Tipus i Propietats de les Fibres Tèxtils: Guia Completa

Tecnología Industrial171,91 KB

lf_080702_35_01_ct

Classificació de les Fibres Tèxtils

Fibres d'Origen Natural

Les fibres d'origen vegetal estan formades principalment per cel·lulosa i poden procedir de diferents parts de les plantes:

  • Llavors: com el cotó i el miraguà.
  • Tiges: com el lli, el jute i el cànem.
  • Fulles: com el sisal, el rami o l'espart.
  • Fruit: com la fibra del cocoter.

El cotó i el lli són les fibres vegetals més utilitzades, sobretot per a teixits d'ús personal i domèstic.

Les fibres d'origen animal s'obtenen de la llana d'ovelles i moltons, de pèl de cabra, de conill d'Angora, d'alpaca, de vicunya i de camell; i de la seda dels capolls de cucs de seda. La seda és l'única fibra tèxtil que la natura produeix en forma de filament.

Les fibres d'origen mineral s'obtenen de la descomposició de certes roques, com l'amiant; de metalls dúctils, com l'or i la plata; i del vidre tractat a temperatures elevades.

Fibres Químiques

Les fibres químiques s'obtenen quan se sotmeten determinats productes de la natura a accions químiques. Poden ser artificials o sintètiques.

Fibres Artificials

Les fibres artificials s'obtenen de la transformació de matèries naturals, com l'acetat de cel·lulosa de la fusta de certs arbres. El raió va ser la primera fibra artificial obtinguda per aquest procés. Actualment hi ha tres tipus de raió:

  • Raió cuproamoniacal
  • Raió d'acetat
  • Raió de viscosa

Fibres Sintètiques

Les fibres sintètiques s'obtenen a partir de productes derivats de combustibles fòssils, com el petroli. La primera fibra obtinguda per aquest procediment va ser el niló, que es va comercialitzar l'any 1939. Altres fibres sintètiques comunes són:

  • Polièster (o tergal)
  • Acrílica
  • Elastà (o licra)

Característiques de les Fibres Tèxtils

Propietats de les Fibres Naturals

  • Fibres Vegetals:
    • Cotó i Lli: Són fresques, absorbeixen bé la humitat i tendeixen a arrugar-se.
    • Ràfia, Jute, Cànem i Espart: Són fibres bastes, resistents i poc flexibles. La ràfia i el jute, per exemple, s'utilitzen sovint per fer sacs.
  • Fibres Animals:
    • Llana: És elàstica, absorbeix la humitat, proporciona calor i repel·leix l'aigua. Té una higroscopicitat alta, ja que absorbeix amb facilitat l'aigua.
    • Seda: És llustrosa, resistent, absorbeix la humitat i és gairebé contínua (un capoll de seda pot proporcionar un fil de 1.500 m).
  • Fibres Minerals:
    • Amiant: És una fibra mineral lluent, flexible, que aïlla de la calor i l'electricitat, és incombustible i resistent als àcids.
    • Fibra de Vidre: És flexible, lluent i de tacte sedós. És un molt bon aïllant de l'electricitat i difícilment inflamable.

Propietats de les Fibres Químiques

  • Fibres Artificials (Raió): El raió cuproamoniacal, el raió d'acetat i el raió viscosa són flexibles, suaus i no es deformen quan es renten.
  • Fibres Sintètiques:
    • Polièster (tergal) i Acrílica: Són molt inflamables, no s'arruguen i són resistents.
    • Elastà (licra): És molt elàstic.

Descargar

PDF Word HTML