Tipus de minerals i argiles: Caolinita, Esmectites, Vermiculites i més

Tipus de minerals i argiles

Argiles

Caolinita: És l'argila que té l'estructura més simple i està constituïda per una làmina d'octaedres d'Al i una làmina de tetraedres de Si. La distància entre làmines és de 0,7 mm i la seva estructura és de 1:1. És de mida bastant grossa i es formen cristalls hexagonals, típica de sòls tropicals i meteoritzats. No té reemplaçament isomòrfic, la CIC és molt baixa, entre 2-10 cmols/kg. Les làmines de caolinita estan unides mitjançant ponts d'H.

Esmectites: El representant més típic és la montmorillonita. Són argiles amb estructura 2:1, dues làmines de tetraedres de Si i una làmina d'octaedres. Es caracteritzen perquè són molt fèrtils i tenen la CIC entre 80-120. Quan s'eixuguen es contrauen i quan es banyen s'expandeixen. Són característiques de zones temperades i de zones mediterrànies.

Vermiculites: Aquestes argiles, quan s'assequen al forn, perden l'estructura original i agafen una estructura en forma d'arc, d'aquí ve el seu nom. En tenim amb estructura dioctaèdrica i trioctaèdrica, tenen CIC elevat (100-150). El reemplaçament isomòrfic és més elevat. Són argiles expandibles, i quan s'expandeixen, queden expandides.

Argiles micàcies o llises: estructura 2:1 Són derivats de la moscovita i biotita però tenen mida d'argiles i a les quals hi ha hagut un alt reemplaçament de K+ interlaminar fixa. Poden retenir aigua però no són expandibles, CIC moderat (15-40 cmols/kg).

Clorites: 2:1:1 (2 tetraedres + 1 octaedre + 1 octaedres extra). Són típiques de climes freds i tenen CIC moderat (15-40). La serpentina és una caolinita que en comptes de tenir els octaedres d'Al els té de Mg.

Minerals fibrosos: Són estructures tubulars amb aspecte de fibra. Al·lòfana: A sòls de roques volcàniques alterades, microesferes de 3,5-5,5 mm, gran capacitat d'estabilització de matèria orgànica, forma complexes argilo-húmics completament estables, gran capacitat de retenció d'H2O, densitat molt baixa i CIC molt elevat. Fixotropia.

Formes cristal·lines

Gibbsita: Al(OH)3, molt típica de sòls tropicals i forma part dels sòls de plicetita. Quan aquesta terra s'eixuga és molt difícil recuperar-la.

Bohemita: γ-AlOOH. L'Al és tòxic i crearia problemes als vegetals, el nivell de fertilitat és molt baix.

Goethita: α-FeOOH, coloració ocre, sòls poc contrastats i humits.

Lepidocrocita: γ-FeOOH, coloració taronja, sòls hidromorfs.

Hematita: α-Fe2O3, coloració vermella, climes càlids i contrastats i sòls fusiolítics mediterranis.

Altres minerals

Carbonats: Calcita CaCO3, magnesita MgCO3. Característiques: es dissolen amb facilitat (amb aigua que contingui CO2), es mouen en forma d'ió bicarbonat, primeres substàncies que s'acumulen en climes àrids.

Sulfats: Guix CaSO4·H2O. El guix en gran quantitat condiciona molt la vegetació: vegetació gipsícola.

Fosfats: S'acumulen on hi ha hagut moltes aus marines.

Substrats per a cultius

Llana de roca: Material mineral de tacte suau, material filamentós emprat per a cultius hidropònics.

Perlita: Roca volcànica escalfada a 870ºC. Augmenta el seu volum inicial entre un 4 i 20 vegades degut a un 2-6% d'aigua combinada a la roca crua.

Lapil·li: Pedra pòmez de mida petita i origen volcànic.