Tipus de Paisatges i Sostenibilitat a Espanya

El Paisatge Vegetal Oceànic

Es troba principalment a Galícia i la Serralada Cantàbrica, però també a altres zones muntanyoses com els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana.

Si el clima ho permet, el bosc temperat oceànic assoleix els 30m d’alçada. Les espècies típiques són el roure i el faig, de fulla ampla i caduca, de manera que el sotabosc és pobre perquè no deixen passar la llum.

Les rouredes s’enfilen pels vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat, però suporten malament el fred i la neu. El creixement pot durar entre 150 i 300 anys, la seva fusta és dura i s’utilitza per a parquet, bigues, vaixells, etc. La sobreexplotació del segle passat va minvar els exemplars, però actualment està augmentant-ne l'extensió.

Les fagedes es combinen de vegades amb les rouredes, però la seva tolerància a la calor és menor i necessiten molta humitat; per això, creixen entre boires i rosades. Creixen entre 80 i 100 anys i la seva fusta s’utilitza per a mobles.

Per damunt dels 1600-2000m trobem la landa: matollar dens format per brucs, ginebrons i ginesta, d’altura entre uns quants centímetres fins als 4 metres. Aquestes zones pateixen artigatges per aprofitar-les com a pastura, reduint així el desenvolupament de la vegetació, minvant la diversitat d’espècies i afavorint l’erosió.

El Paisatge Vegetal Mediterrani

Ocupa la major part de la superfície peninsular i està format, principalment, per alzines i sureres. El bosc mediterrani és escleròfil (preparat per a la calor i la sequera), sempre verd i de desenvolupament lent. Les capçades dels arbres dels bosc mediterrani són amples i tancades, per evitar que la calor arribi al sòl i reduir-ne la pèrdua d’humitat per evaporació. Les fulles són dures, petites i dentades per resistir l’evaporació, els troncs són llenyosos i les arrels són profundes.

L’alzina és de fulla perenne (no la perd per poder aprofitar totes les pluges).

La surera és més termòfila (necessita temperatura més alta), més exigent en pluja i s’adapta als sòls àcids.

L’acció antròpica ha provocat la regressió de l'alzinar i la gran expansió del matollar que forma màquies, garrigues i estepes. Les espècies que la integren són:

• Bruc, ginesta i estepa a la Meseta Nord
• A la franja mediterrània s’hi incorporen el garric i el llentiscle.
• A l’extrem sud-est peninsular i Vall de l’Ebre: margalló, espart, farigola i esparreguera

El Paisatge Vegetal de Muntanya

A la muntanya, la vegetació es distribueix en pisos altitudinals segons les temperatures i les precipitacions. Als Pirineus s’hi localitza el paisatge vegetal alpí on es distingeixen:

• El pis subalpí, que inclou coníferes com ara el pi negre i l’avet i un sotabosc format per arbustos com la nabinera i el rododendre
• El pis alpí, on l'única vegetació que pot desenvolupar-se és el prat.
• El pis nival on només creixen petites plantes rupícoles adaptades a les roques com ara líquens i molses.

A les muntanyes peninsulars no hi sol haver el pis subalpí sinó només el bosc caducifoli o perennifoli.

Els Espais Naturals Protegits

• Parcs nacionals o regionals: ecosistemes poc alterats i, a causa de la seva bellesa o singularitat, posseeixen grans valors ecològics, estètics, educatius i científics i mereixen una atenció preferent.
• Parcs naturals: el valor natural és compatible amb activitats humanes (habitatge, turisme, certa agricultura, etc.) però exigeix una gestió estricta i un ús reglamentat, equilibrat i sostenible.
• Reserves naturals: espai natural d'extensió reduïda i de considerable interès creat per a preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts. A les reserves naturals integrals, la protecció és absoluta: la intervenció exterior només és permesa als científics

Els Paisatges de Catalunya

El creixement econòmic, la generalització del model de vida urbà i la integració de Catalunya dins els fluxos globals han provocat canvis en el territori, fent així que es difumini la diferència entre el camp i la ciutat i que les ciutats pateixin processos de rehabilitació, millores urbanes i transformacions que han canviat la seva fesomia. Això ha donat pas a la uniformització i banalització dels paisatges.

