Tipus de relacions laborals i requisits per realitzar una contractació

Tipus de relacions laborals

Relació laboral ordinària:

Voluntària; Personal; Retribuïda; Per compte i risc d'altri; Depenent (regulades per l'ET)

Relació laboral exclosa:

Obligatòria; Transferible; Gratuita; Per compte propi; Autoorganitzada.

• Funcionaris Públics.
• Prestacions obligatòries.
• Membres de Consells Administració Empreses.
• Treballs familiars, amistosos.
• Representants de comerç que assumeixen risc.
• Autònoms.

Relacions laborals especials:

Personal d’alta direcció; Servei de la llar; Penats en Institucions Penitenciàries; Esportistes Professionals; Artistes; Representants del comerç, que no assumeixen tot el risc; Treballadors amb Discapacitat que treballen a Centres Especials; Estibadors portuaris.

Requisits per realitzar una contractació

• EL TREBALLADOR:
  • Ha de ser persona física.
  • Ha de ser major d’edat.
  • Entre 16 i 17 anys només amb el consentiment dels tutors o si està legalment emancipat.
  • Menors d’edat només en espectacles públics i amb l’autorització de l’autoritat laboral.
  • Pertànyer a la Unió Europea. Si no, necessita permís.
• L’EMPRESARI:
  • Pot ser persona física o jurídica.
  • Ha de tenir mínim 18 anys.

Els poders de l’estat

Legislatiu

Parlament (Les Corts): Congrés dels Diputats (350 diputats) + Senat (266 senadors) (Aproven les lleis)

Executiu

Govern Nacional (President i Ministres) i Govern Autonòmic (President Generalitat i Consellers) (Aplicar les lleis i administra el país)

Judicial

Jutges i Magistrats (Interpreta les lleis i jutja a qui no les compleix)

Classificació del dret, en funció del tipus de relació que regula

• Dret constitucional: regula l’organització de l’Estat.
• Dret administratiu: regula l’administració dels ciutadans i les activitats del govern.
• Dret tributari o fiscal: regula els ingressos i despeses de l’Estat.
• Dret penal: regula els delictes i faltes.
• Dret processal: regula el procediment judicial.
• Dret internacional públic o privat: regula les relacions entre estats i entre els seus ciutadans.
• Dret comunitari: regula les relacions entre estats de la CE.
• Dret civil: regula els aspectes relacionats amb les persones i la família.
• Dret mercantil: regula els actes comercials.
• Dret laboral: regula l’activitat i les relacions laborals.

Drets fonamentals

Dret a no ser discriminats per raça de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social. Dret de reunió. Dret d'associació. Dret a sindicar-se lliurement fundant sindicats i afiliar-s'hi a elecció. Dret dels treballadors a la vaga per a la defensa dels seus interessos.

Fonts materials del dret laboral

Segons les institucions que elaboren les normes: Unió Europea, Societat Espanyola, Països concrets i OIT, Les Corts o Parlament, El Govern, Representats dels Treballadors (o Sindicats) i dels Empresaris, Empresari i treballador, Una localitat i un sector.

Fonts formals del dret laboral

Segons la forma en què es presenten les normes: Normes comunitàries, Constitució espanyola, Convenis bilaterals i OIT, Lleis orgàniques, Lleis ordinàries, Reglaments, Decret llei i Decret Legislatiu, Convenis col·lectius, Costum laboral (local i professional), Contracte de treball.

Poder legislatiu de la UE

Parlament Europeu: Legisla i controla a través de 20 comissions. Aprova pressupostos. Sessions plenàries en Estrasburg i Brussel·les. Consell Europeu: Caps d’Estat o de Govern de cada país membre (28 països), el President de la Comissió Europea i l’alt representant per a assumptes exteriors i política de seguretat. Reunions normalment trimestrals. Consell de la UE: Ministres de cada Estat, amb poder legislatiu, decisions amb majoria qualificada. Presidència 6 mesos.

Poder executiu de la UE

Comissió Europea: És un òrgan executiu, políticament independent. Hi ha 28 comissaris, un de cada país membre, sota la direcció del President de la Comissió.

Poder judicial de la UE

Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE): Garanteix que la legislació de la UE s’apliqui en tots els països membres. Interpreta la legislació. Sanciona als països que no compleixen amb les lleis de la UE.

Fonts formals del dret comunitari

Reglament: aplicació directa dins la Unió Europea. Ex. Lliure circulació dels treballadors. Directiva: objectius a complir, sense valor normatiu (s’ha de fer transposició, amb terminis entre 6 mesos a 3 anys). Decisions: instrument jurídic de la Comissió per relacionar-se amb particulars, amb aplicació directa. Recomanacions: caràcter no obligatori.

Fonts formals del dret internacionals (OIT)

Un conveni és una norma internacional resultat de l’acord establert en la Conferència de l’OIT. Ratificat el conveni pel Parlament i publicat en el BOE, forma part de l’ordenament jurídic i és jeràrquicament superior a les normes nacionals, excepte a la Constitució. Una recomanació és un acord de la Conferència de l’OIT que no origina obligacions als estats membres, sinó que únicament assenyala una orientació a seguir pels seus governs. Són propostes fetes als estats perquè les converteixin en normes mitjançant la pròpia legislació interna, però no tenen cap força vinculant ni obligatorietat.

Fonts formals del dret (Parlament)

Llei orgànica: regula aspectes referents als drets fonamentals i per a la seva aprovació s’exigeix una majoria absoluta (la meitat més un) en el Congrés dels Diputats (350 diputats). Ex. Llei de Llibertat Sindical. Llei ordinària: regulen altres matèries que no siguin drets i llibertats fonamentals, i per a la seva aprovació es requereix la majoria simple (més vots a favor que en contra) del Congrés. Ex. La Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels Treballadors, que es va derogar el 1995 i se’n va aprovar el text refós en forma de decret legislatiu el 1995 la darrera reforma ha estat al juliol del 2012. La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.