Tipus de Resistència i Vies Energètiques en l'Exercici Físic

Resistència Aeròbica: Entrenament i Beneficis

La resistència aeròbica es caracteritza per una millor eficiència cardiovascular, amb una freqüència cardíaca més baixa i un augment del nombre de glòbuls vermells, que transporten l'oxigen a la sang. La millor manera de millorar-la és mitjançant curses contínues, llargues i lentes. Aquestes es solen realitzar en terrenys plans, però també en muntanyes o recorreguts amb obstacles.

Resistència Anaeròbica: Alta Intensitat i Poca Durada

La resistència anaeròbica implica exercicis d'alta intensitat i poca durada, on no es necessita oxigen. Per obtenir energia de forma més ràpida, aquesta prové de fonts que no requereixen oxigenació, com l'ATP muscular, la PC (fosfocreatina) i el glucogen. Aquest tipus d'entrenament, com les peses, les curses d'alta velocitat o les màquines de força, enforteix el sistema musculoesquelètic.

Aquesta resistència està condicionada per l'aport insuficient d'oxigen als músculs. Es manifesta en exercicis amb molt de moviment o que requereixen molta força. Es treballa un esforç físic en poc temps, però en el qual s'ha de dedicar molta energia. Quan es realitzen curses a gran velocitat i on intervenen molts músculs de tot el cos, s'està practicant aquest tipus de resistència.

Tipus de Resistència Anaeròbica

Resistència Anaeròbica Alàctica

No es produeix àcid làctic i s'usa la força del múscul directament. Normalment, la preparació és curta, i l'esforç màxim sol durar entre 2 i 20 segons.

Resistència Anaeròbica Làctica

Es produeix àcid làctic, que provoca fatiga i disminueix la funció cel·lular. L'entrenament al punt màxim d'aquesta resistència sol durar entre 20 segons i 2 minuts. Es produeix una degradació del glucogen del múscul o de la glucosa que prové del fetge.

ATP: La Molècula Energètica Clau

El cos humà, tant per moure's com per sobreviure, necessita energia. Aquesta energia és subministrada pels aliments, que seran descompostos per successives reaccions químiques per obtenir ATP (trifosfat d'adenosina), la molècula energètica necessària per a la contracció i relaxació muscular. Segons com els músculs obtenen l'ATP (vies energètiques), obtindrem la classificació de la resistència.

Vies Energètiques: Com el Cos Produeix ATP

Vies Anaeròbiques (sense presència d'oxigen)

Via Anaeròbica Alàctica

És la primera via energètica. Utilitza l'ATP intramuscular (hidròlisi de l'ATP), que dura de 3 a 5 segons. Quan s'exhaureix l'ATP intramuscular, s'obté ATP a partir d'una substància energètica emmagatzemada al múscul, la CrP (fosfocreatina). Aquest procés s'anomena transfosforilació i dura entre 10 i 15 segons.

Via Anaeròbica Làctica

És la segona via energètica. L'ATP s'obté dels hidrats de carboni emmagatzemats als músculs i al fetge en forma de glucogen, i de la glucosa que es troba al plasma sanguini. Aquesta via energètica s'anomena glucòlisi làctica. La seva durada és entre els 15 segons i 2 minuts, i produeix un residu, l'àcid làctic, que provoca fatiga muscular.

Via Aeròbica (amb presència d'oxigen)

Via Aeròbica

És la tercera via energètica. L'ATP s'obté del metabolisme dels hidrats de carboni i dels greixos amb presència d'oxigen. La seva durada és entre 2 minuts i vàries hores.

Totes les vies energètiques es coordinen i interactuen entre si per produir ATP de la manera més eficient possible. El factor clau per activar més una o una altra és la intensitat de l'exercici.