Tipus d'Oracions en Català: Guia Completa de Sintaxi
Enviado por Chuletator online y clasificado en Inglés
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,74 KB
1. Oració juxtaposada
No presenten nexe explícit i s’enllacen per mitjà de signes de puntuació.
1.1. Per coordinació
Van marxar de casa, van comprar un vaixell, van viure a Londres.
1.2. Per subordinació
No hi vaig anar, tenia por.
2. Oració coordinada
Les dues oracions són independents i es troben, per tant, en un mateix nivell sintàctic. S'uneixen mitjançant un nexe.
2.1. Copulativa
Expressen suma. La Marta fa la feina i llegeix les lectures.
2.2. Distributiva
Alternança sense exclusió. No únicament se’n riu d’ell sinó també se’n riu dels altres.
2.3. Disjuntiva
Alternativa, tria obligada. Treballa o bé marxa.
2.4. Adversativa
Contrarietat, oposició. Era tard però hi van arribar a temps / Hi anirem; tanmateix, no ens ho passarem bé.
2.5. Explicativa
Indiquen aclariment, explicació. Els pagesos estan sindicats, és a dir, tenen representants.
2.6. Il·lativa
Expressen conseqüència. Vols venir? Doncs prepara les maletes.
3. Oració subordinada
Les dues oracions no es troben en la mateixa jerarquia sintàctica. Una oració (matriu o principal) domina i regeix, i l’altra (clàusula inserida o constituent de la matriu) depèn d’un element de la principal, és a dir, es troba subordinada a la matriu. Es relacionen per mitjà de nexes subordinadors.
3.1. Adjectiva o de relatiu
Subordinades que se situen en un nivell jeràrquic inferior i depenen de l’antecedent. Com a adjectives ocupen el lloc d’un sintagma adjectiu i fan la funció pròpia de l’adjectiu (CN). Com a oracions relatives, el nexe és un pronom relatiu que fa dues funcions: conjunció que subordina la clàusula a un element de l’oració i, com a pronom, fa una funció dins l’oració de relatiu.
3.1.1. Especificativa
Limiten l’abast de l’antecedent. Els alumnes que s’han adormit han suspès l’examen.
3.1.2. Explicativa
Amplien la significació de l’antecedent. Sempre van entre comes! Els alumnes, que s’han adormit, han suspès l’examen.
3.2. Substantiva
Com a subordinada se situa en un nivell jeràrquic inferior a l’oració matriu o principal. Com a substantiva ocupa la funció d’un SN i compleix les funcions del nom. L’oració subordinada substantiva funciona, doncs, com un constituent de l’oració (Subjecte, CD, C.R.V., C. Adj., CN, Atribut) i realitza les funcions del nom.
3.2.1. Completiva
S’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de subordinar la clàusula a un element de la matriu. No sap si tornarà.
3.2.2. D’infinitiu
El verb de la substantiva apareix en infinitiu. Sortir els caps de setmana alegra l’ànim.
3.2.3. Interrogativa
3.2.3.1. Directa
Saps de quins nois parlo?
3.2.3.2. Indirecta
T’he preguntat qui vindrà a la festa.
3.2.4. Substantives de relatiu
No presenta antecedent explícit. Aquest tipus d’oració prové d’oracions adjectives que han perdut l’antecedent perquè era de naturalesa genèrica. Estan introduïdes per un pronom relatiu (que, qui) que fa dues funcions. Els qui acabin la feina sortiran abans.
3.3. Adverbial
Cal tenir en compte el significat que aporta el nexe, la funció de la subordinada, el tipus de verb (flexionat o no) i el nexe. Segons la funció:
3.3.1. Pròpia: Circumstancials
3.3.1.1. Locativa
Indica l’indret on transcorre l’acció descrita a l’oració principal.
3.3.1.2. Temporal
Indica el moment en què es fa l’acció.
3.3.1.2.1. D’anterioritat
3.3.1.2.2. De simultaneïtat
3.3.1.2.3. De posterioritat
3.3.1.3. Modal
Indica com es duu a terme l’acció de l’oració principal.
3.3.2. Impròpia: No circumstancials
3.3.2.1. Comparativa
Compara dos elements; entre el terme comparat i l’objecte de la comparació es poden establir relacions de:
3.3.2.1.1. Igualtat
3.3.2.1.2. Desigualtat (superioritat / inferioritat)
3.3.2.1.3. Proporcionalitat
3.3.2.2. Condicional
Indica una condició necessària perquè es produeixi l’acció que expressa la matriu.
3.3.2.3. Causal
Indica la causa d’allò que expressa la matriu.
3.3.2.4. Final
Indica la finalitat de l’acció expressada per la matriu.
3.3.2.5. Consecutiva
Indica la conseqüència d’allò que s’esdevé en la matriu.
3.3.2.6. Concessiva
Manifesta un obstacle per assolir l’acció expressada per la matriu.