Tipus de règims demogràfics: Antic i Modern

Tipus de règims demogràfics

Antic

Propi de les societats de base agrària abans de la industrialització. Taxes de natalitat molt elevades (35-40 per 1000), com a resultat de matrimonis freqüents, a edats molt joves (18 o menys per les dones), i consideració social dels fills com un recurs potencial per a la família i el grup. Taxes de mortalitat molt elevades (30-35 per 1000), de tipus ordinària, però amb freqüents episodis de mortalitat catastròfica. Taxes de creixement molt modestes (5 per 1000), que podien quedar anul·lades per una o més catàstrofes demogràfiques (creixement demogràfic amb dents de serra). Esperança de vida molt baixa (25 anys a començaments del segle XVIII). Una quarta part dels nascuts no arribaven al primer any de vida.

Modern

El propi de les societats industrials. Els seus trets fonamentals són: Taxes de mortalitat baixes (8-10 per 1000 de mortalitat ordinària, amb una gran reducció de la mortalitat infantil i sense gairebé incidència de la mortalitat catastròfica). Taxes de natalitat baixes (10-15 per 1000), resultat de pràctiques deliberades de control de la natalitat, vinculades també a canvis culturals que fomenten tenir menys fills als quals dispensar majors cures. Taxes de creixement molt modestes (fins i tot negatives en alguns països). Esperança de vida en augment.

Tres fases

Primera fase: Reducció de la mortalitat, cau la mortalitat catastròfica i la infantil. La natalitat es manté elevada (per tant, el creixement vegetatiu és molt alt). Segona fase: Reducció de la natalitat, restriccions en el nombre de fills per parella. (El creixement natural va disminuint) Tercera fase: Final de la transició. Taxes de natalitat i mortalitat baixes (baixes taxes de creixement). Augment de l'esperança de vida. Aspectes objectes de discussió de la teoria: -El nivell de la natalitat a les societats preindustrials o pretransicionals -La relació entre desenvolupament econòmic i cronologia del descens de les taxes vitals -El monopoli causal dels factors econòmics en l'alteració dels nivells de natalitat i mortalitat. -La cronologia de l'inici de la transició i la combinació de factors responsables dels primers estadis del creixement modern de la població. -La duració (i fins i tot, la mateixa existència) del desfasament entre el descens de la mortalitat i el de la natalitat - El seu caràcter eurocèntric.

Natalitat

Algunes opinions consideren que a Europa Occidental, a l'Edat Moderna, la natalitat hauria estat més baixa del que es creia (màxim biològic). Notables diferències entre regions (de fins a un 50%). Aquesta baixa natalitat, era deguda a la nupcialitat: - John Hajnal: a Europa Occidental, durant l'edat Moderna, es practicaven de forma general unes pautes matrimonials molt concretes (European marriage pattern): Matrimoni tardà (25 anys per les dones) -Celibat que afectava entre un 10 i un 30% de la població. -Desconeixem quan i on es va adoptar aquest model per primera vegada -A Europa Oriental, en canvi, matrimonis a edats prematures i gairebé universal: Malgrat això, sabem que els diferents patrons de natalitat eren deguts no només a la nupcialitat, sinó també a la fecunditat (no sempre alta i incontrolada a l'Europa Occidental Moderna) - Intervenen la fecunditat natural i el control voluntari.

Causes de la transició

L'increment de la població (creixement modern de la població, McKeown) va ser degut a la baixada de la mortalitat, o, també (allunyats en alguns casos del màxim biològic) a l'increment de la natalitat? -Alguns autors (Habakkuk, Krause) defensen la hipòtesi que l'increment poblacional del XVIII a Anglaterra va ser motivat per l'increment de la natalitat i no per la caiguda de la mortalitat: Motivat per les expectatives laborals resultants de la industrialització - Altres, com Mols, sostenen que cap Revolució Demogràfica podria haver estat possible sense una reducció de la mortalitat evident: Progressos en la producció agrícola, en els transports, nous aliments d'origen americà, millores en la sanitat... - En qualsevol cas, de forma global (abastant els darrers 300 anys), no hi ha dubtes que el creixement demogràfic modern va ser degut, principalment, a la reducció de la mortalitat (McKeown).

Desenvolupament econòmic i reducció de la natalitat

Associació entre reducció de la natalitat i els processos d'urbanització, alfabetització, secularització, alteració de l'estatus tradicional de la dona, entre altres... - No hi ha cap país que hagi experimentat un desenvolupament econòmic modern sense reduir les seves taxes de fecunditat - Malgrat aquestes evidències, veiem irregularitats segons la regió: No van ser sempre els països més desenvolupats econòmicament els que van reduir primer les seves taxes de natalitat (França a la primera meitat del segle XIX i Irlanda): Els processos d'industrialització vigorosos posterguen les estratègies de reducció de la natalitat (i a la inversa)? -De vegades, els aspectes culturals (com la llengua) poden tenir una importància més decisiva que els merament econòmics en la difusió de les pautes de natalitat -Regionalitat (importància dels canvis dins aquesta escala).

Caràcter etnocèntric

Autors com John Caldwell (1982), critiquen la visió unilineal de la teoria. L'èxode rural: És un flux continu de població que es desplaça des de les zones rurals a les que estan en vies d'industrialització i urbanització (no supera el marc de les fronteres estatals) -A tots els països hi ha hagut èxode rural. Més que un moviment massiu, va ser un flux continuat als segles XIX i XX, despobla les zones rurals i provoca el creixement de les ciutats. Famílies senceres amb avis i nens amb gran quantitat de patiment que s'afronten al desarrelament. Causes: -Les necessitats dels emigrants (no eren 'aventurers'). - Atur per la mecanització de les feines agrícoles. - La industrialització i el maquinisme van forçar l'artesanat rural a emigrar cap a les ciutats i a proletaritzar-se. (El ferrocarril va facilitar els desplaçaments) Fruit d'aquest èxode, veiem el barraquisme i els subarrendaments: -Ma d'obra barata que no pot accedir a un altre tipus d'habitatge -L'augment de demanda d'habitatges dona peu a l'especulació del terreny i l'amuntegament: Construcció de ciutats dormitoris sense serveis ni mitjans de transports -Famílies desintegrades en arribar a les ciutats: Emigrants condemnats a viure experiències terribles, a abandonar els seus records. Víctimes de tot tipus d'abusos.