguen i sense oxigen. Aquestes restes orgàniques les descomponen els bacteris anaeròbics i fan que hi hagi un enriquiment de carboni perquè s'ha eliminat el hidrogen, el oxigen i nitrogen. Desprès surt la torba (massa de color marronós).

La fase fisicoquímica es produeix quan les altes pressions i altes temperatures i l'enterrament del terreny fan la torba s'aixafi i s'eliminin els volàtils, això fa que hi hagi més carboni.

De + a - : Antracita, Hulla, Lignit, Torba

Petroli: Es una barreja de hidrocarburs sòlids, líquids i gasosos i substancies orgàniques i inorgàniques. Els sòlids son l'asfalt, betum. Els líquids es petroli. Els gasosos són butà, propà, età i metà. Els orgànics es la clorofil·la i els inorgànics són el sofre i la calcita.

El seu origen el trobem al mar sobre tot a les plataformes continentals.

El querogen es una pasta que es forma quan s'elimina el oxigen i el nitrogen i a les hores fa que hi hagi més carboni i hidrogen.

La maduració fisicoquímica és produeix quan hi ha més pressió, més temperatura i l'enterrament entre 2 i 7 km de profunditat i fins a 150º.

Productes extrets del petroli: Gasoil, olis, ceres, pintures, asfalt, plàstic, gasolines, cautxú, gas natural, fibres “nylon”, querocè, fuel.

ROQUES DE CONSTRUCCIÓ:

Ornamentals (polides): Marbre (escultures – metamòrfica), Granit (encimeres, taulells de cuina – magmàtica), Gabre (art funerari, làpides – magmàtica), Travertí (aplaçats de lavabo – sedimentàries), Calcària (aplaçats de parets cases – sedimentàries).

Construcció

(no polides): Gres=arenisca (vidre - sedimentària), Pissara (teulada - metamòrfica), Marga (ciment - sedimentària), Conglomerat (Fer àrids - sedimentària)

MINERALS METAL·LICS:

Galena (plom), Pirita (ferro), Calcopirita (ferro, coure), Bauxita (alumini), Blenda (Zinc), Cinabi (Mercuri).

MINERALS NO METÀL·LICS:

Silvina (adobs, anticongelant), Sal gemma (condiment, salar), Calcita (carbonat de calci), Quars (joieria), Mica (aïllants, maquillatge), Talc (pols de talc, productes farmacèutics)