Tipus de Plànols Urbans: Característiques i Funcions de les Ciutats

Tipus de Plànols Urbans i Funcions de les Ciutats

Un plànol és una representació gràfica a escala d'una localitat o d'un municipi.

Tipus de Plànols Urbans

• Irregular: No manté un entramat urbà ordenat. Té un traçat tortuós amb petits carrerons sense sortides i amb patis interiors. Les ciutats musulmanes i el nucli antic medieval de les ciutats europees en són exemples. Tenen dificultat de comunicacions i trànsit, però hi ha molts monuments històrics.
• Reticular o Ortogonal: Té una forma simple. Els traçats dels carrers són perpendiculars. L'origen és de les ciutats gregues i romanes i s'utilitzava en els eixamples de les ciutats europees. Els seus carrers perpendiculars no permeten una circulació fluida i es fa necessari crear eixos diagonals.
• Radiocèntric: Té un entramat radial al voltant d'un punt central. Els carrers es distribueixen en forma de cercles concèntrics. Té un accés ràpid al centre. La comunicació entre eixos és difícil i és obligat passar pel centre de la ciutat.

Altres Elements Urbans

• Barris Perifèrics: Al voltant del centre de la ciutat, integrats a l'entramat actual, hi ha grans blocs d'habitatges obrers per a un gran nombre de població.
• Eixample: Format per un entramat de carrers més amples i rectes, amb oficines, comerç i habitatges dels rics.

Funcions Urbanes

• Militar: Actualment no són fortaleses o refugis de caràcter militar, que eren per a la protecció i punts estratègics, normalment dalt d'un turó.
• Comercial: El mercat tradicional és el lloc on les persones es troben per comprar i vendre amb l'intercanvi de mercaderies. Tenen altres activitats: bancs, magatzems, transport, hotel, restaurant, etc. Facilita la instal·lació de tallers i indústries. Les ciutats ben comunicades fan de centre comercial que s'estén més enllà dels límits de la ciutat. A les afores hi ha les grans superfícies amb complexos comercials i d'oci.
• Industrial: Les ciutats han crescut per les indústries que necessiten mà d'obra i accés fàcil a les primeres matèries i a l'energia. Són en polígons industrials i al centre ciutat continuen les oficines.
• Residencial, Administrativa i Cultural: La funció residencial ocupa la major part del sòl urbà. La ciutat que gestiona un territori més ampli que el propi territori és la CAPITAL i té més serveis. Hi ha ciutats que han progressat gràcies a la cultura, per exemple, ciutats museu, ciutats universitàries, ciutats religioses.

Problemes de les Ciutats

• Falta d'equipament i abastiment.
• Contaminació atmosfèrica.

Equipaments Urbans

Són el proveïment energètic, habitatge, l'aigua i zones verdes. Un altre problema són els equipaments col·lectius: escoles, hospitals, centre esportiu i zones verdes. En aquestes zones es gaudeix de la natura i tenen la funció com els pulmons de la ciutat per disminuir la contaminació atmosfèrica.

Contaminació

La contaminació atmosfèrica és causada per productes químics procedents de la indústria, cotxes i calefaccions. És la causa de malalties pulmonars i al·lèrgies i deteriora el patrimoni artístic de la ciutat.

Aigua

L'aigua és un element contaminant perquè la ciutat produeix residus líquids que a través de les clavegueres van a desembocar al riu o mar. L'eliminació i reciclatge de les escombraries domèstiques és un problema urbà. Les empreses municipals les recullen i són transformades en plantes especials o es deixen als abocadors on són cremades.

Criteris per Definir una Ciutat

Grandària, fisonomia, densitat i la concentració de l'hàbitat, activitats econòmiques i professionals, formes de vida.

Tipologia Urbana

• Àrea Urbana: És la tipologia més senzilla, formada per nuclis urbans i la seva perifèrica edificada directament relacionada i dependent del nucli central. Exemple: Manresa.
• Àrea Metropolitana: Formada per un nucli central, la gran ciutat o metròpoli, i les ciutats mitjanes i petites que l'envolten i estan relacionades amb el nucli central. Totes juntes fan un sistema de relacions i produeixen fluxos constants de persones, mercaderies i comunicacions. Totes les poblacions que envolten el nucli central formen anelles al voltant de la ciutat central. Exemple: Barcelona.
• Conurbació: És una gran zona urbanitzada amb diversos nuclis centrals separats i independents originàriament. Tenen una importància similar i poden ser complementaris en funcions i serveis. Exemple: Madrid i Barcelona.
• Megalòpoli: La xarxa urbana formada per l'enllaç d'un seguit de conurbacions i àrees metropolitanes. Estan comunicades per un conjunt d'infraestructures que faciliten les comunicacions i la mobilitat de passatgers i mercaderies.

Relacions Interurbanes

• Personals: Relacionades amb el desplaçament físic dels individus per raons diverses: compres, serveis mèdics, estudis, feina.
• Econòmiques: Amb inversions, negocis o transaccions bancàries.
• Polítiques: Organització administrativa del territori.
• Culturals: Programes de cooperació, iniciatives conjuntes, seus culturals compartides, l'oferta de serveis, etc.

Història de les Ciutats

Les primeres ciutats de la història eren grans assentaments humans poblats per persones que no es dedicaven al camp. Va ser a Mesopotàmia fa uns cinc mil anys.

Ciutat Clàssica

Va ser a Grècia la primera expansió gran d'una civilització urbana en el primer mil·lenni abans de Crist. Sense guerres, van arribar a 100.000 habitants i Alexandria a un milió d'habitants. Els romans van ser els més edificadors de ciutat de l'antiguitat. Controlaven militarment, econòmicament i administraven el seu imperi des de les noves ciutats d'Europa i nord d'Àfrica. A les ciutats, els traçats eren els carrers en quadrícula i perpendiculars formant illes quadrades.

Ciutat Medieval

Va ser durant el primer segle de l'edat mitjana i va haver-hi una expansió petita degut a la guerra que els bàrbars van atacar a Roma i va haver-hi un retrocés. Les noves ciutats eren escasses i les feien al costat de castells i monestirs per protecció. Les ciutats cristianes medievals eren brutes, no tenien clavegueres i urbanísticament desordenades. Amb l'aparició de l'Islam es fa un model de ciutat musulmana amb carrers estrets i curts, laberints, zigzaguejats i sense sortides. Exemple: Sevilla, Còrdova, Toledo, Granada.

Ciutat Segle Moderna

Tot agafa una altra perspectiva geomètrica i ordenada. Durant el Renaixement torna el grecoromà i comencen a fer clavegueres. Durant el Barroc, les ciutats europees es transformaren i embelliren. Es van fer avingudes rectes i llargues i places on els edificis eren disposats segons un rigorós estudi visual.

Ciutat Industrial

Els principals canvis van ser a les ciutats on s'instal·laven les fàbriques i les xemeneies formaven part del paisatge. També augmenta el nombre d'habitants de les ciutats perquè venien del camp a la recerca de feina. Això es diu èxode rural. Es va produir un creixement urbanístic i nous mitjans de transport, millora de la comunicació i una bona xarxa ferroviària.