Tipus de llibres i estratègies didàctiques per a l'ensenyament oral

Tipus de llibres i lectures

NARRATIUS:

Els de ficció: expliquen històries creades pels seus autors. Segons l’origen de la narració, es pot tractar d’obres originals, recreacions o adaptacions. L’autor recrea la narració amb els elements de la gramàtica visual. Els documentals: Són llibres molt ben contextualitzats que ens aporten el coneixement de la realitat amb els detalls de la imatge.

Llibres amb text:

• Llibres il·lustrats: En els llibres il·lustrats, les il·lustracions fan d’acompanyament del text. Poden aportar informació i complementar-la, però si només llegim les imatges no tenim prou per conèixer la narració.
• Àlbums il·lustrats: El text i la il·lustració d’aquests àlbums treballen plegats per establir el significat de la història, de manera que cal fer una lectura acurada del text i les il·lustracions si no volem perdre el significat de la narració.
• Còmic i novel·la gràfica: En el còmic es narren històries de ficció, cròniques i una extensió variada de temàtiques. Prenen força les obres de realisme crític, social i polític que actualment s’anomenen novel·la gràfica. S’anomena des de fa un temps novel·la gràfica per referir-se a un format editorial.

Lectures per a cicle infantil i inicial de primària

Per a les primeres edats lectores buscarem àlbums il·lustrats en què les històries siguin senzilles, que continguin repeticions (dona seguretat) o encadenaments (els agrada anar repetint la història i, per tant, planegem altres solucions i parlem entre tots i col·laborem) o històries d’animals que representin tipus “humans” i permetin la identificació amb els personatges.

Estratègies i criteris didàctics per ensenyar i avaluar el discurs oral

Espontaneisme: La capacitat d’argumentar és innata i no s’ha d’ensenyar a l’escola. L’espontaneisme contempla l’aprenentatge de la llengua oral formal com una cosa natural, que es va desenvolupant segons el talent innat de cadascú i que, per tant, no necessita instrucció ni estratègies didàctiques específiques.

Criteris didàctics

A.1 - Classes = experiències de la vida (emocions, il·lusions, a banda de la dimensió intel·lectual i racional). Crea seguretat i confiança. Hem de tenir en compte conceptes com la por escènica, vetllar per l’autoestima dels alumnes, animar els encerts, corregir els errors amb tacte...).

A.2 - Motivació i treball cooperatiu (temes propers i foment del suport mutu en la cooperació). Ajudar uns als altres.

A.3 - Varietat de gèneres discursius i situacions reals. – Gran espontaneïtat, tipus de text, tipus d’interacció, grau formalitat, dimensió del públic, àmbit, to.

A.4 - Gradació de la dificultat. Dimensions de la gradació:

Nombre d’alumnes, de l’exercici lúdic al més seriós, del discurs dialogat al monologat (cosa fàcil a fer-la sol).

A.5 - Planificació i interrelació de la llengua oral i escrita.

A.6 - Planificació didàctica: parla i escolta.

Relació pedagògica professor-alumne

A l’aula hi han d’haver aquests punts: Autoritat moral, clima de respecte i confiança, creixement emocional de la classe, equilibri entre proximitat i distància.

Seqüència didàctica

L’ús de la llengua no és només un instrument, és l’objecte d’aprenentatge en si mateix. S’ha d’aprendre a fer seqüències. Els passos per poder planificar-te els has d’organitzar molt bé, ja que són avaluables.

Avaluar per aprendre

Avaluació formativa: es basa en l’avaluació que forma part del procés d’aprenentatge. No es fa ni al final ni a l’inici.

-Avaluar eficaç, avaluar amb tacte, avaluar relativa, raonar l’avaluació: oral descriptiva, detallada, argumentada. Per fer això podem utilitzar l’ús de rúbriques o plantilles d’avaluació.