Tipus d'Estat, Règims Polítics i Nació: Conceptes Clau

Tipus d'Estat i Règims Polítics

Estat Unitari: El poder s’exerceix des d’un centre únic. El poder central delega les competències però les controla. Hi ha una jerarquia vertical entre les administracions centrals i perifèriques. Posseeixen entitats locals (governs o administracions). Exemple: Estat Regional Francès.

Estat Regional: Barreja entre Federal i Unitari (Espanya).

Estat Compost: Hi ha un acord polític per tal de compartir el poder entre nivells de govern (EEUU, Brasil).

Estat Federal: Distribució constitucional de competències. Capacitat tributària en funció de les competències distribuïdes. Existència d’institucions federals (parlament, tribunal superior, banc públic federal...). Constitució pròpia en cada estat. Tribunal Central per dirimir conflictes entre estat i federació o entre estats.

Confederacions: Agrupacions d’estats prèviament existents que, sense deixar de desaparèixer, decideixen mancomunar funcions (UE).

Estats Associats.

Unió Europea: Organització única, romanen nacions sobiranes independents, però s’uneixen per compartir la seva sobirania per tenir més influència mundial. Institucions principals: Parlament Europeu (ciutadans), Consell de la UE (Estats), Comissió Europea (conjunt Europa).

Règims Polítics

Règim Parlamentari: (Espanya, Alemanya) Els electors donen legitimitat als òrgans. L'Assemblea és el Parlament. Aquesta Assemblea investeix al president o primer ministre. Aquest designa i cessa als ministres i té opció de dissoldre les cambres. L'Assemblea pot cessar al president amb una moció de censura.

Règim Presidencial: (EEUU) Separació estricta de poders amb legitimitat directa. Els electors escullen el president i una assemblea (congrés + senat). El president designa els secretaris. El president no pot dissoldre l’assemblea ni al revés.

Règim Semi-presidencial: (França) Els electors escullen el president de la República i una assemblea. El president no té secretaris. L'Assemblea investeix al president. El president pot dissoldre l’assemblea. El president de la República pot escollir al president del govern.

Règim d’Assemblea: (Suïssa) El poder executiu és un òrgan col·legiat escollit per una Assemblea que escull cadascun dels seus membres. L'Assemblea escull el president de la República per un any.

Nació i Nacionalisme

Nació: Comunitat de persones que aspiren a ser una comunitat política.

Nacionalisme: Ideologia que fomenta el sentiment de pertànyer a una comunitat política que aspira a esdevenir Estat.

Construcció Estat-Nació: 2 tipus:

• Nació Política (voluntat): El sentiment nacional es vincula a la llibertat individual enfront del poder de la monarquia.
• Nació Cultural (identitat): Neix com a resposta a la construcció de l’estat-nació en base a la nació política. Trets identitaris compartits.

Teories de l’origen de les nacions:

• Primordialista: Les nacions existeixen des de temps immemorials. Els individus desenvolupen un vincle amb la nació de manera que ho fan amb la seva família.
• Modernista: Neix com a reacció a l’anterior. Les nacions són contingències històriques i no pas realitats universals.
• Etnosimbolica: Les nacions no neixen del no-res, es construeixen sobre una base prèvia a l’època moderna, es potencien per interès de les elits.

Separació de Poders

• Estricta: Existència de tres institucions constitucionals (parlament, cap d’estat, poder judicial). Cada poder actua sense intervenció de les altres. Composició humana diferent en cada poder.
• En Col·laboració.