Tipus de Mercat: Monopoli, Oligopoli i Competència (Perfecta i Monopolista)

Monopoli

Mercat Monopolista

Una única empresa cobreix tota la demanda i gaudeix de la capacitat plena per a decidir quant produeix i a quin preu.

Barreres d'Entrada al Monopoli

• Accés en exclusiva a un recurs: L'empresa que controla un factor de producció imprescindible per a obtenir un bé o servei serà l'única capaç d'oferir-lo. Exemple: A Almadén hi ha un dels pocs jaciments de mercuri del món.
• Existència de drets legals: Segons tenen un origen privat o públic.
• Naturalesa del servei prestat (Monopoli Natural): Les característiques d'alguns serveis desaconsellen la presència de diverses empreses en un mateix mercat. Exemple: El subministrament d'aigua és més eficient si una empresa presta el servei, perquè l'existència de més companyies suposaria el malbaratament de recursos.
• Avantatge en costos: Una empresa amb costos de producció més baixos pot dominar el mercat gràcies a l’avantatge competitiu que això li proporciona. Exemple: Intel domina el mercat dels microprocessadors (80%) perquè, tot i la gran inversió inicial, pot produir cada unitat molt barata gràcies a les economies d’escala. Això li dona un gran avantatge, tot i que ha de vigilar amb les lleis antimonopoli.

Classificació dels Drets Legals

• Patents: Forma de protecció legal que reconeix a qui ha fet un nou invent aplicable a la indústria el dret d’explotar-lo en exclusiva durant un temps determinat. El dret és de l'inventor, que el pot vendre, donar o deixar lliurement. Si una empresa té l’ús exclusiu d’una patent, actua en règim de monopoli. Exemple: Chupa-chups.
• Concessions administratives: A canvi d’un pagament i del compliment d’unes condicions que asseguren el bon funcionament de l’activitat, el sector públic cedeix temporalment l’explotació d’un dret a una empresa privada. Exemple: Cada comunitat autònoma concedeix llicències a empreses de transport de viatgers per carretera, i aquestes exploten determinades línies.

Competència Perfecta

Avantatges de la Lliure Competència

• Estimula la innovació i el progrés tecnològic.
• Permet l'accés del públic a un major nombre de béns i serveis, gràcies a la reducció dels preus.
• Fa augmentar els salaris dels treballadors en abaixar els preus dels béns i serveis.
• Facilita l'accés al mercat a noves empreses i, per tant, es crea ocupació.

Característiques

• Moltes empreses: La llibertat d'entrada fa que molts productors o empreses entrin en el mercat quan hi ha beneficis, però són tan petits que capten una quota molt reduïda en relació amb el total.
• Empreses preuacceptants: Les empreses són petites i cap pot influir significativament en els preus. Només poden decidir quina quantitat volen produir en funció del preu que els consumidors estan disposats a pagar.
• Mercat no diferenciat (Producte Homogeni): No hi ha diferències en la qualitat, el disseny o les prestacions dels productes de les diverses empreses.
• Forta competència: És fàcil entrar en el mercat i fer-se amb una quota, però també és fàcil perdre-la. Com que la publicitat no és gaire efectiva, les empreses acostumen a competir en el preu i miren de reduir costos.
• Transparència de preus: Tant venedors com compradors fan servir tot tipus d'informació sobre els preus als quals es venen els productes.
• Llibertat d'entrada i sortida: No existeixen restriccions legals per a exercir l’activitat, i les inversions en béns de producció són petites. De la mateixa manera, també són reduïts els costos d'abandonar o reconduir l'activitat.

Publicitat en Competència Perfecta

Com que els productes són molt semblants, no té sentit invertir en publicitat, perquè al consumidor li acostuma a ser indiferent la marca i compra la més barata.

Publicitat Genèrica

Tipus de publicitat que posa l’accent en el producte i no en la marca.

Evolució del Mercat de Competència Perfecta

1. Creixement: Quan hi ha beneficis extraordinaris, entren noves empreses.
2. Saturació: Això fa que augmenti l’oferta, baixin els preus i els beneficis disminueixin.
3. Estancament: Algunes empreses surten del mercat i altres s’adapten, però els preus tornen a baixar.
4. Estabilització: Finalment, es redueix l’oferta, s’acaben les guerres de preus i les empreses que queden obtenen beneficis normals.

L’Oligopoli

Trets Propis

• Poques empreses: Unes quantes empreses es reparteixen la quota total del mercat. La política comercial que adopta qualsevol d’elles influeix en les decisions de les altres.
• Mercat homogeni: Els productes no només satisfan necessitats, sinó que també són intercanviables entre si.
• Inversions fortes de capital: La producció de béns/serveis requereix inversions i tecnologies que només estan a l’abast de grans empreses (barrera d'entrada).

Col·lusió

Qualsevol acord que deteriora la competència lliure entre empreses.

Competència (Sense o Amb Col·lusió)

Les empreses tenen un grau alt d'interdependència i, donat això, poden competir (sense col·lusió) o no (amb col·lusió) entre si.

Estratègies Sense Col·lusió

Les empreses miren de determinar els preus en funció del que esperen vendre i de les possibles reaccions dels competidors.

• Polítiques comercials: Cada empresa mira d’endevinar les accions dels competidors per actuar en conseqüència.
• Guerres de preus: Si una empresa redueix el preu de venda i les altres empreses no, la quota de mercat i els ingressos de la primera augmentaran a costa de les altres. Si totes les empreses baixen els preus, els únics beneficiats seran els consumidors.
• Lideratge de preus: L’empresa líder del mercat fixa el preu i les altres condicions de l’oferta.

