Tipus de Plans i Tècniques Cinematogràfiques: Guia Completa

Tipus de Plans Cinematogràfics

Pla general: Figura petita integrada. Té més atenció el context que la figura: un paisatge, ciutat, vistes d'un lloc. Descriu la situació. La quantitat i dimensions dels elements que poden aparèixer permet que el treball plàstic o cromàtic tingui importància narrativa. Per crear ritme, relat o cesura narrativa, per moments emfàtics. Exemple: sortida fàbrica Lumière. És el punt de partida del cinema.

Pla detall: És menys que un primer pla. Ens mostra un fragment del rostre humà. És el que ens situa davant d'un detall, una part del cos, un objecte o una imatge ampliada.

Pla insert: És el mateix que detall però sense figura humana (les claus sense la mà).

Pla de conjunt: És un tipus de pla en el qual la figura representada destaca, però el marc que l'envolta encara té un gran relleu. La relació entre el cos i l’espai té immediates conseqüències narratives o de caracterització que són habitualment emprades al cinema.

Pla en situació: Es tracta d'un pla pres a distància en el que se’ns ofereixen unes pautes d’orientació de l'emplaçament dels personatges o dels objectes i relacions espacials que s’estableixen entre ells. No es col·loca sempre a principi d’escena. Apareix molts cops en segmentació de plans mitjans o primers plans.

Pla mattes: Es pinta sobre una superfície de cristall del decorat, les superposicions d'imatges, transparències que podem trobar en una sola pel·lícula.

Conjunt de plans = Escena -> Ho marquen els decorats, canvi de decorat = canvi d’escena. Habitació clau, casa comença la festa a l’entrada de la casa.

Conjunt d'escenes = Seqüències -> Ho marca una idea o tema que ho porta en diferents escenes (tema de la clau).

Camp i Fora de Camp

Camp/Fora de Camp: Fora de camp -> Queda en els marges del camp [FC(C)FC]. La publicitat treballa poc fora de camp.

6 Fora de camp: Ens marquen els límits del camp: darrere personatge, superior, dreta, esquerra, inferior i interior del camp (se sent una veu darrere una porta).

Te gusta conducir: Fora de camp del so, moviments de mà ens marquen el fora de camp, no es mostra el producte.

La Toma o Presa

La Toma o Presa: De ON a OFF de la Càmera. Marca l’enquadrament inicial i final. Pot ser fix o dinàmic. Tros de pel·lícula impresa sobre un negatiu cada vegada que es posa en marxa la Càmera fins que s’atura, aquests plans estan descomposats, fragmentats i recomposats en la feina del muntatge on el pla passa a convertir-se en el fragment de les dues parts.

Tipus de Presa

1. Pressa fixa: Quan la Càmera no es mou.
2. Pressa panoràmica: Càmera no es mou però rota, sobre un eix, sol ser horitzontal, quan és ràpid de mode que la imatge es distorsiona parlem de barrido. Funció descriptiva (paisatge). Tipus:
   • Dreta a Esquerra i al revés
   • Dalt a baix i al revés
3. Escombrat: Igual que la panoràmica, però la Càmera fa un esborrat des del principi al final que queda difuminat (moviment). Funció de dinamisme.
4. Travelling: Rails (el clàssic) de tren a sobre la Càmera. Es busca l’efecte. Sempre que hi ha moviment de Càmera és travelling. Sobre cotxe o cadira de rodes.
5. Dolly: Vehicle amb rodes o sobre rails que va evolucionant des dels anys 20 als 40 que ja disposa d'una grua que permet a més de panoràmiques i travellings, moviments en ascens i descens de càmera o rotació sobre un eix.
6. Zoom: Invent tècnic, anys 60-70 de moda. Intenta produir el mateix efecte de travelling però sense moure la càmera. Moviment d’òptica. Tipus:
   • In: cap a dins
   • Out: Cap en fora
7. Steady cam: Invent anys 80-90. El travelling no es pot muntar en molts llocs, l’steady cam és una càmera incorporada al càmera. Estabilitzada, permet fer moviments, és la càmera la que es mou, com un travelling però amb més possibilitats que el travelling. Goodfellas: Entrada a copa cabana per les cuines. Hot head: aparell que requereix càmeres molt petites i lleugeres, superposades a dispositius elèctrics, per produir moviments guiats des d'un control remot.
8. Pla seqüencial: Dintre d'un pla n’hi ha molts més, no es fixa sinó que continua.
9. Càmera a mà: Càmeres lleugeres, situades directament sobre l'espatlla de l'operador, produeix imatges amb molta vibració però també una gran sensació d'immediatesa i realitat.

Posicions de Càmera Segons l'Angle

1. Pressa normal: Quan l’objectiu de la càmera està a l’alçada dels ulls.
2. Pressa en picat: Quan la càmera es desplaça i filma per sobre els ulls.
3. Pressa en contrapicat: Per sota la línia dels ulls.
4. Pressa zenital: Objectiu de la Càmera verticalment (et filma per sobre el cap).
5. Pressa Nadir: La presa avall dels peus.

Finalitat: Descriptiva. Picat i contrapicat (dramàtica), Picat (fer més petit a l’altre) Contrapicat (fer el personatge més gran).

El triomf de la voluntat 1934: Leni Riefenstahl. Directora preferida de Hitler. Hitler és filmat sempre en contrapicat (fer el personatge més gran).

Composició

Definició: La forma de com es col·loquen les imatges. Finalitat descriptiva i dramàtica (si vols expressar alguna cosa).

Tipus de Composició

1. Clàssica: L’element principal va al mig i destaca.
2. Expressionista: No sols és descriptiu, busca transmetre alguna cosa més.

Posada en Escena

Elements:

1. Escenari (decorat)
2. Il·luminació: Llum principal (sota), llum secundària (darrere), llum terciària (sobre).

Dos tipus d'il·luminació: to baix: marca fort les ombres, els contrastos, es creen efectes clar-fosc. To alt: claredat, suavitat en formes, ombres no massa fortes, la més habitual. 3 tipus de llum dins (les de dalt).

1. Vestuari
2. Maquillatge
3. Caracterització
4. Interpretació dels actors
5. So: 3 classes (veu, música, soroll)
   • So in: Tu veus una imatge i aquell que emet el so està a dins de la imatge.
   • So off: Aquell so que no està en el plànol però al final acabem sabent qui és.
   • So over: Música que sona però no veiem.