Tipus d'Oracions en Català: Subordinades i Coordinades

Oracions Subordinades Adverbials

Temporals

(Temps) Indiquen circumstàncies de temps. Nexes: quan, aleshores, mentre (que), sempre que, ara que, abans que, després que, fins que, des que. Exemple: "Quan et vingui bé, fes-me aquest favor."

Locatives

(Lloc) Indiquen circumstàncies de lloc. Nexes: on, d'on, fins on, per on, allà on, pertot on. Exemple: "Anirem on tu vulguis."

Modals

(Mode) Indiquen la manera com es realitza l'acció indicada. Nexes: com, segons com, segons que, en la mesura que, igual que. Exemple: "Fes-ho com vulguis."

Comparatives

Expressen relacions d'igualtat, superioritat o inferioritat. Nexes: tan/tant... com, tal com, així... com, tal qual, més... que, més... que no pas, menys... que, com més... menys, quant més... més. Exemple: "No plou tant com jo esperava."

Consecutives

Expressen una acció o fet que és conseqüència del contingut de l'oració principal. Nexes: tan... que, tant(s)... que, tal(s)... que, talment... que. Exemple: "Hi veig tan bé que no me'n sé avenir."

Condicionals

La realització del que es diu a l'oració principal depèn del fet que s'esdevingui o no l'acció expressada a l'oració subordinada (condició). Nexes: si, amb que, mentre que, tret que, només que, posat que, llevat que... Exemple: "Si plou, no ens mourem."

Concessives

El contingut de la subordinada representa un obstacle o dificultat que, malgrat tot, no és impediment perquè l'acció principal es realitzi. Nexes: encara que, tot i que, per més que, malgrat que, a pesar de, per bé que, suposant que... Exemple: "Encara que no t'agradi, t'ho has de menjar."

Causals

Indiquen la causa, raó o motiu de l'acció que s'expressa a l'oració principal. Nexes: perquè, ja que, com que, atès que, vist que, a causa que. Exemple: "Estic trist perquè ningú no ve."

Finals

Expressen l'objectiu o intenció amb què es realitza allò que es manifesta a l'oració principal. Nexes: perquè, a fi que, per tal que. Exemple: "Ho dic a fi que tothom ho sàpiga."

Oració Composta Coordinada

Les oracions coordinades s'uneixen mitjançant conjuncions i estableixen diferents relacions entre elles:

• Copulatives: Les oracions s'uneixen sumant significats, sense cap altre matís particular.
• Disjuntives: Presenten entre elles una relació alternativa, de contraposició o d'opcionalitat.
• Adversatives: Exposen idees que s'oposen o es contradiuen parcialment o totalment.
• Il·latives: Una oració presenta la conseqüència o la conclusió de l'altra.
• Distributives: Presenten una relació d'alternança o distribució entre les accions.
• Juxtaposició: Les oracions s'uneixen sense cap conjunció explícita, només amb signes de puntuació (coma, punt i coma, dos punts).

Oracions Adjectives (o de Relatiu)

Aquestes oracions fan la funció d'un adjectiu, complementant un nom (l'antecedent) de l'oració principal.

• Especificatives: Afegeixen informació al nom de l'oració principal (l'antecedent) i en restringeixen el significat. No van entre comes.
• Explicatives: Reiteren informació ja coneguda sobre l'antecedent o en comenten alguna característica, sense restringir-ne el significat, només l'expliquen. Aquestes oracions van separades per comes. Exemple: "En Sergi, que dibuixa molt bé, farà l'ESO."

El Pronom Relatiu i la Conjunció "QUE"

La paraula "que" pot ser un pronom relatiu o una conjunció.

Un truc: Si es pot substituir per "el qual", "la qual", "els quals" o "les quals" (amb les seves variants), generalment és un pronom relatiu.

Funció Sintàctica

Les oracions subordinades (i altres elements) poden exercir diverses funcions sintàctiques dins de l'oració principal o complexa, com ara: Subjecte, Complement Directe (CD), Complement de Règim Verbal (CRV), Complement del Nom (CN), Complement Adjectival, Complement Circumstancial (CC), etc.

Llengües Minoritzades i Minoritàries

Llengües Minoritzades

És la llengua que, tot i haver estat parlada per una part significativa d'una població en el passat, ha patit un procés de substitució per una altra llengua amb més presència social o política (sovint anomenada dominant) i ha vist reduït el seu ús i àmbits. Exemples de llengües dominants que poden causar minorització: anglès, castellà.

Llengües Minoritàries

És la llengua parlada tradicionalment en un territori d'un estat per un nombre de parlants inferior al de la llengua majoritària o oficial d'aquest estat. Exemples a l'Estat espanyol: gallec, eusquera, català (considerat minoritari respecte al castellà en el conjunt de l'Estat, tot i ser majoritari o cooficial en els seus territoris).