Endreçant els Paisatges de Catalunya

El Conveni Europeu del Paisatge insta a les societats europees a definir uns objectius de qualitat paisatgística. L’Observatori del Paisatge ha estat l’encarregat d’elaborar els catàlegs dels paisatges, que són els principals elements que preveu la Llei del Paisatge per a la definició d’objectius de qualitat paisatgística a Catalunya.

El Pla Estratègic dels Espais Naturals

Els parcs nacionals depenen de les normes estatals, mentre que els parcs naturals i les reserves naturals depenen de la Generalitat i les diputacions.

El PEENPC té dues fases: la primera és incorporar 3 parcs naturals nous, i la segona és incorporar altres espais que millorin la representativitat i la distribució territorial dels espais de protecció natural específica.

Repercussions Ambientals

El Canvi Climàtic

La quantitat i la intensitat de les accions humanes sobre el planeta són tantes que estan provocant canvis en el clima molt ràpidament, el que impedeix l’adaptació de la natura.

L’Efecte Hivernacle

L’energia solar escalfa la superfície terrestre, que retorna a l’espai part d’aquesta energia, mentre que la resta és retinguda pels gasos de les capes superiors de l’atmosfera, i això en provoca l’escalfament (efecte hivernacle).

Sense aquest efecte la temperatura mitjana seria -22ºC i gràcies a ell és de 14ºC.

La proporció dels gasos que el provoquen (CFC, CO2, etc.) s’ha elevat enormement, intensificant així l’efecte hivernacle i provocant un procés d’escalfament global.

La Terra ja ha patit canvis climàtics, però aquest és tan ràpid que la natura no l’assimila.

L’Escalfament Global i els Oceans

Des del 1960, la temperatura mitjana dels oceans ha augmentat 0.1ºC, però les de l’Antàrtic han augmentat 0.2ºC. Això, amb la temperatura de l’aire, provoca el desglaç de grans plaques a la zona àrtica i antàrtica, així com de les glaceres terrestres. Si no canvien les condicions, al 2050 el 60% del volum de glaç de les glaceres s’haurà desfet.

Amb l’augment de temperatura, l’aigua s’expandeix i absorbeix menys el CO2, a més d’afectar a les algues marines, que estan la base de la cadena tròfica dels animals marins. Alguns científics afirmen també que l’increment de la força dels huracans i dels tifons són conseqüència d’aquest augment. La temperatura mitjana anual d’Espanya ha augmentat 1,68ºC, les precipitacions han patit una davallada i el nombre de dies amb temperatura superior als 15ºC ha pujat.

La Destrucció del Paisatge

La Pluja Àcida

La pluja absorbeix els elements contaminants en suspensió en l’atmosfera (sofre i nitrogen) que, en contacte amb l’oxigen i el vapor d’aigua, produeixen àcid nítric i sulfúric. Quan plou causa acidificació del sòl, de les aigües superficials i aqüífers i la corrosió d’edificis.

El Desboscament

Incrementa un 20% les emissions de CO2, que els arbres haguessin frenat si no els haguessin talat. Provoca la pobresa de 60 milions de persones a l’any i afectarà 1200 milions si la tala indiscriminada no s’atura en 20 anys.

L’Erosió i la Desertificació

L’erosió genera desertització o degradació del sòl i dels recursos ecològics. Espanya és el país de la UE més afectat. L’únic remei és recuperar la cobertura vegetal del paisatge.

Els Incendis

Causes diverses:

• Sequedat dels estius mediterranis que genera dèficit de precipitacions, fent que la vegetació llenyosa s’assequi més i esdevingui un combustible òptim.
• L’abandonament de les explotacions agràries: les activitats rurals que feien el manteniment d’aquestes zones desapareixen.
• L’augment de les segones residències i l’increment de l’ús de vehicles tot terreny ha fet créixer el risc d’incendis per descurança o accident

L’Empremta Ecològica

És un indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada individu, quina és l’àrea necessària per a produir els recursos que utilitza i assimilar els residus que genera.

La biocapacitat mitjana del planeta per habitant és 1,7 ha, però cada ésser humà gasta actualment 2.9 ha: consumim més del que el planeta pot generar.