Tipus marginal del subjecte passiu
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 14,39 KB
TEORIES SOBRE LA VERITAT
Son els criteris que hi ha hagut al llarg de la història per descobrir-la, i n’hi ha 5.
Teoria de la correspondència o veritat material: correspondència entre allò que pensem sobre les coses (que seria el pensament) i allò que les coses són (la realitat) aquesta idea la va dir Aristòtil. Actualment aquesta teoria ha evolucionat i s’entén la veritat com una relació d’ajust.
Entre dos elements:
Allò que és: OBJECTE.
Allò que es diu i qui ho diu: SUBJECTE.
Teoria de la Coherència: es basa en el coneixement de la veritat d’es d’una perspectiva lògica, i no hi pot haver contradiccions. Una preposició (cosa) és veritable si és coherent amb d’altres acceptades per una comunitat determinada. Si “s” és “p” i “p” és “m”, per tant “s” és “m”.
Teoria Pragmàtica de la veritat: les nostres idees són eines mentals creades pel cervell amb la finalitat de resoldre problemes. El coneixement te una funció pràctica i la veritat depèn de la utilitat. Les idees no són veritables o falses sinó que són útils o no útils.
Una idea és útil si a partir d’aquesta obtenim bons beneficis, és a dir, si et permet actuar amb èxit. Però no serveix a l’hora d’aplicar-la a la veritat, ens porta al fracàs.
Per tant, una idea és veritat si te efectes pràctics, positius per qui la defensa.
Sí és útil és veritat, i si no és útil no és veritat.
El que és útil és relatiu i varia segons les persones, els llocs i el temps.
En aquesta teoria la veritat ha de ser aprovada a través dels seus defectes, o sigui, que si no ho proves no saps si funciona o no.
Límits i possibilitats del saber humà:
Dogmatisme: segons el dogmatisme és possible conèixer allò que les coses són amb total certesa i seguretat i les veritats apareixen com a absolutes, universals, indubtables i definitives. És independent de nosaltres i és fàcil arribar a ser coneguda. Aquest dogma té dues
Escepticisme: diu que és impossible arribar a saber com són les coses realment, ni establir cap tipus de saber amb veritat absoluta. Arguments:
Posar en dubte els sentits: el que posen en dubte és que els sentits puguin mostrar-nos realment com són les coses. Bàsicament, que el sentits et poden enganyar, tu pots pensar que una cosa és sòlida però realment no ho és.
Relativisme: sosté que és possible saber què són les coses encara que aquest saber no s’identifica amb allò que les coses son realment, sinó amb allò que son per a nosaltres. És per això que per ells no existeix una veritat universal i absoluta, tota és particular i relativa. Està condicionada per les circumstàncies particulars de l’individu, el grup, la societat o la cultura que les formula.
Universalisme: accepta la idea del relativisme però també creu que podem definir uns criteris comuns o universals per avaluar el valor dels nostres sabers davant les diferents maneres d’entendre o de pensar una cosa.