Tipus de Narradors: Guia Completa

Tipus de Narradors en la Literatura

1. Omnisciència Editorial

Predomina el relat dels esdeveniments. Domina la veu del narrador, que adopta un punt de vista il·limitat. En altres paraules, narrador omniscient.

2. Omnisciència Neutral

El narrador parla en tercera persona al voltant impersonal; encara que es poden donar escenes dialogades (major proximitat del lector enfront dels fets ocorreguts), la tendència predominant consisteix en el fet que el narrador descriu i relata els esdeveniments mitjançant la seva pròpia veu, sense avaluar explícitament aquests últims (major distància del lector enfront dels fets).

3. Jo Testimoni

El narrador testimoni és un personatge per propi dret que parla en primera persona, que està més o menys involucrat en l'acció i que està més o menys al corrent de la conducta i la personalitat dels personatges principals; l'autor delega en el narrador (personatge) testimoni el que, com a observador, pugui percebre; el lector, per part seva, té a la seva disposició, únicament, els pensaments, sentiments i percepcions d'aquest narrador testimoni; estrictament, no sols transmet aquest últim el coneixement que s'origina en la seva activitat perceptiva, sinó que també pot obtenir –i transmetre– informació que altres personatges li hagin proporcionat (per exemple, la informació escrita que hagin produït aquests últims); així mateix, és comú que aquest narrador ens informi sobre les limitacions que pateix, a vegades, el seu accés al coneixement; finalment, les escenes poden ser tant relatades com mostrades mitjançant la reproducció dels diàlegs (en aquest últim cas, quan el narrador personatge és testimoni d'aquestes escenes).

4. Jo Protagonista

Comunica, en general, els seus propis pensaments, sentiments i percepcions, per la qual cosa el seu punt de vista és central i fix, enfront de la mobilitat del jo testimoni.

5. Omnisciència Selectiva Múltiple

En aquesta modalitat de punt de vista desapareix el relat del narrador; tot el coneixement és transmès a través de l'activitat mental de personatges presents en els esdeveniments; el lector té accés directe a aquestes ments; enunciativament, es procedeix a usar l'escena (el registre extern d'accions i converses, o la seva mediació per part de diversos personatges, des dels quals es filtren els esdeveniments) enfront del relat sumari; es distingeix de l'omnisciència editorial o clàssica pel fet que mentre en l'omnisciència selectiva múltiple els pensaments, les percepcions externes i els sentiments es produeixen en present en la ment dels subjectes perceptors, que al mateix temps són narradors, en la primera tots aquests processos queden resumits i explicats, una vegada que han ocorregut.

6. Omnisciència Selectiva

És similar a la modalitat anterior, amb la diferència que, en el present cas, el coneixement que obté el lector es limita a les percepcions, sentiments, accions i paraules d'un només dels personatges; en aquesta modalitat, igual que en la prèvia, es dramatitza la subjectivitat del personatge –es mostra directament, el seu discurs– i, depenent de la immersió –major o menor– del lector en la ment del personatge, desapareixerà en major o menor grau la sintaxi quotidiana.

7. Manera Dramàtica

La informació que disposa el lector es limita al que fan i diuen els personatges, és a dir, a les accions externes; a vegades, el narrador proporciona l'aparença física i l'escenari en el qual actuen els personatges, com ocorre en les didascàlies del discurs dramàtic escrit; la subjectivitat dels personatges –de qualsevol d'ells− pot ser inferida pels lectors, ja sigui a partir de les seves conductes externes o dels seus diàlegs.

8. "La Cambra"

En aquesta modalitat desapareix qualsevol aparent selecció o organització del material narratiu de l'autor; les convencions descriptives ofertes s'orienten a oferir un ‘slice of life’, un fragment de vida, com si transcorregués la temporalitat humana davant un mitjà de registre visual i auditiu; la realitat descrita des d'aquesta modalitat narrativa, encara que utilitzi les convencions de l'objectivitat, procedeix d'una instància autorial. El propòsit és fer l'efecte que l'esdeveniment succeeix en viu i en directe, en temps real, eliminant les marques enunciatives del narrador.