Problemes de les Estratègies Sense Col·lusió

• Polítiques comercials: Porta les empreses a un clima constant d'incertesa.
• Guerres de preus: Pot provocar l'enfonsament dels beneficis.
• Lideratge de preus: No sempre existeix una empresa dominant per exercir un lideratge de preus.

Estratègies Amb Col·lusió (Càrtel)

Les empreses cooperen en comptes de competir entre elles. Això es coneix com a càrtel. Si funciona així, actuen com un monopoli en molts camps, cosa que perjudica el consumidor. Per això, els Governs defensen la lliure competència establint lleis que combaten aquest tipus d'acords.

Càrtel

Agrupació informal d'empreses que, tot i que conserven la independència, s'associen per disminuir o eliminar la competència del mercat.

Les Dues Formes del Càrtel

• Acord de preus: Competeixen en disseny, qualitat, etc., però respectant un preu acordat conjuntament.
• Repartiment de mercat: El mercat pot dividir-se en parts iguals o per zones geogràfiques. També poden pactar-se quotes de producció per a cada empresa.

Competència Monopolista

Característiques

• Moltes empreses: La quota de mercat de cada empresa és relativament petita comparada amb el mercat total, tot i que és superior a la que tenen les empreses de competència perfecta. Exemple: El vi de la Rioja és més car que els vins de taula.
• Diferenciació del producte: Els productes satisfan la mateixa necessitat, però no són substitutius perfectes els uns dels altres, perquè hi ha diferents qualitats, dissenys, marques, etc. Exemple: Els plàtans canaris tenen unes taques petites marrons.

El Paper de la Publicitat

Aquest mercat funciona amb la publicitat. Les empreses intenten diferenciar els seus productes i així el consumidor paga més del que pagaria per altres productes.

Petits Monopolis Locals

Acostumen a ser les empreses monopolistes d'àmbit local que aconsegueixen la diferenciació per la seva habilitat i per la ubicació. També funcionen amb el boca-orella. Exemple: Un dentista.

Quan el consumidor distingeix els productes, els esforços publicitaris es dirigeixen a mantenir la fidelitat i a captar nous clients. En tenir la fidelitat dels clients, es poden permetre variar el producte/preu. Per aquest motiu es diu que són petits monopolistes que actuen dins d’un mercat de competència, i per això es diu competència monopolista.

Exemples i Factors de Preu

• Exemples de mercats: El mercat d'electrodomèstics o el de productes agrícoles.
• Coses que permeten modificar el preu: Drets d’autor, marques registrades, avantatges en costos, etc.

El Mercat i la Competència

Competència Perfecta

Mercats on les empreses són preuacceptants i funcionen d'acord amb el lliure joc de la llei de l’oferta i la demanda.

Competència Imperfecta

No totes les empreses competeixen en igualtat de condicions, sinó que una o algunes exerceixen una influència significativa sobre el preu.

Característiques dels Mercats

• Nombre d’empreses: Factor més rellevant, ja que condiciona la fixació dels preus.
• Influència sobre el preu: Es relaciona amb el nombre d'empreses. Com més gran és el nombre d’empreses, menor és la influència que tenen sobre el preu, i viceversa.
• Diferenciació: Si el producte té alguna qualitat diferent, diem que és diferenciat, a diferència d’un producte homogeni.
• Intensitat de la competència: Tensió amb la qual lluiten les diferents empreses per vendre més i les diverses polítiques comercials que aquestes adopten.
• Grau de transparència: Quantitat d’informació que tenen els venedors i els compradors sobre el preu.
• Llibertat d’entrada i sortida: Entrar o sortir d’un mercat no és fàcil, perquè es troba amb una sèrie d’obstacles (barreres).

Conceptes Clau

Mercat Homogeni

Els productes són intercanviables i es poden substituir per un altre perquè no hi ha diferenciació de qualitat, de disseny o de funció.

Sinergia

Fenomen en què actuen factors o influències produint així un efecte conjunt superior al que s’hauria pogut esperar si haguessin operat per separat.

Economia d’Escala

Quan una empresa és capaç de repartir el cost fix entre moltes unitats de producte, de tal manera que la producció s’abarateix.

Marca

Denominació amb la qual els productors identifiquen els seus productes.

Barreres d'Entrada

Factors que impedeixen o dificulten l'entrada de noves empreses a un mercat.

Les Barreres d'Entrada Més Habituals

• Avantatges en costos: Ser capaç de produir més barat que qualsevol altre del sector i poder oferir un preu de venda al públic més baix. Això s'aconsegueix optimitzant recursos, utilitzant tecnologia superior o arribant a economies d’escala. Les empreses que aconsegueixen produir més barat assoleixen el lideratge en costos.
• Diferenciació del producte: La qualitat, el disseny o la funció dels productes són tan identificatius que fidelitzen el consumidor. D'aquí surten els productes diferenciats i la fidelització. Exemple: Coca-Cola i Pepsi.
• Inversions de capital: Certs tipus de mercats necessiten inversions tan importants que constitueixen, per si mateixos, una barrera d’entrada molt difícil de salvar. Exemple: Empreses industrials o de construcció que utilitzen maquinària pesada especialitzada.

Lideratge en Costos

Consisteix a buscar i mantenir una posició de costos baixos respecte de la competència, cosa que permet obtenir uns beneficis superiors a la mitjana del sector.

Producte Diferenciat

Producte que els consumidors perceben com a diferent en relació amb altres similars de la competència o no.

Fidelització

Lleialtat d’un client a una marca, producte o servei.

Barreres de Sortida

Els costos que tindria qualsevol empresa per a abandonar un determinat mercat o les pèrdues ocasionades per no recuperar part del que han invertit. Exemple: Un cèntric supermercat es podria reconvertir o vendre fàcilment.

Taula Resum dels Tipus de Mercat